08
d'octubre
del
2013
L'expresident de Caixa Manlleu Joan Contijoch ha carregat aquest dimarts contra el Banc d'Espanya com a màxim responsable del final de les caixes d'estalvis, tot i que ha reconegut que les culpes estan repartides.
Vistos els esdeveniments, ha entonat el 'mea culpa' respecte al fracàs de la fusió amb Caixa Sabadell i Terrassa: "Vaig convèncer els directius i el consell d'administració que la fusió era una bona opció i no ho va ser", malgrat les hores de treball que es van invertir.
A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha exposat: "El que ens havia d'avisar, sobretot a les entitats petites, no només no ho va fer sinó que ens animava a fer el contrari" instant a augmentar les operacions amb promotors encara el 2006.
Ha repassat que l'únic organisme que tenia les dades de totes les hipoteques del país era el Banc d'Espanya, i era el que havia d'avisar, tot i que a l'aspecte de la normativa ha descartat que l'ens regulador la canviés repetidament a propòsit, sinó que rebia els dictats de la UE, "les interferències de qui deixava els diners".
Pel que fa al sector financer, ha reconegut que s'ha apuntat a "l'avarícia de guanyar cada vegada més", i també hi havia una gran demanda social de diners per part dels ciutadans de tots els nivells de renda.
"Ens vam equivocar tots, en una histèria consumista no només immobiliària, sinó de pagar les vacances a 12 mesos i canviar de cotxe cada tres anys", i fins i tot les aus migratòries van deixar de niar a Manlleu perquè s'espantaven de la quantitat de grues de construcció que hi havia, ha exemplificat.
"Vam perdre el judici, vivíem en un món feliç en què tots érem rics i ningú va tenir valor de parar la màquina", amb les conseqüències que s'han vist després, ha resumit.
Contijoch ha assenyalat el poc poder de la Generalitat en la reestructuració financera, i ha opinat: "Si hagués estat cosa de la Generalitat, segurament les coses haguessin estat diferents, o és que són les ganes".
"No puc parlar malament de la Conselleria d'Economia", ha afegit, i ha considerat que ha tingut voluntat de donar continuïtat al model de caixes però no la influència suficient.
Ha deplorat que Caixa Manlleu no va tenir "la clarividència" de veure venir el final de la bombolla immobiliària i reduir la seva dependència: "Haguéssim reduït molt el negoci, però hauríem pogut vendre actius ràpid i tenir molta liquiditat".
Així hagués pogut seguir en solitari, amb una mida com el de les petites caixes que han sobreviscut -Caixa Pollença i Ontinyent-, però ha apuntat que això és fer ara "ciència-ficció".
Vistos els esdeveniments, ha entonat el 'mea culpa' respecte al fracàs de la fusió amb Caixa Sabadell i Terrassa: "Vaig convèncer els directius i el consell d'administració que la fusió era una bona opció i no ho va ser", malgrat les hores de treball que es van invertir.
A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha exposat: "El que ens havia d'avisar, sobretot a les entitats petites, no només no ho va fer sinó que ens animava a fer el contrari" instant a augmentar les operacions amb promotors encara el 2006.
Ha repassat que l'únic organisme que tenia les dades de totes les hipoteques del país era el Banc d'Espanya, i era el que havia d'avisar, tot i que a l'aspecte de la normativa ha descartat que l'ens regulador la canviés repetidament a propòsit, sinó que rebia els dictats de la UE, "les interferències de qui deixava els diners".
Pel que fa al sector financer, ha reconegut que s'ha apuntat a "l'avarícia de guanyar cada vegada més", i també hi havia una gran demanda social de diners per part dels ciutadans de tots els nivells de renda.
"Ens vam equivocar tots, en una histèria consumista no només immobiliària, sinó de pagar les vacances a 12 mesos i canviar de cotxe cada tres anys", i fins i tot les aus migratòries van deixar de niar a Manlleu perquè s'espantaven de la quantitat de grues de construcció que hi havia, ha exemplificat.
"Vam perdre el judici, vivíem en un món feliç en què tots érem rics i ningú va tenir valor de parar la màquina", amb les conseqüències que s'han vist després, ha resumit.
Contijoch ha assenyalat el poc poder de la Generalitat en la reestructuració financera, i ha opinat: "Si hagués estat cosa de la Generalitat, segurament les coses haguessin estat diferents, o és que són les ganes".
"No puc parlar malament de la Conselleria d'Economia", ha afegit, i ha considerat que ha tingut voluntat de donar continuïtat al model de caixes però no la influència suficient.
Ha deplorat que Caixa Manlleu no va tenir "la clarividència" de veure venir el final de la bombolla immobiliària i reduir la seva dependència: "Haguéssim reduït molt el negoci, però hauríem pogut vendre actius ràpid i tenir molta liquiditat".
Així hagués pogut seguir en solitari, amb una mida com el de les petites caixes que han sobreviscut -Caixa Pollença i Ontinyent-, però ha apuntat que això és fer ara "ciència-ficció".