La UPC, contra l'ull sec dels usuaris de videojocs

Terrassa

J.M.O.
23 de setembre del 2013
Genis Cardona, investigador i professor de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa
Genis Cardona, investigador i professor de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa | UPC
Genís Carmona Foto: UPC

Malgrat que no ser-ne conscients, durant el temps que invertim en cada parpelleig perdem 0,4 segons de flux visual gràcies a l’extrapolació que fa el cervell de la informació que veiem. Si som  jugadors de videojocs, aquests 0,4 segons poden resultar fatals i decisius perquè mentrestant el contrincant ens pot eliminar el personatge amb el que juguem, o ens pot marcar un gol. És per això que, inconscientment, quan juguem amb videojocs no parpellegem, la qual cosa ens pot ocasionar l’anomalia ocular de l’ull sec. Genis Cardona, investigador i professor de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC), ha observat aquest fenomen en usuaris que jugaven a Quake 3 quan els va comparar amb altres participants que jugaven a un joc més “lent”, com és l’Age of Empires. L’estudi s’ha publicat recentment a les revistes Current Eye Research i Optometry Vision Science. Ara, l’investigador apunta la necessitat d’estudiar com afecta aquesta malaltia en usuaris d’smart phones o tablets.

L’ull sec és una alteració de la superfície ocular que s’origina per manca de producció de llàgrima o per una llàgrima de poca qualitat que s’evapora ràpidament. Els símptomes són picor i irritació ocular. Una de les causes principals de l’ull sec és la poca freqüència i qualitat de parpelleig.  Les conclusions a les que ha arribat Genís Cardona en el seu estudi confirmen i complementen altres treballs que relacionen l’ull sec i l’ús perllongat de dispositius informàtics.

La recerca de Cardona revela que la dificultat de la tasca realitzada davant de la pantalla d’un ordinador i el flux de la informació que apareix a la pantalla afecten molt negativament a la freqüència de parpelleig i, en conseqüència, a la pel·lícula lacrimal. És a dir, la complexitat cognitiva de la tasca que es realitza i la velocitat amb la que apareix la informació en la pantalla són les causants de què els usuaris d’ordinadors no parpellegin com ho haurien de fer i que acabin patint picors i irritacions oculars, principals símptomes de l’ull sec.

Els usuaris d’ordinador, un grup de risc

Segons Cardona, “el més interessant, des del punt de vista optomètric, són els pacients que tenen ull sec marginal, és a dir, pacients que només desenvolupen símptomes en algunes situacions determinades. El grup més important d’aquest tipus de pacients són els usuaris d’ordinador, que pateixen molèsties de sequedat ocular cap al vespre, perquè la llàgrima que produeix l’ull no es renova i s’evapora molt ràpidament”, afirma l’investigador. “De fet, en altres estudis que s’han realitzat sobre aquest tema, s’ha comprovat que entre el 64% i el 90% dels usuaris d’ordinador es queixen de picor i irritació d’ulls sense saber que en realitat pateixen d’ull sec”, afegeix l’investigador de la UPC.

15 parpelleigs per minut

Per evitar patir d’ull sec s’ha de parpellejar, com a mínim, 15 vegades per minut,  però en usuaris d’ordinador aquesta freqüència pot baixar a 5 per minut. Aquest  parpelleig es produeix, a més,  quan la superfície ocular ja porta uns segons sense llàgrima. “No tan sols es tracta de parpellejar més, sinó millor, perquè els usuaris d’ordinador, quan parpellegen, ho fan de forma incompleta”, aconsella Cardona.

I és que la llàgrima és com l’aigua del mar: si s’evapora deixa les sals a la superfície ocular. Si aquestes sals (sodi, potassi, magnesi), indispensables pel metabolisme de la còrnia, es troben en una concentració molt més elevada de l’habitual degut a l’evaporació del component aquós, poden causar danys a la superfície ocular, fins i tot als terminals nerviosos, encarregats de detectar quan hi ha sequedat i fer-nos parpellejar. Les persones usuàries d’ordinador que patiran més l’anomalia de l’ull sec són les que tenen una llàgrima no massa bona. L’ull sec sol ser crònic i, si no es tracta adequadament, es pot crear un cicle d’anomalies a la superfície ocular que augmenti la problemàtica. Un pacient amb ull sec sever ha de visitar l’oftalmòleg.

S’ha comprovat, també, que quan llegim tendim a parpellejar a les comes i als punts. Si mirem un vídeo, el parpelleig es produeix inconscientment quan hi algun  fotograma que aporta poca informació.  Durant una conversa les persones podem arribar a parpellejar fins a  25 cops per minut.

Exercicis per parpellejar bé

Genís Cardona suggereix als usuaris d’ordinador, tal i com fan altres autors amb estudis relacionats amb l’ull sec,  una sèrie d’exercicis amb els quals es recupera la qualitat de la llàgrima per evitar l’ull sec, com ara fer 20 parpellejos complets cada 3 hores de treball. “Si es fa aquest exercici durant tres o quatre setmanes, després el pacient tendeix a parpellejar més i millor de forma inconscient”, explica l’investigador. Així mateix, s’han d’evitar els reflexes no desitjats a la pantalla de l’ordinador, l’exposició directa a l’aire condicionat i establir les millors combinacions pel que fa a la grandària de la lletra i el contrast.

L’investigador i professor de la UPC apunta que cal que els experts estudiïn sobre aquest mateix tema amb usuaris d’smart phones o tablets. “A priori sembla que la diferència de posició en ell ulls quan estem davant d’un ordinador de sobretaula o davant d’altres dispositius amb pantalla pot ser decisiva. Quan llegim o mirem informació amb els ulls baixats exposem menys la superfície ocular a l’atmosfera i, per tant, hi ha menys evaporació, encara que la freqüència de parpelleig, probablement, sigui igualment reduïda. Però encara ho hem d’estudiar per afirmar-ho amb seguretat”, argumenta Genís.

Accés als estudis publicats de Genís Cardona
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ pubmed/21275516
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ pubmed/21076355