Terrassa omple amb escreix un dels trams difícils

Terrassencs a la Via Catalana al Perelló Foto: Joan Manel Oller

Ni pluja, ni cues, ni sol de tarda, ni cansament, ni 200 quilòmetres. Res ha aturat el tsunami de terrassencs i terrassenques cap a les Terres de l'Ebre. Prop de 500 s'han desplaçat fins alguns dels llocs més difícils d'omplir de la Via Catalana, els del Perelló, concretament els 89, 90 i 91. I per poc no han de coincidir amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ubicat al 93.

Els gairebé 500 egarencs han optat majoritàriament pel cotxe particular, tot i que hi ha hagut dos autocars. La comitiva ha fet cas de totes i cadascuna de les recomanacions de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Entre d'altres, arribar aviat al tram assignat. El cert és que a les 11 del matí han començat a arribar els més matiners, després de poc de dues hores llargues de viatge. El problema ha estat que aquests sí que han pagat el peatge. Els que han anat més tard, sobretot per culpa de les cues a Martorell, Vilafranca del Penedès, El Vendrell i l'Hospitalet de l'Infant.

De mica en mica han anat apareixen cotxes procedents de la capital egarenca, que s'han anat encabint als aparcaments especials. Com va dir l'ANC, als trams del Perelló ningú havia de caminar més de 500 metres per trobar el seu destí. L'organització, en tots els sentits, ha estat exemplar, indicant el lloc a cadascú dirigint el trànsit, col·locant els vehicles, oferint llocs o fer les necessitats... Per passar el temps uns han jugat a cartes, altres han improvisat camps de futbol i d'altres han aprofitat per fer un mos, d'entrepà o d'alguna cosa més com una paella, feta a peu de carretera, a la N-340. Molts dels terrassencs han menjat d'un arròs popular cuinat a l'ermita del Perelló.

Els trams del 89 al 91, amb vistes llunyanes al mar, han estat plens de gom a gom en tot moment i s'haguessin pogut fer fins a dues fileres sense massa problemes. Com deia un membre de l'organització, s'havien curat en salut i en comptes de les 400 i escaig persones per tram n'havien apuntat unes 600. Els participants no han hagit de fer pràcticament cap assaig, atès que tenien el company a tocar.

La Diada ha estat totalment familiar, amb pares, mares, avis, nens i nadons, i també força gossos. Ningú es volia perdre un dia històric. La jornada ha tingut un caire familiar i festiu, on no han faltat els clàssics "In...inde...independència", "Visca Catalunya Lliure" o "Volem la independència ja". També s'ha improvisat un cant coral i per cloure un moment de gran emoció amb "Els Segadors".