Informació, espies i Terrassa

Gràfic sobre Terrassa Open Data Foto: Open Data

Posar dins del mateix sac crisi econòmica, corrupció política, espionatge internacional i Terrassa pot semblar una miscel·lània difícil de pair. Tot i això, com veurem, tenen coses en comú. I, el punt de partida de tot plegat, el trobem en el gran canvi tecnològic i social que està comportant la digitalització de la informació.

La crisi econòmica ens està mostrant nous models de negoci; la corrupció que trobem dia sí dia també als mitjans i es difon amb rapidesa per les xarxes socials ha portat fins a límits extrems el desprestigi de la política, els polítics i les institucions públiques, i els filtratges de dades (pensem en Wikileaks, per exemple) i l'espionatge internacional ("cas Snowden"), a més de noves formes d'intromissió a la privacitat més quotidianes com el ciberassetjament, han posat a l'ull de l'huracà noves formes de gestió de la privacitat.
Buf, moltes coses diferents! Com lligo tot això amb l'ús de la tecnologia a Terrassa?

Doncs, la resposta, la trobem en tot el que es va tractar en la I Jornada de Govern Obert que va organitzar l’Ajuntament el dia 20 de juny al Vapor Universitari. Vaig assistir-hi i puc dir que la qualitat del programa, l'encert en la tria dels ponents (tot i fer-se amb una visió excessivament hispanocèntrica) i la bona organització, lligat a la importància i actualitat dels temes, fan necessari que hi hagi una segona part d’aquest certamen -em confirmen que la voluntat de l'Ajuntament és aquesta. En aquesta jornada es va debatre sobre conceptes com Govern Obert (Open Government), transparència, dades obertes (Open Data), Big Data i privacitat, entre molts altres.

Tornant a la trilogia de temes que he mencionat al principi, podem afirmar que en política ens trobem en un "impasse" que ens obliga a canviar de mentalitat, passant d’una forma de fer més aviat opaca marcada per les circumstàncies històriques a una altra de més oberta, transparent i col·laborativa, comptant amb la ciutadania, i obligada pels canvis tecnològics. No sé si tenim més casos de corrupció que en altres temps, el que sí que sé és que la informació corre més ràpidament que mai i que la crisi econòmica -que ens afecta de forma transversal- ens fa observar amb més deteniment tot el que ens envolta (ja no fem els ulls grossos com en temps de vaques grasses!). Per tant, la transparència i l’obertura de la informació que estan en mans públiques poden ajudar que el ciutadà passi a tenir un rol fiscalitzador que ajudarà a minimitzar el frau dins les administracions que, en el fons, són mers gestors dels nostres diners i serveis.

Nous models de negoci
Quant a models de negoci, constantment veiem que l'empresa tradicional malda per sortir com pot de les davallades constants en els seus ingressos i que hi ha models que no sabem ni com generen diners, però que tiren endavant. Tot plegat ho podem lligar, en el cas que ens ocupa, a l’Open Data, per exemple. És a dir que l’obertura de dades -en aquest cas gestionades per administracions públiques, però també en trobem en entitats privades-, a més d’ajudar a crear una societat més transparent, poden generar nous models de negoci, a través de l’anomenada "reutilització" de dades. Així, si l’administració ofereix dades, en formats oberts i homogenis i tècnicament fàcils de gestionar i, a més, aquestes són útils, poden ser captades per les empreses per tal de generar noves formes d'ingressos. Per posar exemples reals, ens podem dirigir a Eixos.cat i Pimpampum.net, dues empreses que utilitzen les dades obertes de l'Ajuntament de Terrassa en els seus respectius negocis.

De tanta importància com la transparència tenim la qüestió de la privacitat. Cada dia accedim a notícies sobre aquest tema relacionat amb l'ús que fem de les xarxes socials, si ens centrem en temes més quotidians o, darrerament, també veiem moltes notícies sobre filtratge de dades i espionatge entre estats. De ben segur que ens sonen noms com Bradley Manning, Julian Assange i Edward Snowden. Deixant de banda els grans noms de l'espionatge internacional, si ens centrem en el concepte de privacitat veiem que aquest està mutant. No és que desaparegui, sinó que anirà canviant de forma, de contingut, segons els nous usos que anem fent de les formes de comunicació digitalitzades que ens impregnen les 24 hores del dia.

Així, i centrant-nos en els temes que estem tractant, el concepte que haurem de tenir molt en compte quant a privacitat és tot el que envolta l'anomenat Big Data, és a dir, la gestió i manipulació de grans conjunts de dades (o Data Sets). I, més, si tenim en compte la velocitat que prenen els canvis que comporta la digitalització i la lentitud de les administracions a l'hora d'aprovar les normatives reguladores. Tinguem en compte, també, que una de les característiques del Big Data és la captura, gestió i processament de dades en temps real, fet que encara ho complica tot una mica més.

Obrir la informació seguint uns estàndards pot ajudar l'administració a sanejar-se; la ciutadania, a implicar-se i corresponsabilitzar-se en aquest procés de neteja i millora de la governança, i les empreses, a adaptar els seus negocis a les necessitats dels nous temps. I Terrassa fa bé d'apostar per obrir canals en aquest sentit.