Visca Catalunya lliure!

Edmon Sala llegeix el manifest de la Marxa de Torxes Foto: Joan Manel Oller

El manifest de la Marxa de Torxes, llegit per Edmon  Sala, de 2013 repassa la història dels fets de 1713 a Terrassa i els atacs constanats a Catalunya i posa els terrassencs d'aquella època com a exemple de lluitadors per la llibertat. El text d'enguany és més independentista que mai. El manifest és l'oficial escrit per la historiadora Mariona Vigués i llegit al claustre del Convent de Sant Francesc però amb retocs fets per la Comissió 4 de Setembre per a donar-li un caire més sobiranista.

Manifest
El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge a Barcelona, la capital de Catalunya. Situem-nos:

50 anys abans, el 7 de novembre de 1659 amb el Tractat dels Pirineus perdíem els territoris nord-catalans.

6 anys abans, el 25 d’abril de 1707 a la Batalla d’Almansa les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, i Castella ocupa el Regne de València per dret de conquesta, d’aquí allò de “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”

1 any després, l’11 de setembre de 1714 cau Barcelona per la força de les armes i comença l’ocupació del país que aviat farà 300 anys que patim amb atacs a la nostre llengua i a la nostra terra.

Moltes pàgines s’han escrit sobre el coratge de Barcelona durant tot l’any que patí aquest setge, però ben poques sobre el sacrifici de moltes altres viles i pobles en defensa de les llibertats i institucions catalanes.

Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament
borbònic format per quatre o cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de Bracamonte arribava a les portes de la vila de Terrassa. Tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del 3 al 4 de setembre de 1713 les tropes borbòniques passaven la nostra vila per les armes.

Mentre alguns terrassencs defensaven amb honor i valentia la ciutat, bona part de la població trobava com a lloc de refugi i resistència l’interior del convent de Sant Francesc.

L’endemà al matí l’espectacle a la localitat era desolador: moltes cases havien estat saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants.

En la lluita per defensar les nostres llibertats van destacar:

Pere de Brichfeus i Terns, batlle de Terrassa, que va participar en la Junta de
Braços com a membre del Braç Militar, anomenat coronel de cavalleria sota les
ordres d’Antoni Desvalls.

Francesc Busquets i Pujol, de Can Mitjans, que va participar en la Junta de Braços com a membre del Braç Reial, nomenat coronel d’infanteria sota les ordres del Marquès de Poal.

Andreu Joan Rico, personatge influent, mig filòsof, clau en la resistència de la vila.

Francesc Boada i Parellada, de la casa pairal de Can Boada del Pi, va ser obligat a exiliar-se de Catalunya.

Pere de Torrella, de la Quadra-cartoixa de Vallparadís, president del Braç Militar, també va ser un dels molts represaliats.

Un document recuperat de l’Arxiu de la Parròquia del Sant Esperit fa relació de les persones, avantpassats nostres, que van morir lluitant pels nostres drets, són els següents:

Francesc Janer, fuster
Pere Ramoneda, oller
Sebastià Forment, oller
Pau Bufí, teixidor de lli
Altre Pau Bufí, fill del sobredit, també teixidor de lli
Joseph Bastart, jove, adroguer, fill de Joseph Bastart, candeler de cera i de Madrona
Matas
Valentí Trullàs, pagès
Jaume Prasega, teixidor de llana
Franco Montaner, jove, cirurgià
Perejoan Font, pagès
Josep Gorina, assaonador
Antoni Gall, pagès
Josep Oliu, pagès
Jaume Bugunyà, fill de Joseph Bugunyà
Joan Vidal, pagès.
Un minyò d’Anton Serralt d’uns vuit anys

A tots ells, i a les persones que al llarg de la nostra història han lluitat per la llibertat nacional, volem retre homenatge i recuperar-les a la memòria col·lectiva, perquè la seva lluita tingui continuïtat, i tot junts aconseguim que la nació catalana esdevingui sobirana per dret, i pel bé dels nostres fills i filles.

Així doncs, la lluita continua, els atacs contra la nostra llengua i el nostre país
esdevenen encara situacions habituals retornant-nos a posicions intencionadament predemocràtiques que haurien d’estar superades.

Si a més afegim la crisi econòmica i la incertesa pel futur no se’ns presenten uns anys gaire optimistes mentre no puguem decidir democràticament sobre el nostre futur com a nació. Les consultes sobre la independència ja van obrir un  el camí, i Terrassa no en va ser una excepció.

Així doncs, avui recordem als terrassencs i terrassenques que van ser fidels al seu país i a les seves institucions; avui homenatgem als patriotes que van perdre fins i tot la vida per defensar la seva ciutat i el seu país. I es que ara fa exactament tres-cents anys, uns terrassencs van decidir lliurament plantar cara i defensar-se contra les amenaces a la llibertat del nostre país; avui no commemorem una derrota sinó la capacitat de resistència d’un poble  que malgrat totes les dificultats no ha esborrat mai la memòria de ser una nació i  la voluntat de recuperar-la. Avui, més que mai, tenim molt proper aconseguir  aquest il·lusionant objectiu.

Com diu el poeta Salvador Espriu:

“Ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

Terrassa, 4 de setembre de 2013

VISCA CATALUNYA LLIURE !!!