27
d'agost
del
2013
Josep Monràs és el president d'Àmbit de la B30 i alcalde de Mollet Foto: A.M.Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Martorell i així fins a vinti-tres municipis ubicats a l’entorn d’una cinquantena de quilòmetres de l’AP7 s’han unit per tal de dinamitzar les seves economies, molt castigades per la crisi. Per aconseguir-ho han fet una aliança amb
les empreses, centres de formació, sindicats i centres tecnològics d’aquest territori amb l’objectiu d’esdevenir un "lobby" que aconsegueixi inversions econòmiques i generar ocupació. Josep Monràs, alcalde de Mollet, és el primer president de l'associació.
Per què heu decidit crear aquest Àmbit de la B30? Amb quina finalitat?
A través de diferents indicadors econòmics i socials dels municipis que es troben a l’entorn d’aquest eix viari vàrem detectar que és una de les zones amb més potencial
econòmic de tot Catalunya i, fins i tot, del sud d’Europa. Per a nosaltres això significava que teníem a les nostres mans una gran oportunitat si érem capaços de sumar. És per aquesta raó que fa dos anys més d’una vintena de municipis, centres de recerca, universitats, entitats empresarials, etcètera, ens vàrem posar a treballar per assolir aquest objectiu. Fa poques setmanes hem portat a terme la constitució formal de
l’associació i, a mi, se m’ha donat l’oportunitat de ser-ne el primer president. El meu objectiu serà intentar coordinar els esforços de tots plegats. Vull deixar clar que
aquest projecte neix amb la clara voluntat de sumar. No busquem el protagonisme individual de ningú, sinó el col·lectiu.
23 municipis, milers d’empreses, 1 milió d’habitants, més de 380.000 mil llocs de treball.... Aquestes són les grans xifres d’aquest Eix de la B30, però quin creieu que és el seu potencial econòmic?
Després de realitzar un estudi hem detectat que el futur passa principalment per la manufactura avançada. Creiem que tot el teixit industrial i tots els centres de formació universitaris i de recerca que disposem en aquest territori poden afavorir la potenciació d’aquest àmbit tan concret d’actuació que creiem que pot generar tecnologia, innovació i recerca, així com llocs de treball. Això no vol dir que les empreses no puguin seguir amb la seva dinàmica de feina habitual. Ara bé, hem d’estar amatents a ajudar a fer viables tots aquells projectes que puguin sorgir des d’aquestes mateixes empreses.
Després de la constitució formal l’Àmbit B30 ha estat present al Saló de la Logística (SIL) que es va fer el mes passat a Barcelona. Com va ser rebut el projecte?
La valoració que en fem és molt positiva. En molt poc temps hem estat capaços de ser presents en un saló internacional, en aquest cas de la logística, en el qual vàrem poder exposar projectes que hores d’ara ja es desenvolupen a l’Àmbit de la B30. En aquest eix,
hi passen tantes coses que és bo que les puguem explicar i cal que ho fem amb amplitud de mires. Es tracta d’un projecte de país que vol emmirallar-se en la zona industrial de Chicago, o en el sud de França, o en l’eix central d’Alemanya i amb l’Índia o la Xina. I per
tant el que hem de fer és crear un focus d’atenció arreu del món per captar inversions econòmiques cap al nostre país.
En els últims anys, la instal·lació d’empreses en el territori ha provocat disputes entre els ajuntaments pels beneficis econòmics que generava cap a les arques municipals. Creu que està superada aquesta fase?
Hores d’ara tothom veu que hem de remar cap allà mateix. Quan vaig prendre possessió del càrrec vaig dir que hem de parlar d’un projecte, no d’egoisme, sinó de generositat. No d’individualismes, sinó de sumar esforços, de compartir. Per tant, la gent que viu a Mollet i que està aturada a Mollet segurament si se li ofereix l’oportunitat de tenir un lloc de
treball a Sant Cugat, a Cerdanyola, a Sabadell, a Terrassa o a Martorell l’acceptarà, ja que el que vol aquesta gent és treballar. Els ciutadans no entendrien que per aquestes "guerres" entre els municipis poguéssim arribar a perdre una oportunitat. Per tant, cal actuar amb generositat amb aquest objectiu final de generar activitat econòmica a tot l’Àmbit de la B30. Aquesta és la meva responsabilitat.
Es poden arbitrar mecanismes de redistribució de la riquesa?
No, no serà possible arbitrar cap mecanisme per assolir aquesta redistribució, ja que el marc legal no ho permet. Si una empresa s’estableix en un municipi és aquell municipi el que recaptarà els impostos. Els beneficis per a la resta de municipis seran la generació d’activitat econòmica i la creació de llocs de treball als quals podran optar els ciutadans
d’aquests municipis.
Es plantegen oferir beneficis fiscals a les empreses que decideixin optar per instal·lar-se en aquest territori?
Aquesta és una competència que s’escapa de l’àmbit municipal. L’establiment d’aquest tipus de beneficis només pot venir o bé del govern de la Generalitat o bé del govern de l’Estat. Ara bé, el que sí que podem fer és explorar totes les vies possibles per millorar les infraestructures del territori perquè encara sigui més atractiu per a la instal·lació d’empreses. Hem de tenir en compte que el que passi a la B30 a nivell econòmic incidirà
directament en el PIB de Catalunya, d’Espanya i fins i tot d’Europa.
Quin tipus d’empreses són les destinatàries d’aquest projecte, les pimes o les grans multinacionals?
Totes les empreses tenen cabuda en aquest projecte. Les grans multinacionals requereixen cada vegada més dels serveis de les petites i mitjanes empreses per desenvolupar els seus projectes, per tant, no les podem deixar de banda. Hem de trobar sinèrgies i hem de fer veure a les grans empreses multinacionals que aquest és un territori idoni perquè s’hi implantin.
Quines millores creu que s’han de portar a terme en les infraestructures viàries i ferroviàries?
Jo aquí podria avançar-me parlant d’alguna infraestructura que fa falta, però crec que hem d’estudiar-ho entre tots i fer els plantejaments corresponents a qui els haguem
de fer, ja sigui la Generalitat o el ministeri corresponent. Cert és que s’han fet moltes millores en els darrers anys tant en infraestructures viàries i ferroviàries, ara bé, és necessari que tots aquests eixos s’uneixin al corredor ferroviari del Mediterrani per d’aquesta manera potenciar encara més unes infraestructures per si mateixes ja molt potents.
Hores d’ara a l’entorn de la B30 hi ha centres tecnològics i de formació de gran nivell. Parlem del sincrotró Alba –que podríem considerar la "joia de la corona" - o la UAB. En canvi, la destrucció d’ocupació és constant a causa de la crisi. Quan penseu que el projecte pot començar a donar fruits per trencar aquesta tendència negativa?
Estem parlant d’un projecte a mitjà-llarg termini. Hem de fer les coses ben fetes i amb la paciència necessària, però amb la convicció suficient perquè puguin arribar els resultats. Nosaltres no podrem fer res si una empresa decideix deslocalitzar-se el mes vinent. El que sí que podem fer, juntament amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona, és treballar per generar noves iniciatives empresarials. No és a les nostres mans lluitar contra les grans multinacionals que busquen el benefici fàcil en detriment dels drets dels treballadors, en canvi el que sí que podem fer és afavorir la ubicació en aquest espai territorial d’aquelles empreses que treballen amb tecnologia punta o d'aquelles que busquen una formació de qualitat.
Quin paper creu que han de jugar les grans ciutats com ara Sabadell o Terrassa dins aquest Àmbit de la B30?
Sabadell, Terrassa, Sant Cugat o Mollet, per citar-ne algunes, desenvoluparan el seu paper dins d'aquest àmbit. Però no ho faran tan sols els ajuntaments. Les empreses, els
centres de formació, els sindicats i la societat civil en general tindran un pes específic dins d’aquest àmbit perquè ningú no ha de quedar exclòs del projecte.
La comissió executiva de l’associació fixava ara fa uns dies el full de ruta a seguir. Què és el primer que s’ha decidit fer?
El primer que farem serà recopilar tots els microprojectes que hores d’ara s’estan desenvolupant a l’entorn de la B30. Els ordenarem en els calaixos globals dels projectes que tenim com són el de les smartcities, de nanotecnolgia, de temes relacionats amb la formació o aquells que tenen a veure amb l’emprenedoria, per citar-ne alguns. A més a més hem de crear noves iniciatives d’activitat econòmica que puguin anar donant molt més cos a aquest projecte.