'Skatepark fantasma'

Foto: Anna Cuevas

L'Ajuntament de Terrassa es va inventar fa uns anys una meravella, els pressupostos participatius. La ciutadania podia escollir entre una sèrie de projectes presentats. I la participació ciutadana va ser alta. L'exercici democràtic per totes les parts va ser immaculat. Un dels projectes que la població va triar va ser la construcció d'un skatepark perquè els seus practicants en poguessin gaudir i lluir-se.

Les seves reclamacions històtiques semblava que tindrien fi. Però hores d'ara, a mitjans del 2013, la instal·lació és una entelèquia sense data. Hi ha arguments de pes per part municipal, la priorització de les iniciatives socials envers les més lúdiques per donar servei a les persones més necessitades de Terrassa.

La crisi ha portat retallades arreu, i els promotors del parc de patinatge entenen que s'ha de donar els diners a tots aquells que pateixen gana o tenen problemes d'habitatge, per exemple. Eduard Castillo, el seu president, afirma que han cedit una i altra vegada a les peticions municipals, i que no hi ha resposta positiva per part seva. Molt es temen que el projecte, fet i polit, pensat per a un espai de l'avinguda de Santa Eulàlia, quedarà amagat en un calaix per sempre més.

Condicions precàries
Els dos grans espais on ara es pot practicar l'skate, en unes instal·lacions a Sant Llorenç i a Can Jofresa, no són les més adients per a la pràctica d'aquest esport. I la plaça de Ricard Camí, encara menys. Potser molesten als veïns, potser fan soroll, però sembla que si tinguessin el parc molts problemes s'acabarien i tota la pràctica estaria més controlada i regulada. Entenen que no és el moment de gastar 200 mil euros i escaig en un espai lúdic. S'hauria de trobar una solució intermèdia perquè les persones que van votar a favor del projecte no se sentin estafades i perquè els skaters tinguin el seu lloc dins de la ciutat. Que tornin a parlar les parts, totes, i que mirin d'arribar a un acord que no costi gaires diners a les arques públiques de la ciutat.