L'incendi de 2003 al Parc Natural va deixar 5 morts

El foc va cremar més de 4.500 hectàrees i el 10 per cent de l'espai protegit del Vallès i del Bages

J.M.O.
10 d'agost del 2013
Arribada de les flames en l'incendi de 2003 a Sant Llorenç Savall
Arribada de les flames en l'incendi de 2003 a Sant Llorenç Savall | Bombers de Matadepera
Arribada de les flames en l'incendi de 2003 a Sant Llorenç Savall Foto: Bombers de Matadepera

El 10 d’agost de 2003 va ser un dia trist per la comarca i pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Un incendi va cremar 4.558 hectàrees -unes 1.500 dins l'espai protegit- i va deixar cinc morts d'una mateixa família en una masia de Sant Llorenç Savall, la Cabana d'en Felip. Les flames van afectar les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental i el Bages.

El foc va començar a la Vall d'Horta. Les flames van anar cap a Granera i cap a Mura, Talamanca i Monistrol de Calders, el que va obligar a desallotjar unes 500 persones i a tallar l'accés a Sant Llorenç Savall. Posteriorment es tallarien altres vials com la carretera de Talamanca, a l'alçada dels Rourets, perquè el foc amenaçava amb afectar el Coll d'Estenalles. Tot el dia va ser un anar i venir de consellers arreu de la comrca, i de dispositius de lluita contra el foc, amb moments de desesperació quan els rumors que apuntaven a una tragèdia es van confirmar.

Al vespre, el foc havia arrasat 1.000 hectàrees, i quan semblava que s'estabilitzava, es va revifar. Eren dies de molta calor i el foc va fer que les temperatures, a Terrassa, arribessin fins als 40 graus. La ciutat es va deslliurar de les flames, però des de diversos punts es podien veure en la llunyania les columnes de foc, com les que arribaven de darrere La Mola, i un cel de color carbassa. L'espectacle era dantesc.

El 12 d’agost els dos fronts es van unir en un. Vent i fum també van dificultar la feina dels mitjans aeris. A mitja tarda es començava a controlar l’incendi.

El dia 13 va ser un dia de relativa treva. Tot i que el foc no estava controlat del tot, el perímetre no va créixer més. Sí que hi va haver però, revifades, com es recorda a  Històries de Bombers. La més preocupant, entre Talamanca i Mura. Altres esforços es van concentrar a Montcau, Monistrol de Calders, Granera i Gallifa. El dia 16 es va donar l’incendi per apagat. Durant dies posteriors, però els mitjans terrestres i alguna dotació terrestre van continuar remullant el perímetre de l'incendi.

En total en aquest incendi forestal van ser mobilitzats 2.035 bombers, 291 vehicles terrestres i 29 mitjans aeris i va cremar més de 4 milions d'arbres.

Segons dades dels agents rurals, un cop extingits els diferents focus, el municipi amb més hectàrees cremades va ser Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amb prop de 2.000 ha. El va seguir Granera (Vallès Oriental), amb gairebé 1.300 ha. A més, es van cremar 500 ha a Monistrol de Calders (Bages), més de 300 a Mura (Bages), més de 375 a Gallifa (Vallès Occidental) i més de 100 a Castellterçol (Vallès Oriental). Del total de les prop de 4.600 ha cremades, 3.790 corresponen a superfície arbrada i 723 a espais protegits inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons dades del Departament de Medi Ambient.