Més penyes del Madrid, més penyistes del Barça

Penya Orgullo Egarense Foto: Orgullo Egarense

L’associacionisme més potent a l’actualitat és aquell que té a veure amb l’esport. Els clubs de futbol, bàsquet, hoquei o rugbi en són alguns exemples, però l’esport no només es gaudeix practicant-lo dins el terreny de joc. A les graderies dels estadis i davant les televisions s’hi concentra cada setmana un nombre elevat d’espectadors per veure i animar el seu equip. Arran d’aquesta afició, majoritàriament al futbol, a Terrassa hi ha onze penyes que donen suport a sis equips diferents. Tot i així, la tendència general és d’una disminució progressiva dels associats respecte de fa uns anys.

El FC Barcelona compta amb la penya futbolística amb més socis de la ciutat. Es tracta de la Penya Barcelonista 1900, que, fundada l’any 1955, és una de les penyes del Barça més antigues que mantenen l’activitat. Per la seva banda, el RCD Espanyol aglutina seguidors a la Penya Blanc i Blava de Terrassa i altres equips més distanciats del territori, com és el Real Betis Balompié o, fins i tot, el Manchester United FC, també compten amb penyes a la ciutat. Són agrupacions que han permès que persones aficionades a un equip llunyà poguessin trobar-se i compartir una passió.

El cas, però, més excepcional és el del Real Madrid. L’equip compta amb fins a quatre associacions que es mouen i s’organitzen al voltant de les competicions de l’equip blanc. Amb aquesta xifra, Terrassa és una de les ciutats de Catalunya amb més penyes del Real Madrid. Les altres dues són Barcelona, també amb quatre penyes, i L’Hospitalet de Llobregat, que té cinc penyes, segons la Coordinadora de Peñas Madridistas de Catalunya.

De les quatre, la Peña Madridista Terrassense és la més antiga. Va néixer el 1985 i des de llavors ha funcionat sense cap aturada. Compta amb 70 socis i la majoria són gent més aviat gran. El secretari de l'entitat, Antonio Jiménez, comenta que "la penya no organitza gaires desplaçaments per veure el Madrid perquè és molt car" i, de fet, explica que “surt més car anar a veure l’equip al camp del Barça o de l’Espanyol que no pas fer el desplaçament fins al Bernabéu”. Així, l’activitat principal se centra al seu local social, al barri de Ca n’Anglada. Allà els associats s’hi desplacen per a veure tots els partits del Real Madrid o per passar-hi l’estona, jugant a cartes o fent-la petar.

De fet, les concentracions als locals són l’eix on gira l’activitat de totes les penyes del Madrid a Terrassa. La Peña Madridista la Quinta del Buitre ha estat a diferents locals des de la seva fundació el 1995 i actualment s'ubica al barri de la Maurina, just al costat del bar Frontera. Allà, a més de veure els partits plegats, els associats comparteixen altres activitats, com ara el flamenc, i 4 o 5 vegades l’any van a veure l’equip a Madrid. “A través de la coordinadora de penyes ens surt prou econòmic”, comenta Raúl Manzanero, president de la Quinta del Buitre. Actualment, són uns 70 socis, però anys enrere n’havien arribat a ser uns 300.

El barri de Can Jofresa també compta amb una penya del Madrid. És la que té més socis a la ciutat, amb uns 120, i, des del seu naixement el 1997, ha tingut pujades i baixades d’associats. La Peña Madridista Can Jofresa organitza cada any un viatge gratuït per als socis per anar a veure el Madrid al Bernabéu. “El soci només ha de pagar l’entrada”, explica el president, Valentín Ortego.

La penya del Madrid amb menys anys és La Octava, que es va fundar el 2000 coincidint amb la consecució de la vuitena copa d’Europa de l’equip i s’ubica al barri de les Arenes. És la penya blanca amb socis més joves, ja que la majoria ronden els 30 o 40 anys. És una entitat activa i aquest diumenge, 16 de juny, organitza una barbacoa, on les altres penyes terrassenques del Madrid hi són convidades.

Amb 60 socis, La Octava, com també passa amb les altres penyes del Madrid de la ciutat, té un nombre de socis discret que contrasta amb els 600 socis que té la Penya Barcelonista 1900. Tot i ser una de les penyes de Catalunya més antigues, no té aquest nom perquè es vagi crear al 1900, ja que va néixer el 1955. “El nom el porta perquè és el primer any rodó després que el FC Barcelona es fundés”, així ho explica la Maria Carme Florenza, la presidenta de la penya.

Tant el volum de socis com la proximitat amb el Camp Nou permeten a la penya desplaçar-se conjuntament a l'estadi cada vegada que juga l'equip. Quan hi ha partit, l'habitual és omplir dos autocars, però quan es tracta d'algun matx important, com ara una eliminatòria, s'aconsegueix muntar un tercer vehicle.

La majoria dels penyistes barcelonistes tenen més de 50 anys i, a més de veure els partits al camp o al local, també participen en activitats més enllà dels partits, com ara les sortides mensuals que es fan en algun indret de Catalunya o el viatge anual que l’entitat organitza durant l’estiu. També hi ha molt bona relació amb altres penyes de Catalunya i periòdicament es fan trobades, sobretot per celebrar els aniversaris d’una i altra penya.

A totes aquestes agrupacions els afectaran els canvis en l’estructura organitzativa de penyes que està posant en marxa el FC Barcelona. Per tal d’agilitzar l’organització entre penyes, el club blaugrana les agruparà en federacions per àmbit geogràfic. El cap de setmana del 29 i 30 de juny se sabran els noms dels components de la junta de la Federació de Penyes del Vallès.

Una altra penya que també acostuma a fer trobades amb altres associacions és la Penya Blanc i Blava de Terrassa. Té 120 socis que simpatitzen amb el RCD Espanyol. El maig va estrenar local al carrer d'Azcárate, a la zona del Segle XX, en un acte que va comptar amb la presència de l’actual president del club, Joan Collet, i l’expresident Daniel Sánchez Llibre. La penya, nascuda el 1993, organitza un autocar cada cop que l’equip juga a l’estadi Cornellà-El Prat.

Per la seva banda, els seguidors terrassencs del Real Betis Balompié poden trobar persones amb els seus mateixos gustos a la Peña Bética Egarense – Centenario. L’associació va sorgir al voltant del bar Don Manué, ubicat a Can Jofresa. Allà, s’hi acostumaven a trobar seguidors de l’equip andalús i el 2007 van decidir constituir-se com a penya. Ara compten amb el seu propi local, al carrer de Huelva, i cada cop hi ha més activitat. “La majoria som gent d’origen andalús que compartim aquesta afició pel Betis a la penya”, explica el seu president, José María Parrondo.

La penya del Betis no és, però, la que té l’estadi més lluny de Terrassa. Aquesta és la que dóna suport al Manchester United FC. De fet, és l'única penya de Catalunya amb aficionats al club anglès. La Penya Catalana del Manchester United 1839 (1839 és el nombre de quilòmetres que hi ha entre Terrassa i Old Trafford) va néixer el 2011 i aleshores tenia sis socis. Ara ja en són 50. És una associació constituïda però encara no ha aconseguit que el Manchester United la reconegui com a penya oficial. "Hem estat en contacte amb el club i estem molt contents del tracte perquè ens han posat facilitats, però per ser penya oficial cal que hi hagi 50 penyistes que siguin alhora socis del Manchester United", comenta Mike Molina, president de la penya dels Red Devils. Malgrat la distància amb l'equip, la penya procura ser una entitat viva i organitza altres activitats a més de la visualització dels partits de l’equip anglès. La penya compta amb un equip de futbol que participa en diversos tornejos amateurs i la mitjana d'edat és radicalment més baixa que la de la resta de penyes terrassenques. El seu president té 23 anys i la resta d’associats també són gent jove, amb alguna excepció.

De les onze penyes que existeixen a la ciutat de Terrassa, n’hi ha tres que donen suport al club de futbol autòcton de la ciutat amb les millors fites aconseguides, el FC Terrassa. Tot i existir formalment, les tres penyes han minvant en activitat i socis els darrers anys, coincidint amb els mals resultats de l’equip vermell, que ha passat de competir a la Segona Divisió a disputar partits a Tercera. Les pancartes del Torrente Colorado, d’Orgullo Egarense o de la PAKA encara presideixen el gol nord de l’estadi els dies de partit, però hi queden pocs seguidors, els incondicionals, que són una trentena.