Ni un record franquista

per La Torre, 26 de juny de 2013 a les 10:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Escultures que es poden trobar al cementiri de Terrassa Foto: Anna Cuevas

Els 40 anys de franquisme van deixar a Terrassa una petjada que encara no s'ha esborrat. I no només en les vides de molts ciutadans i ciutadanes i en les seves experiències personals.


Les plaques amb el jou i les fletxes que apareixien a molts edificis protegits sí que pràcticament són història, gràcies a les pressions d'entitats i associacions polítiques i a l'actuació de l'Ajuntament, que ha anat per feina sempre que se li ha demanat. Però resten encara moltes mostres de la dictadura, potser de vegades relativament amagades, però reals, com una placa al carrer del Puig Novell on la frase acaba amb el franquista "Año de la Victoria", de molt mal record per als que van lluitar per les llibertats i la democràcia.

Allà no hi fa res i ja va sent hora que se situï en un museu, per poder ser contemplada i explicada a les noves generacions, perquè el passat mai s'ha d'oblidar. Ara es revisarà la presència en el nomenclàtor del carrer de Salvador Gros, excombatent de la División Azul, però caldria anar més enllà i fer un pensament amb el de Josep Tapioles, un personatge que durant la República va ser un conspirador i va participar activament en el cop d’Estat del 18 de juliol. I també revisar carrers dedicats a franquistes confessos.

fora les medalles
A més, cal que l'Ajuntament vagi per feina i d'una vegada per totes retiri les medalles i mencions d'honor de tots els colors a homes i dones que van formar part d'un règim dictatorial que va fer molt de mal a Catalunya i a Terrassa.


Entre els distingits hi ha ministres d'Educació de l'Estat espanyol, els excombatents del bàndol denominat "nacional", intel·lectuals, el Ejército español i exalcaldes dels moments més durs de la dictadura, com Josep Clapés.

On s'admetria una discussió seria en la figura d'Alfons Sala i Argemí, sobre la que es podria obrir un debat social i històric molt interessant i acabar decidint si pesen més les seves aportacions, indubtables, a la ciutat o el seu tarannà autoritari i caciquil.

 

Participació