Trenca la muralla del silenci a Terrassa contra la pena de mort

Amnistia Internacional es mobilitzarà avui a la plaça del Progrés per recollir firmes

per La Torre, 8 de juny de 2013 a les 07:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Xina és el país que més execucions du a terme a tot el món: és probable que durant l'any 2012 més de 1.000 persones hi fossin executades. No obstant això, la pena de mort a la Xina continua envoltada de secretisme i la manca d'estadístiques oficials fetes públiques només permet fer càlculs molt per sota del nombre real d'execucions i condemnes.

Amnistia Internacional es mobilitzarà avui al matí a la plaça del Progrés per recollir firmes contra la pena de mort.


Prop de 55 delictes són punibles amb la mort a la Xina, molts d'entre els quals  no podrien incloure's en la categoria d'"els més greus", tot i que es continuen castigant amb la pena capital, com el tràfic de drogues o delictes econòmics. La pena de mort, a més, s'imposa després d'actuacions judicials en què les persones acusades no compten amb un judici just. La demora en l'accés a assistència lletrada, la manca de respecte a la presumpció d'innocència, les ingerències polítiques en el poder judicial i l'admissibilitat de les proves obtingudes mitjançant coacció o tortura són només algunes de les deficiències del sistema legal xinès. D'altra banda, els presos condemnats a mort no tenen dret a sol·licitar a l'executiu l'indult o la commutació de la seva pena, tal i com exigeix el dret internacional.

Per això Amnistia Internacional surt al carrer una vegada més. Sota el lema "Trenca la Muralla de Silenci: Acaba amb la Pena De Mort a la Xina"  demana a les autoritats xineses que donin els passos necessaris per acabar amb la greu violació de drets humans que suposa la pena de mort.


Avenços i retrocessos en la lluita contra la pena de mort
Durant l'any 2012 es van produir passos cap a l'abolició a totes les regions del món. Encara que els Estats Units va ser l'únic país d'Amèrica en què hi va haver execucions, només es van dur a terme en nou dels seus estats, mentre Conneticut es convertia en el 17è estat abolicionista, i Maryland s'afegia a la llista el 2013.

A l'Àfrica subsahariana, Benín va ratificar un tractat clau de Nacions Unides que prohibeix la pena capital i Ghana planeja abolir-la a la seva nova Constitució. A Sierra Leone ja no hi ha cap persona condemnada.

A Europa, Letònia va esdevenir el 97è Estat del món que abolia la pena capital per tots els delictes.

Però malgrat les bones notícies, el 2012 es van documentar 682 execucions i almenys 1.722 sentències a mort dictades a 58 països. Més de 23.000 persones romanen en corredors de la mort arreu del món. Un cop més, els cinc estats que van dur a terme major nombre d'execucions van ser la Xina, l'Aràbia Saudita, l'Iraq, l'Iran i els Estats Units.

A més, diversos països van fer passes enrere, després de portar anys sense recórrer a la pena capital. Països com l'Índia, que feia vuit anys que no executava; el Pakistan, que va realitzar la seva primera execució des del 2008; el Japó, que va trencar un període de més de 20 mesos lliures d'execucions, o Gàmbia, que a l'agost de 2012 va executar nou persones després de gairebé tres dècades.

Aquesta acció de mobilització s'emmarca en el context de la celebració del V Congrés Mundial contra la Pena de Mort, que tindrà lloc a Madrid del 12 al 15 de juny amb l'objectiu de reforçar el treball conjunt d'Estats, organitzacions internacionals i societat civil contra la pena capital. Organitzat per l'associació "Junts contra la pena de mort" (ECPM), en col·laboració amb la Coalició Mundial Contra la Pena de Mort, s'ha convertit en la cita ineludible dels abolicionistes des de 2001.

Representants de la societat civil internacional, personalitats polítiques i juristes es reuniran per elaborar les estratègies dels propers anys a nivell nacional, regional i internacional i per recordar al món que l'abolició universal és una necessitat en un món de progrés i de justícia.

 

Participació