Vallesos presenta la caça de bruixes del segle XVII

La revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni té ja al carrer el seu cinquè número (primavera-estiu 2013), amb una carpeta central dedicada a la tradició de bruixeria al Vallès i a la caça de bruixes que s’hi va desencadenar al segle XVII, mentre que també s’hi troben explicats episodis històrics tant o més remarcables. És el cas del terrible bombardeig que l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va fer el matí del 31 de maig de 1938 sobre Granollers –amb un mínim de 224 morts i 165 ferits greus–, del qual ara en fa 75 anys justos. La crònica de l’historiador Joan Garriga posa en relleu que Granollers va ser la tercera ciutat de Catalunya amb més víctimes per bombardejos durant la Guerra Civil, després de Barcelona i Figueres.

 

També s’hi explica –en un treball del periodista Jaume Valls– el saqueig i incendi de Terrassa per part de l’exèrcit borbònic el 3 i 4 de setembre de 1713 –ara farà 300 anys–, per la lleialtat de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria. Va ser un any abans de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 en el setge sofert per les tropes de Felip Vè.

 

La protagonista de l’entrevista a fons de la publicació és l’actriu santcugatenca Emma Vilarasau que, després de vuit mesos d’aturada sabàtica, reflexiona pausadament sobre la seva feina en el món del teatre i la televisió, sobre com ha crescut el poble que Sant Cugat era en la seva infància i adolescència, quan va debutar al teatre local. En una conversa amb Vicenç Relats amb fotografies de Màrius Gómez a l’emblemàtic Cafè Catalunya de Sant Cugat, Vilarasau també confessa la seva passió per treballar la terra i “fer de pagesa” i explica com enyora la seva estimada Anna Lizaran, que va morir fa uns mesos, amb qui havien compartit tants escenaris. “Em treia una part de mi que no em treia ningú més”, explica. Parlant del moment polític que viu Catalunya és contundent: “Estic molt indignada i espero que aconseguim la independència aviat. Si no, això se’n va a la merda”, afirma.

 

Són objecte d’un retrat de família els joves actors i actrius vallesans de la sèrie Polseres vermelles, molt vinculats als grups de teatre amateur. Vallesos va reunir-ne cinc en una foto de família d’Eduardo Abarca al Teatre Sant Vicenç de Sabadell: Mireia Vilapuig, Noah Manni, Èlia Solé, Marc Balaguer i Abel Rodríguez.

 

La publicació, que s’obre amb un conte de l’escriptor Roc Casagran (il·lustrat perEnric Vilageliu) i es tanca amb el romanço habitual de Jaume Arnella, dedica perfils a Remei Company, la dona més gran de Catalunya, amb 110 anys, de Castellar del Vallès –en una conversa amb Ramon Vilageliu; la presidenta de l’ANC Carme Forcadell, de Sabadell –en una conversa amb David Ramon; l’artista de les bombolles de sabó Pep Bou, de Granollers –en una conversa amb Míriam Viaplana; el trompetista Josep M. Farràs, ànima del jazz terrassenc –en una conversa amb Oriol Carreras; el poeta Francesc Garriga, sabadellenc de Bellaterra –en una conversa amb Anna Ballbona; la impulsora de la casa d’acollida el Xiprer, de Granollers, Mercè Riera, i el taxista-poeta Esteve Perich, de Cardedeu –tots en conversa amb Núria Pujolàs.

 

La capbussada de la carpeta central d’aquest número –Terra de bruixes– pot sobtar, d’entrada, però que no porta pas aquesta revista-llibre al món de l’esoterisme. S’endinsa a un temps fosc de fa quatre segles, marcat per la fam i la por al desconegut, en què la caça de bruixes va ser un autèntic problema social, que va fer perseguir moltes dones innocents i singulars, a qui es carregaven tots els morts. Una bogeria que es va estendre entre la gent davant de la necessitat de trobar culpables de les maltempsades que arruïnaven les collites o dels infortunis i problemes de salut més diversos que es patien. Una plaga social on tothom va ser una mica botxí i també una mica víctima i que va portar un mínim de seixanta-sis dones i dos homes vallesans a ser ajusticiats (només entre 1619 i 1621), acusats de bruixeria, tal com explica en una entrevista l’historiador local de Caldes de Montbui Raimundo Garcia Carrera, expert en la matèria. S’hi presenta així mateix un mapa-itinerari de la bruixeria al Vallès, on hi són marcats punts on es penjaven les bruixes, monuments megalítics, comunidors i punts geogràfics, en un muntatge cartogràfic d’Esther Fernandez. La Carpeta inclou articles de recerca de Ramon Vilageliu, Vicenç Relats, Francesc Roma, M. Àngels Bonet, Sergi Ramírez, Miquel Herre, Martí Ribas i Stefano Puddu i il·lustracions de Josep Prims.

 

Amb una edició de 160 planes a color, el cinquè número de Vallesos, dirigit pel periodista Vicenç Relats i que compta amb el filòleg Ramon Vilageliu com a editor, també inclou molts altres temes d’interès, amb glosses diverses sobre el patrimoni escrits per experts en cada matèria. Així, a més dels temes històrics ja esmentats, es presenten altres patrimonis sobre història (com el d’una revolta social al castell de Mogoda al final de la Guerra de Successió –d’Ernesto Galindo- i sobre l’enterrament multitudinari d’Enric Prat de la Riba –de Joan Capdevila i Vicenç Relats); sobre arquitectura (en un treball dedicat a l’església i el cementiri de la Doma de la Garriga –de Jordi Llimargas); sobre arquitectura popular (en un treball dedicat a la segona vida de les barraques de pedra seca –de Lluís R. Hernández); sobre fauna (amb un treball al voltant del retorn de la llúdriga a la conca del Besòs –de Jordi Ruiz-Olmo); sobre flora (amb un treball dedicat a les orquídies del Montseny –de Txell Maymó); sobre gegants (amb un repàs a les colles vallesanes i al llenguatge propi del món geganter –de David Ramon); sobre nissagues (amb una aproximació als Buigas de Cerdanyola –d’Agustí Jiménez); sobre indústria (amb un article dedicat a la talladora Rubi de rajoles, tan popular entre els paletes –de Vicenç Relats); sobre literatura (amb un article sobre les obres d’una carretera vallesana que van inspirar Àngel Guimerà per escriure l’obra ‘Maria Rosa’ –de Raquel Ligero); trens (amb un treball sobre els 100 anys dels Ferrocarrils Catalans al Vallès –d’Antoni Gras); sobre festes (amb una glossa sobre la festa del pi de Matadepera, per Sant Sebastià –de Laura Pinyol); sobre arqueologia (en un treball sobre el jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús –de Marc Guàrdia) i sobre numismàtica (en un article sobre la circulació de moneda de Cardedeu en època moderna –d’Antoni Plaça). A la secció Calaixera hi destaquen un mirades de Montserrat Tura sobre el Mollet del 1913 i un de l’ambientòleg Iago Otero sobre l’experiència agrària alternativa de la masia okupada La Piella, de Montcada i Reixac, que ha estat recentment desallotjada.