La Generalitat reordena les fundacions d’Unnim

Comença una segona vida per a l’antiga obra social de les caixes d’estalvi de Terrassa, Sabadell i Manlleu, que el juliol del 2010 es van fusionar amb Unnim i posteriorment van ser absorbides pel BBVA. La Generalitat i els representants de les antigues entitats han signat avui la constitució de les respectives fundacions especials que els permetran seguir desenvolupant accions en favor de la cultura, l’ensenyament, la salut o l’esport, entre d’altres. Això sí, cadascuna de les tres antigues caixes ho farà amb la seva fundació especial: Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa, Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859 i Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu. I totes tres es coordinaran en una altra entitat, Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes Sabadell, Terrassa i Manlleu, que podrà desenvolupar activitats a tot Catalunya. 

 

La composició dels nous patronats ha generat polèmica en el cas de Terrassa i Manlleu, i de fet, la llista definitiva de patrons ha patit alguna modificació després de passar per la comissió de seguiment de la Generalitat, que des del primer moment va apostar per donar un aire diferent a les noves fundacions. Això, sumat a les exigències de la normativa de fundacions, que permet un màxim del 25% de presència pública al patronat. En el cas de Terrassa, la novetat és que la CECOT formarà part del patronat. Inicialment, s’havia presentat a l’administració una llista en què no hi apareixia la patronal encapçalada per Antoni Abad.

Finalment, el patronat estarà format per l’Ajuntament de Terrassa; la Cambra de Comerç de Terrassa; la Cambra de la Propietat Urbana, la Mútua de Terrassa; la Fundació Busquets; el Col·legi d’Advocats de Terrassa; l’Institut Industrial de Terrassa i la patronal CECOT. A més a més, segons ha pogut saber Nació Digital , l’antic president de Caixa Terrassa tindrà un lloc assegurat al patronat, com a ‘persona de prestigi’, per bé que oficialment haurà d’aconseguir el vot favorable dels membres del patronat que ja estan designats. Això no obstant, és força improbable que Ribera aconsegueixi ser el president de la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa. 

A Manlleu, els membres del patronat, als quals caldrà afegir-hi la persona o persones de prestigi que es votin posteriorment, són: Ajuntament de Manlleu; Cambra de Comerç de Barcelona-delegació Osona; Fundació Universitària Balmes; Patronat d’Estudis Osonencs; Càritas i el Col·legi d’Advocats de Vic. En aquest cas, encara no se sap si l’antic president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, en formarà part o no. Per a Sabadell, els membres del patronat seran l’Ajuntament; la Cambra de Comerç de Sabadell; la Universitat Autònoma de Barcelona; la Unió Excursionista de Sabadell, el Club Natació Sabadell i la Fundació Bosch Cardellach. Pel que fa a la fundació paraigua, el patronat estarà format per les tres fundacions de les antigues caixes d’estalvi, Òmnium Cultural i Càritas. El BBVA, amb tota probabilitat, també s’incorporarà al patronat, perquè ja s’ha compromès amb l’antiga Unnim per donar suport a l’obra social. 

 

L’estructura de les noves fundacions permetrà que cada entitat reprengui el camí per separat, cercant fórmules d’autofinançament per als seus projectes socials, explotant els productes i serveis propis, així com el patrimoni que conserva cada caixa d’abans de produir-se la fusió l’1 de juliol de 2010. A Terrassa li correspondrà el 47% dels 10 milions d’euros de la última aportació en actius líquids d’UnnimCaixa, és dir, 4,7 milions, tal com es va establir en el moment d’agrupar les obres socials. Cal tenir en compte que cadascuna de les entitats té encara unes reserves addicionals que li permeten anar funcionant. Cada fundació tindrà un director general, amb veu però sense vot en les reunions del patronat, perquè no en pot ser membre.

Cada nova entitat haurà de dissenyar un pla de viabilitat a mig i llarg termini dels projectes més emblemàtics de l’obra social. De fet, l’obra social d’Unnim ja va començar a estudiar ajustaments de costos i de preus en serveis que ja són cofinançats pels usuaris, conscients que si no es racionalitza la despesa i es mantenen els ingressos, més aviat que tard s’hauria de posar en risc el patrimoni de les fundacions per sostenir el servei.