21
de maig
del
2013
L'economista terrassenc Xavier López creu fermament en una alternativa al capitalisme Foto: C. B.L'economista Xavier López és una de les persones que des de Terrassa treballa per difondre l'Economia del Bé Comú. Basat en un llibre del mateix títol publicat per Christian Felber, aquest moviment nascut a Viena i que ja té èxit a Alemanya, Itàlia, França i a nombroses ciutats de l'estat (el també egarenc Ramon Morata és l'encarregat del grup de Barcelona), proposa una alternativa al capitalisme basada en la democràcia participativa, el consum responsable, la solidaritat i la sostenibilitat.
López diu que cal posar fi als paradisos fiscals, modificar la fiscalitat de les grans fortunes i donar exemple de dalt a baix, en un moment en què "la monarquia, els partits polítics i els governs no en donen". I recorda que l'economia "ha d'estar al servei de la política".
En què es basa el moviment?
En fer servir l'empresa com a palanca per a la transformació social. Segons Felber, hi ha uns valors desitjables per tothom però no incorporats a l'economia i que les empreses que els tinguin puguin ser tant o més competitives que les que no els incorporen. Tracta de mesurar l'aportació al bé comú que fa cada empresa, que això és faci públic i que els consumidors puguin triar.
Té alguna semblança amb el comunisme?
Atesa la posada en pràctica del comunisme, no. Nosaltres som radicalment democràctics, creiem en la iniciativa individual, volem posar-hi límit i assegurar-nos que es compleixen uns valors. No creiem en l'igualitarisme extrem, però en les desigualts extremes tampoc, cal trobar més justícia social i cooperació.
Democratitzar el capitalisme?
Sí, el capitalisme mou i genera molts recursos però també molta desigualtat. No es pot
estendre aquest model basat en el consum.
Una alternativa al capitalisme a mitjà o curt termini és viable?
Tot és viable si la gent vol, volem un marc legal que en comptes de protegir la competitivitat i el lucre individual protegeixi més les empreses que vulguin incorporar valors basats en la cooperació. Ens han inculcat que el més important era obtenir beneficis. Els beneficis són un mitjà i no un fi, la fi nalitat de l'economia és satisfer necessitats, no acumular diners o zeros en un compte. Ara és molt fàcil disparar contra el capitalisme però també hi hem viscut molt bé tots durant molts anys. Del capitalisme, que provoca injustícies i té una excessiva influència en el poder polític, se'n pot extreure alguna cosa bona, aquesta recompensa de l'esforç individual que necessita l'ésser humà.
Allò que és bé comú per a algú pot no ser-ho per a un altre. Fixaran unes bases?
Sabem que el projecte es construeix de baix a dalt i que no és dogmàtic, estem oberts a tota discussió, la fórmula de mesurar-ho serà difícil pero no tenim por de discutir-la i arribar a acords.
"No podem demanar
més democràcia i
no participar-hi"
Podríem trobar-hi similituds. El benestar està contaminat una mica, d'una banda intenten carregar-se'l i hi ha gent que el critica perquè creu que un excés de benestar pot dur a l'immobilisme; no parlem de de nicions científiques, sinó de contaminació política de les paraules.
L'èxit d'aquest corrent depèn de creure-s'ho?
El nostre poder depèn de les nostres accions, si som passius com la majoria i com hem estat durant molt temps, ho tenim complicat davant d'interessos potents. Hem d'apel·lar a la responsabilitat com a ciutadans. No només tenim drets sinó també la responsabilitat de millorar la ciutat on vivim i no només queixar-nos quan el resultat no ens agrada. Bona part de la nostra feina és remoure aquesta consciència i demanar que la gent es prengui seriosament la responsabilitat democràtica. No podem demanar més democràcia i no participar-hi.
Què li diria algú que veiés l'Economia del Bé Comú com quelcom utòpic?
La llibertat dels esclaus també ho era i el benestar nostre també ho podia semblar fa cent anys.
El problema és més l'ambició humana i no tant el sistema?
L'individu té aquest gen competitiu però s'ha demostrat que també té el gen de la cooperació, l'hem d'espavilar, es trata dels valors que fomenta la societat. No és just que només ens aprofitem de l'entorn, tenim la responsabilitat de millorar-lo.
Seria com ampliar la responsabilitat social corporativa?
És bastant més ampli, no és un rentat de cara, volem valors incorporats a l'activitat quotidiana de l'empresa, no com una excepció anecdòtica publicitària.
Com poden arribar a la societat i generar-hi debat?
Hem d'intentar influir en les organitzacions polítiques, que siguin receptives a un canvi de funcionament intern cap a una democràcia interna més gran i més permeables a la participació, cal un canvi polític. Hem fet algunes xerrades a escoles i els nens tenen les antenes ben posades.
No té la sensació que el capitalisme serà substituït per un altre model però que serà dominat per les mateixes persones?
Esperem que no, tractem de ser radicalment democratics però dependrà de la nostra responsabilitat de treballar-hi per obtenir transparència i democràcia. Moltes vegades el principal error és nostre perquè no treballem per aquesta transparència.
Què és la transparència?
Per alguns n'hi ha prou amb penjar dades econòmiques a Internet. El límit seria l'esfera privada, en l'aspecte públic creiem en la transparència il·limitada, caldria trobar per conveni quin és el límit. Els ciutadans hem d'exercir el dret a la transparència, el problema
és la passivitat.
Democràcia participativa vol dir llistes obertes?
Com a mínim, necessitem un major grau de decisions obertes a les ciutadanies, més rotació de les persones que ens representen, més participació de ciutadans no afiliats a partits polítics.
Els ciutadans hem
d'exercir el dret a la
transparència, el
problema és la
passivitat
Els hem delegat la generació de moneda i crèdit però hi ha responsabilitat dels organismes de control polític. Hem d'anar cap a una banca ètica i democràtica que sigui capaç de nançar projectes amb rendibilitats a curt termini més baixes, rendibilitats socials i increments de bé comú importants a llarg termini. Parlar de banca pública no té prestigi perquè les caixes no eren del tot privades i no ho han fet gaire bé.
En una Economia del Bé Comú no hi hauria atur?
Felber proposa una renda mínima bàsica. Jo crec que podria anar associada a un treball mínim bàsic, cal decidir-ho. Està tot per fer i ho hem de fer entre tots.