La Cambra vol assegurar la qualitat de les pràctiques professionals

Trobada internacional d'EUKCEM Foto: Cambra

Durant els dies 9 i 10 de maig es van reunir a la seu de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa els representants dels països europeus que integren l’European Knowledge Center for Mobility (EUKCEM), la plataforma que regirà un sistema únic d’assegurament de la qualitat de les pràctiques professionals i universitàries i altres formes de mobilitat internacional.

Aquest projecte, al qual estan adherits diferents organitzacions d'Itàlia, Regne Unit, Espanya, Portugal, Romania, Suècia i Alemanya, té com a objectiu la millora de la qualitat i la quantitat de les pràctiques internacionals a Europa.

En el transcurs de la reunió plenària, l’organització que representa Espanya en el projecte, els representants de l’EUKCEM han analitzat els resultats l’estudi sobre mobilitat internacional iniciat el desembre de 2012, data en la qual es va constituir la plataforma europea EUKCEM.

A partir dels resultats d’aquest estudi, la plataforma EUKCEM establirà la metodologia i el sistema comú d’assegurament de la qualitat de les pràctiques professionals i universitàries i permetrà proporcionar orientació a tots els actors europeus involucrats en la gestió dels projectes de mobilitat. De fet, el sistema d'assegurament de la qualitat basat en el manual Q-Placements liderat per la Cambra de Comerç de Terrassa, servirà de base per al projecte EUKCEM i integrarà una eina online de procediments per a l’organització, preparació, seguiment, avaluació de les pràctiques internacionals.

El sistema d’assegurament de la qualitat millorarà la cooperació entre organitzacions, i afavorirà la comparació de resultats i l'acreditació de les activitats realitzades així com de les competències adquirides.

Mobilitat internacional
Els resultats de l’estudi analitzats pels representants dels països implicats en el projecte han revelat una coincidència pel que fa a les necessitats dels públics objectius de les pràctiques internacionals en el territori europeu.

Com a principals conclusions destacar que, pel que fa a les empreses que acullen estudiants internacionals en pràctiques, consideren que la motivació primordial radica en la contribució i aportació que els estudiants fan a l’empresa d’acollida en termes d’innovació i noves idees. Tot i que el 85% de les empreses entrevistades es manifesta molt satisfeta amb l’experiència, la majoria coincideixen en què en tots els països cal més formació i informació des del punt de vista operatiu, i concretament, en relació a la planificació de l’acollida i el seguiment de les pràctiques internacionals. Al mateix temps,
tant les empreses com els estudiants en pràctiques destaquen les barreres idiomàtiques com un dels principals obstacles a la mobilitat internacional.

A nivell de Catalunya, la Cambra de Terrassa va liderar un estudi a nivell territorial per al qual va comptar amb la col·laboració de diferents centres de secundària i de l’Ajuntament de Terrassa. D’aquesta anàlisi es desprèn que el desenvolupament de les pràctiques en empreses europees és percebut amb alta expectació per part de l’alumnat. Tot i així, els estudiants i graduats manifesten com a principals obstacles per participar en accions que impliquin mobilitat internacional la persistència d’una certa desinformació sobre el
procediment, la manca de coneixements d’idiomes i dificultats derivades d’obligacions i càrregues familiars per a graduats majors de 25 anys, situació que no es tan evident en el cas dels estudiants universitaris per als quals hi ha més tradició de fer pràctiques a l’estranger a través del programa Erasmus.

Les empreses catalanes, per la seva part, perceben les pràctiques internacionals com una oportunitat tant per al graduat, ja que potencien la motivació i consoliden el seu aprenentatge, com per al col·lectiu empresarial, contribuint a una base formativa de qualitat per als futurs professionals.

Per la seva part, les organitzacions coordinadores de mobilitat internacional que han fet l’estudi des de Catalunya manifesten que actualment troben dificultats en gestionar les pràctiques internacionals, especialment des de la perspectiva financera (la gestió de pràctiques internacionals requereix dedicació que sovint no està remunerada), amb un sistema massa burocratitzat (duplicitat d’eines i registres), una certa ineficiència comunicativa que dificulta arribar al públic objectiu, una deficient formació i desconeixement d’idiomes tant per part de l’alumnat com del professorat amb interès a implicar-se en la gestió de les pràctiques internacionals i, finalment, la inexistència d’homologacions i d’equivalència de titulacions de diferents països europeus que comporta que algunes titulacions es trobin amb problemes de validació de les competències adquirides pels graduats.