«Terrassa mala raça, Sabadell mala pell»

per Joaquim Verdaguer , 4 de maig de 2013 a les 14:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una parella vestida d'època en la Fira Modernista del 2012 Foto: J.M.O.

Cal remuntar-se fins al segle XIV per entendre l'origen de la dita  «Terrassa mala raça, Sabadell mala pell». La nit de Nadal de l’any 1350 l’abat Arnau Ramon de Biure de Sant Cugat va ser assassinat dins l’església del monestir. El Papa (que llavors s’estava a Avinyó) va proclamar un anatema deixant escrit «gens Terracie et Sabadelli / gens inimica Dei». Que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és enemiga de déu, ja que es culpava com a  criminals a Berenguer de Saltells i la seva banda de malfactors, gent de les dues viles. El poble, que  no sabia llatí, va transformar l’anatema i va afegir el rodolí.
 
Una altra versió, tal com n’informa l’historiador Salvador Cardús en el seu llibre “Terrassa Medieval”, diu que el refrany complet és:
 «A Terrassa, mala raça, la meitat en són jueus». A l'edat mitjana hi havia una comunitat jueva relativament important que es dedicava al comerç. Un tercera dita deia: «A Terrassa, mala raça A Sabadell mala pell, I a Granollers us prenen els diners».
 
També es recorda, sobre els terrassencs i sabadellencs, el “Carrascal, carrascal… que bonita serenata. Las muchachas de Terrassa (-assa)
No saben fregar un plato (-ato) Pero las de Sabadell (-e-ell) Friegan uno y rompen cuatroooo…". 
 
La rivalitat entre ambdues ciutats ha estat una constat al llarg de la història: en un llibre d’actes de l’Ajuntament de Terrassa consta que a la riera es situaven els dos  bàndols a banda i banda  per llançar-se pedrades mútuament.
 
Els fabricants sabadellencs van col·locar un rètol a la entrada de la ciutat amb la llegenda següent: «Sabadell primer centro textil lanero de España». Un dia va apareixer “rectificat”: «Sabadell primer centro textil pavero de España». 
 
També hi ha la dita que el comerciants de Barcelona deien dels representants fabrils vallesans: «Un home de Sabadell, un senyor de Terrassa»
 
No va caure gaire bé gens entre els terrassencs que el Corte Inglés s’instal·lés a Sabadell, i no va caure gaire bé gens entre els sabadellencs que el Vaticà, l’any 2004, atorgués a Terrassa la seu del nou bisbat. 
 
Només una vegada les dues ciutats van estar de mutu acord. Va ser quan es van distribuir el terme del poble de Sant Pere, davant la supressió, l’any 1904, del municipi santperenc.

 

Participació