13
de maig
del
2013
Les guixetes dels cinemes, buides Foto: C.B."És una llàstima perquè les terrasses són maquíssimes i hi ha una zona molt àmplia on la canalla pot córrer però tot el que surt del centre i no és Parc Vallès no significa res per a l'Ajuntament, no ens arriba ni el programa de la Festa Major". La reflexió de José Arévalo (del restaurant i cafeteria John's Italian) revela la sensació d'abandonament dels pocs establiments que amb prou feines sobreviuen al Parc Central Segle XXI.
Fa tot just un any el tancament dels cinemes va deixar ferida de mort una zona que va obrir el maig del 2004 amb la pretensió de convertir-se en una alternativa lúdica i econòmica al centre però també a la fórmula comercial massiva i americanitzada del Parc Vallès. Al Consistori se li gira feina per fer front a la decadència comercial del Parc Central Segle XXI, que s'uneix a les de la rambla d'Ègara i la plaça Nova.
L'empresa Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica SA va penjar un cartell a la taquilla per informar que les sales tancaven per reformes "per decisió administrativa" durant quatre mesos i que la intenció era reobrir-les després de l'estiu passat. Un any després la realitat contradiu aquelles previsions: l'espai que ocupava el cinema està buit i és la punta de l'iceberg d'un complex on només funcionen una sucursal d'Unnim i vuit locals, la majoria del sector de la restauració: Divan, Wasabi, Croissanteria París, Saint Patrick's, John's Italian, Teppanyaki, Chumi Churri i el supermercat Mercadona.
En el bàndol de les víctimes de la crisi hi ha el Mesón Jamón, Per Àpats, Friends Coffe-bar, D-Fusta, Pricoinsa, el Guille Park, els cinemes, un local disponible a la part de baix, un altre a dalt i una oficina de Caixa Penedès. Al pis superior, la llargada dels passadissos i la generositat dels llums n'augmenten la buidor. Als pisos del voltant, és habitual veure el rètol "per llogar".
"Els cinemes eren la vida de tot això, encara ve gent a preguntar-nos si tornaran a obrir-los", explica la Mercedes de la Croissanteria París. Fart d'aquest desert, el José Arévalo del John's Italian va decidir contactar amb Jordi Ballart a través de Facebook però l'alcalde no va saber donar-li cap solució. "Proposava buscar empreses que invertissin al Vallès i li vaig dir que no calia buscar més zones si ja en teniem una de ben preparada al Segle XX amb més de disset locals. Em va assegurar que no ens havia oblidat però que la situació era la que era per culpa de la crisi". Assegura que els cinemes es van tancar "per culpa d'una mala gestió" i es pregunta fins a quin punt "era necessari invertir tants milions en la reforma de la carretera de Rubí i tallar un carril" en comptes de dinamitzar la zona.
L'afluència de gent ha caigut en picat els caps de setmana, així com a les tardes, i els clients hi passen més aviat al matí. El canvi d'horari ha modificat els hàbits: hi ha més servei de cafeteria que no pas de cuina.
A banda del japonès Wasabi i del Chumi-Churri, dos dels establiments que han aguantat des de l'inici, aliens a l'alta rotació, el Mercadona també es manté actiu i amb bones perspectives després de vuit anys de funcionament. Eli, la seva encarregada, recorda que les sales de projecció i el supermercat eren aliats per als consumidors. "Molta gent sortia del cinema i venia a comprar. Ara la zona s'ha quedat una mica abandonada", diu en un to de resignació.
Creu que buscar inversors a fora ajudaria a reactivar el complex i desmenteix el rumor que circulava d'una hipotètica reobertura. D'altra banda, també adverteix que l'Ajuntament de Terrassa té deures pendents a l'antiga fàbrica Sala i Badrinas, "on s'havia de fer un parc i un col·legi, i ara els alumnes estan en uns barracons". Des de l'oficina d'Unnim comparteixen aquesta sensació de llàstima per no haver rendibilitzat l'espai "que sembla abandonat i que només tiba gràcies al Mercadona".
El Lingwai, que treballa al Wasabi, afirma que fa un any el negoci els anava molt millor i que, a banda del tancament del cinema, no hi ha precisament facilitat d'accés per als vehicles: el complex està envoltat d'asfalt -les denominades 'quatre carreteres'- i una hora d'aparcament es paga a 2,50 euros.
Pérez: "Havia de ser un eix estratègic"
Salvador Pérez, portaveu de l'Associació de Veïns del Segle XX, creu que el tancament dels cinemes tan sols "ha acabat de visualitzar una situació no consolidada, n'ha estat la fase final". Segons ell, abans de la clausura la cosa ja no rutllava i ara "només hi tens bars i restaurants, algun dels quals en precari".
Pérez no es mossega la llengua a l'hora d'assenyalar la causa d'aquest trist panorama. "Segons l'Ajuntament era una estratègia lligada a un itinerari entre la plaça Vella, la plaça Nova i aquest complex, un eix estratègic que ha caigut com un castell de cartes i ha quedat en no-res. La crisi ha accentuat un projecte que no ha resolt les expectatives ni el problema estructural de comerç de la zona". El portaveu de l'Associació de veïns del Segle XX es queixa del fet que el barri "sigui proper al centre però no sigui cèntric" i recorda que l'associació de comerciants que hi havia va desparèixer per manca d'activitat.