La Cambra de la Propietat s'oposa a la reforma sobre les Comunitats

L'entitat vallesana planteja ampliar d'un a tres anys el termini de "preferència" per cobrar els deutes

Redacció
29 d'abril del 2013
Cambra de la Propietat de Terrassa
Cambra de la Propietat de Terrassa | Lluïsa Tarrida
Cambra de la Propietat de Terrassa Foto: Lluïsa Tarrida

La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca ha presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei de modificació del Codi Civil català que afecta les Comunitats de Propietaris. L'entitat ha sintetitzat el seu desacord en els següents aspectes:

1.- Problemes de morositat

La Cambra demana que la modificació de la normativa plantegi ampliar de 1 a 3 anys el termini d'afectació real i prelació dels crèdits de les Comunitats.

Això significa que fins ara la llei dóna "preferència" a les Comunitats per cobrar els deutes que tenen els propietaris deutors, només pels deutes de l'exercici vigent i l'any anterior. La Cambra pretén ampliar a tres anys més l'exercici vigent el termini de "preferència".

En l'actualitat s'estima que el deute tota que arrosseguen per morositat les Comunitats és d'uns 1.600 milions d'euros. D'aquests, 256 milions corresponen a la Banca, que és morosa amb les Comunitats.

Aquesta morositat és difícil de perseguir perque la Comunitat –que coneix els problemes dels propietaris que no poden pagar- normalment dóna un termini de gràcia per tal de no escanyar al seu veí i propietari. Quan aquest finalment no pot o es troba afectat per un procés d'execució hipotecària, la Comunitat no és avisada i mentre s'allarguen els terminis d'impagament i el Jutjat realitza tot el procés fins a l'execució hipotecària i adjudicació, passa molt de temps (a més la Banca a vegades retarda la inscripció de l'adjudicació, amb la qual cosa la Comunitat no té la certesa de contra qui ha de reclamar).

La proposta de la Cambra pot tenir problemes pel fet que hi ha normes estatals amb les que pot entrar en contradicció i que per tant l'Estat pugui plantejar un conflicte constitucional de competència legislativa (per exemple amb la legislació hipotecària o amb l'art. 90 de la llei concursal).

La Cambra considera, però, que la proposta que implicaria qualificar els crèdits de la Comunitat amb privilegi especial de cobrament, amb les iniciatives legislatives d'adequació que es pot demanar al legislador espanyol que també realitzi, pot afavorir i donar major protecció a les  Comunitats de propietaris catalanes i també a les espanyoles.

2.- Altres temes

Segons la Cambra, l'Avantprojecte planteja que el Fons de reserva no precisi d'un compte bancari especial (en la qual cosa hi està d'acord la Cambra).

També es planteja que la Junta pugui acordar remunerar els càrrecs (President, Vicepresident, Secretari, etc.). Fins ara la llei permet que es paguin i rescabalin aquests càrrecs de les despeses que els meritin, però la remuneració només és quan el càrrec –per exemple el de Secretari- és exercit per un professional. La Cambra considera negativa aquesta modificació i que podrà portar més problemes que solucions.

A  banda, la proposta de modificació planteja altres reformes, com la notificació electrònica de les convocatòria (la Cambra demana que es faci expressa aquesta previsió legal també pels requeriments, per exemple als morosos), treu la facultat de remoure càrrecs a cada Junta encara que no consti a l'ordre del dia (la Cambra ho considera negatiu ja que provocarà problemes) i es regula el procés de reclamació de deutes (adequant-lo a la normativa estatal), amb la qual cosa es pot acabar amb una problemàtica que s'ha donat judicialment perquè la llei de procediment civil és anterior a l'última modificació  legal catalana i hi havia uns problemes de regulació importants.

S'han realitzat també altres al·legacions de caràcter tècnic.