Foto: CambraEn el marc del debat Cambractiva centrada en l'anàlisi del model energètic del futur, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha reunit tres ponents amb visions diferents i multidisciplinàries sobre la matèria: Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Universitat de Barcelona, Pedro Mejía, president d'OMEL (Operador del Mercat Ibèric d'Energia) i vicepresident executiu d'OMIE, i Joan Pons, director general d'Estratègia i Regulació d'Enagás. L'editor i presentador del TN cap de setmana de TV3, Joan Carles Peris, ha exercit de moderador del debat, presidit per Marià Galí, president de la Cambra de Terrassa.
En la seva intervenció, Pedro Mejía ha fet referència a la voluntat política de la Unió Europea de liderar la lluita contra el canvi climàtic i avançar cap a una economia "baixa en carboni" que implica importants reptes per al sector energètic i particularment l'elèctric. Els compromisos assumits per als anys 2020 i 2050 per afavorir la reducció del 20% d'emissions, afavorir el 20% de generació de renovables i increment del 20% de l'eficiència energètica, implica que un 38% de l'energia elèctrica sigui generada amb renovables, i d'implementació de processos de generació el 80% dels quals estigui exempt de carboni. Mejía ha afirmat que és un tema crucial i de primera magnitud.
Mejía aposta pel canvi tecnològic. La major presència de tecnologies de generació a partir de fonts renovables d'energia, per una part, i la caiguda de la demanda elèctrica com a conseqüència de la crisi econòmica que pateix el país, estan introduint noves dinàmiques en els mercats elèctrics. Aquesta situació obre la reflexió a la necessitat d'analitzar si els estats han de promoure polítiques planificadores o polítiques "mandatòries". Pel que fa a la participació dels usuaris i consumidors, el nou escenari energètic ha de permetre un paper més actiu de la demanda en els mercats energètics. La gestió de la demanda és un tema crític en el futur. El desenvolupament tecnològic porta a situacions abans impensables. Hi ha alternatives que permetran que no sigui necessari construir més plantes de generació.
Joan Pons ha afirmat que estem en l'època daurada del gas natural, especialment per a Estats Units i Àsia. Pons creu que un futur energètic basat exclusivament en energies renovables sembla desitjable però en la seva consecució cal tenir en compte aspectes que fins ara no han estat gestionats de forma efectiva com la viabilitat dels seus costos i el manteniment de la competitivitat de les economies estatals i mundial. Per a Pons, en l'esforç per desenvolupar energies renovables, s'ha aportat tecnologies molt madures i molt cares, s'ha instaurant un dèficit tarifari i el cost energètic no s'ha traslladat als consumidors, cosa que ha contribuït al dèficit i la falta d'equilibri.
És en aquest context que, per a Pons, el gas natural apareix com un element clau per facilitar la transició desitjada.
Finalment, Pons ha parlat del futur mercat interior europeu del gas. La Unió Europea va fixar com un dels seus objectius bàsics en matèria de política econòmica la consecució d'uns mercats interiors únics en els àmbits de l'electricitat i del gas. En opinió de Pons, s'ha avançat molt i el 2014 apareix com una data possible per a la materialització d'aquest mercat per al gas natural, tot i que encara està lluny l'obtenció d'un model de mercat i política energètica coordinat d'àmbit global.
Per a Mariano Marzo el futur de l'energia, complex i canviant, comporta alguns reptes –"trilemes"- que, forçosament interrelacionats entre sí, cal encarar en les properes dècades.
El primer trilema, conegut com el de les 3 "Es": La sostenibilitat energètica es dirimeix en tres fronts: l'economia, l'energia (o seguretat en el subministrament) i l'ecològica (medi ambient). L’adopció de mesures equilibrades en els tres àmbits ens ha de portar a un mix energètic més net, més barat i el més segur possible. El segon trilema al·ludit per Marzo, es coneix com el des les 3 "As", acrònim de availability (disponibilitat), accessibility (accessibilitat) i acceptability (acceptabilitat), per la qual l'equilibiri ha d'estar en trobar noves fonts d'energia i en desenvolupar les tecnologies adequades per aprofitar-les i amb el menor risc possible per a la població i els consumidors. El tercer trilema fa referència a la vinculació entre les necessitats d'energia, aigua i aliments, que creixeran espectacularment en les properes dècades.
La major demanda d'aliments i aigua es traduirà en major consum energètic que repercutirà en el tractament, transport i dessalinització de l'aigua per al seu consum. Pel que fa a l'agricultura, intensiva en energia, requereix de grans quantitats de fertilitzants provinents de la transformació d'hidrocarburs fòssils. Una tendència que s'incrementarà en el futur en la mesura que l'extracció d'hidrocarburs convencionals estigui acompanyada per un percentatge creixent de petroli i gas no convencionals, així com de biocarburants.
Pel que fa a la seguretat del subministre, per a Marzo el problema radica en el transport del qual el 94% depèn del petroli. Del total del consum d'energia a Catalunya, el 50% és derivat del petroli. El problema no és quan s'acabarà sinó en la capacitat d'assegurar el flux productiu en temps i cost. A més a més de conèixer la disponibilitat de reserves i recursos, cal analitzar les perspectives de si la seva transformació en fluxos productius es realitzarà a la velocitat necessària per cobrir la demanda creixent. El món no s'està quedant sense recursos fòssils, però l'augment continuat de l'extracció de petroli a partir de fonts convencionals presenta cada vegada més riscos que constitueixen seriosos obstacles per assegurar la demanda a mig termini.
Per a Marzo, per avançar cap a un model energètic sostenible i equilibrat juga un paper molt important la recerca i el desenvolupament –en sistemes d'emmagatzemament i generació de nous materials, per exemple-, l'aposta per les energies renovables i els combustibles fòssils el més nets possible, el replantejament de la gestió de la demanda amb un canvi de mentalitat global (tendència a l'estalvi),i amb més eficiència (fer més amb menys) però, sobretot, situant l'energia al nivell estratègic de l'acció dels governs. Requereix un pacte nacional d'estat, prenent com a model els països nòrdics com Dinamarca o Suècia que apliquen la gestió del model energètic com un element estratègic nacional.