23
d'abril
del
2013
El portaveu d'ICV, Manel Pérez Foto: Toni FagesEn un moment en que sembla que el llenguatge s'abreuja, en què s'imposen nous llenguatges de pocs caràcters, deixeu-me reivindicar les paraules, el plaer de la conversa, el tacte del llibre com a racó dels somnis.
Sóc de llapis; m'agrada la tinta. Els diumenges desperten amb la contra del diari. Amb Manuel Vicent em passejo per la crua realitat sàviament embolcallada en la llum del nostre Mediterrani.
La seva columna se'm queda curta i per gaudir-ne més (sense perdre l'hedonisme, el plaer de viure) d'un període convuls de la història d'aquest país llegeixo el seu darrer llibre El azar de la mujer rubia.
La nit permet paladejar la complicitat de la lectura pausada d'un vell company: el poeta Pedro Salinas, La voz a ti debida. El desig, els pronoms, l'amor flirtejant entre ells i contra ells.
Per cert, una amiga em va recomanar un llibre de portada i contingut aparentment senzill, La libreria ambulante, de Christopher Morley. Sort que existeix una segona part, La libreria màgica. I una islandesa solitària que viatja pel gel i la pluja acompanyada d'un nen: La mujer es una isla, d'Audur Ava Olafsdottir. He trobat en aquests llibres dones que prenen decisions valentes, trencadores, amb humor i reflexió i on la vida les porta a conquerir la tendresa d'una bogeria.
Bona Diada