La Seu d'Egara, una de les joies patrimonials de Terrassa El Catàleg d'Edificis d'Interès Historicoartístic del Terme de Terrassa ja té més de 30 anys. Durant molt de temps va ser una eina fonamental per conservar la memòria, però ara ha quedat obsolet. És urgent revisar-lo i refer-lo per evitar la desaparició d'elements del patrimoni.
Ara mateix, la casa més antiga del carrer Major de Sant Pere desapareixerà perquè no tenia la protecció normativa suficient. I el mateix ha anat passant amb altres elements de la història local. Un dels casos més significatius és el dels "plomers" (les torres d'aigua), que de mica en mica desapareixen del paisatge urbà.
En més de 30 anys hi ha hagut temps més que suficient per a fer un cop d'ull al catàleg i ampliar els seus continguts. A Terrassa, el franquisme i el seu afany especulatiu ja va enderrocar edificis modernistes i escoles d'un valor artístic incalculable com la Torrella de la Rambla. I haurem de recordar també la volatització de l'antiga estació dels FGC.
Algú s'ha equivocat en no preveure que el vell catàleg s'havia de revisar periòdicament. No cal avançar cap al talibanisme conservador, però si cap a un catàleg protector de peces que tinguin un valor arquitectònic i artístic, però també sentimental, identitari i paisatgístic, on podrien entrar-hi els carrers amb llambordins que encara resten a la ciutat. S'han d'incloure edificacions de segles enrere, evidentment, tot i s'ha de mirar amb uns altres ulls alguns elements de la segona meitat del XX i donar-los la suficient protecció per tal que romanin dempeus.
A Terrassa ja han desaparegut massa joies i no ens podem permetre que la llista es continuï ampliant, i menys si ens creiem que som una ciutat amb suficient potencial per atraure el turisme.