Rull: «A Jordi Ballart, li poso un 5, i sóc generós»

per Joan Manel Oller, 19 d'abril de 2013 a les 13:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Josep Rull. Foto: Adrià Costa

Josep Rull ja és el número 2 de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels homes forts de l'entorn del president Artur Mas. El parlamentari terrassenc s'ha convertit temporalment en el secretari general del partit per la delegació de responsabilitats feta per Oriol Pujol després de rebre la interlocutòria que el cita a declarar com a imputat en el conegut com a cas de les ITV.

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, porta ja gairebé 100 dies en el càrrec. Li han donat el temps de gràcia perquè se situï, com acostuma a passar en aquests casos?
Sí. La seva gestió és continuista. Tot i que hi ha gestos interessants i un major grau de compromís i d'aparició mediàtica.

I els canvis que observa respecte a l'etapa anterior de Pere Navarro?


Pocs. Les bases són les mateixes. Hi ha un problema de manca de model. És antic. I el PSC de Terrassa no l'ha reorientat ni amb Pere Navarro ni amb Jordi Ballart.

Sempre s'han queixat des de CiU del pes dels tècnics en el dia a dia del Consistori. Creu que Ballart ha fet un tomb?
En el govern de Terrassa és evident que l'estructura tècnica té més pes que la política. I ens fem una pregunta retòrica: és bo o és dolent per a Terrassa? No ho sabem. La part política és excessivament prima. Quan hi ha bonança econòmica no passa res i té sentit. Quan estem immersos en una crisi arriba l'hora de la política. I ho trobem a faltar. Falta capacitat de lideratge.

Lideratge de l'alcalde?


Evidentment, de falta de lideratge de Ballart. Sí que és veritat que apareix a tot arreu. Els 100 primers dies han estat de promoció personal. En aquest sentit els ha aprofitat bé. Però amb això no ens en sortirem, dels problemes. Han estat 100 dies perduts a Terrassa des del punt de vista d'articular mesures de fons. Entre el discurs de la presa de possessió, que va generar expectatives, i el dia a dia hi ha un gran decalatge.

Li posa una nota, a Jordi Ballart?
Li posaria un 5, i crec que sóc  molt generós.

Pot justificar l'aprovat pelat?
La voluntat de ser-hi, hi és. Ara, per fer què? El 5 d'actitud i el suspens d'aptitud.

Per on va l'equip de govern i per on hauria d'anar segons el seu parer?
El que s'ha de veure és tot el que fa referència a la promoció econòmica i a la capacitat de l'Ajuntament de generar riquesa i posicionar la ciutat.

Pot concretar si us plau?
El Consell de Comerç no es reuneix i en el Pla Estratègic de Comerç el més calent és a l'aigüera. I és una prioritat essencial.

I què es planteja des de CiU?
Identificar els punts estratègics, i a partir d'aquí actuar-hi. Perquè ja hem perdut un any en tot el que fa referència a la rambla d'Ègara. En el centre sort en tenim de Terrassacentre. L'Ajuntament té poca capacitat d'acompanyament. A llocs com Francesc Macià i el parc de la Llar el Consistori ha tingut una actitud molt passiva. El parc de la Llar és l'Ikea de Terrassa. Hem fet un pas enrere. Amb Carme Labòria semblava que tot començava a rutllar, i ara amb Amadeu Aguado s'ha de tornar a començar de zero. La segona part és la capacitat de posar en valor l'oferta industrial de Terrassa, més enllà d'un titular d'anem a vendre la ciutat a l'exterior. Falten actuacions concretes.

I què en pensa, de la dissolució de Fira de Terrassa?
La notícia és d'extraordinària gravetat. Terrassa s'ha quedat sense el que hauria de ser el gran aparador dels potencials i actius per crear activitat econòmica. I, a diferència d'altres municipis, no som capaços de posar en valor el sòl. També hem desaprofitat el potencial logístic. Continuem tenint una posició nodal no desenvolupada. Amb tots aquests elements que tenim encara ens costa tirar endavant. I cal afegir-hi la poca agilització dels tràmits administratius. La finestra única potser tirarà endavant, però ja s'ha perdut un any. L'Ajuntament és massa ineficient. Hi ha manca de visió estratègica en els sectors productius.

Té la impressió que Terrassa és cada cop menys capital?
Perdem capitalitat i centralitat. A Terrassa es tanca un hotel i la Fira al centre de Terrassa i, en paral.lel, a Sabadell s'obre l'Ikea, malgrat que té una situació delicada des del punt de vista polític. Sabadell guanya capitalitat i Terrassa en perd, tot i tenir més actius. El problema és de definició del model de ciutat.

I és culpa del PSC?
Més aviat de l'equip de govern. Els actius, els tenim. Terrassa està millor posicionada que Sabadell, Badalona o l'Hospitalet. És la ciutat amb més actius de l'arc metropolità. El que no hi ha és un lideratge polític. Tenim un vehicle amb molts cavalls però sense el motor que li pertoca.

Ho atribueix a l'alcalde?
No. Ell ha heretat un equip. I es nota molt. I ha rebut uns valors que avui no serveixen. Quan plantegem que Terrassa ha de ser capital no parlem només de sentimentalisme. Parlem d'una capacitat real de crear riquesa. La prioritat del govern municipal hauria de ser generar llocs de treball. Foment és el mateix que el concebut durant la crisi dels 90.

Es té por d'una revolta social per culpa de l'atur?
Ens amoïna a nivell local i nacional. El coixí dels Serveis Socials és essencial, i és la part que ens fa patir més. És veritat que a Terrassa es fan esforços significatius tot i que no s'han desenvolupat ni el Pla d'Inserció Local ni el Pla de Ciutadania. Eren ben concebuts i liderats, en la legislatura anterior, per Isaac Albert, d'ERC.

Des de l'esquerra terrassenca s'acusa la Generalitat de retallar els Serveis Socials?
Aquestes eines ja hi eren, en immigració i en polítiques de xoc. És veritat que la Generalitat té dificultats de finançament i això repercuteix en els ajuntaments. Però hi ha elements que s'han oblidat. No és només tenir recursos sinó la manera com s'orienten. Insistim que hi ha tendència a fer-ho amb fórmules antigues, quan des de l'Ajuntament s'havien d'esforçar per posar-se al dia.

Com s'aconsegueix posar fre a la revolta social?
S'ha de prevenir, veure els focus on hi ha més tensió. Invertir i generar oportunitats. I tenim molt recorregut. Terrassa té recursos per no estar a la cua dels municipis vallesans en atur. S'han de facilitar les coses als emprenedors. I l'Ajuntament ajuda poc.
 
I com es relaciona això amb el procés sobiranista?
Aquí és on tenim les principals discrepàncies amb els socialistes. Terrassa i Catalunya pateixen la crisi, malgrat que creen prou riquesa per no haver de patir tant. El nivell de descapitalització és increïble. Cada dia 45 milions d'euros marxen i no tornen. No és honest parlar de crisi a Terrassa i a Catalunya ignorant l'element nacional i l'espoli fiscal sagnant. Hi ha d'haver mesures locals i una gran sacsejada al país. Hem de guanyar la sobirania i la llibertat per fer front a la crisi econòmica.

Potser l'incivisme és una mostra del procés incipient de revolta social?
El problema de les pintades, a Terrassa, és més accentuat que a d'altres indrets. A altres municipis es respecta més el mobiliari urbà. No hi ha raó per tenir un nivell de degradació superior a la mitjana. Jordi Ballart havia prioritzat la neteja viària i la lluita contra l'incivisme a espais emblemàtics. Hi ha laxitud a l'hora de combatre l'incivisme.

Continua pensant que vivim en una ciutat especialment bruta?
Depèn dels entorns, sí.

Per a CiU, què vol dir bruta?
Vol dir pintades, que no és un tema menor. Al Centre i als barris amb eixos comercials hi ha un problema de degradació de les façanes i una sensació de deixadesa. Hi ha manca de neteja viària, perquè en un moment determinat es renuncia a l'aigua a pressió. Ens refiem massa de la climatologia. Si plou els carrers de Terrassa estan relativament nets i si no ho fa... Hi ha lixiviats, brutícia, pixarades de gos. També hi ha un sistema de contenidors obsolet. I un element afegit, el poc control de l'Ajuntament, i això fa que els ciutadans es relaxin. Un lloc impecable tendeix a generar actituds impecables. No és veritat que en una ciutat gran hagi de passar sempre el que passa a Terrassa.

Però s'hauria d'invertir més?
S'hauria d'invertir millor en determinat material. La neteja sempre ha estat una de les prioritats de CiU a la ciutat. I cal més seguretat per guanyar la batalla als grafits. En un municipi català vaig veure serveis de neteja treient les burilles del carrer. És fregar l'excel·lència.

L'Ajuntament proposa eliminar fonts ornamentals per estalviar.
De vegades, el pretesament més barat no ho és tant. No pots prendre una decisió d'aquesta magnitud mentre no sàpigues què fer en el mentrestant. I poso l'exemple de la font de la plaça de Catalunya. Cal garantir que l'impacte visual no serà negatiu i garantir uns estàndards de seguretat. Si s'hagués fer des d'un principi amb circuits tancats i més eficients ara no tindríem un problema.

Però s'han d'eliminar?
Depèn dels llocs. Algunes són perfectament prescindibles. I en alguns llocs són emblemàtiques.

Una de les polèmiques de les darreres setmanes i mesos ha estat el de l'ampliació de la mesquita de la plaça de Catalunya. S'ha d'ampliar, no ha de créixer més?
Primer s'ha de complir la normativa. S'ha de garantir la seguretat dels que van a la mesquita i dels veïns. A Terrassa fan falta centres de culte més petits, i seria bo que se situessin en espais industrials, amb fàcil accés, amb aparcament, amb transport públic proper... Com ha fet una important església evangèlica. També es podria fer dins del nucli urbà, però no veig els espais. Tenim dubtes sobre la legalitat de l'ampliació. El veïnat té la impressió que hi ha més demanda que capacitat del local. Per tant, genera una reacció negativa. L'ampliació pot ser la solució o agreujar el problema. 

La nova Fundació Antiga Caixa Terrassa encara no té patronat perquè la Generalitat estudia si s'aposta per la continuïtat o per la renovació.
Crec que hauríem d'anar a buscar un model mixt. S'ha de veure quines són les entitats de Terrassa que poden mantenir una certa continuïtat però fent recaure molt més el pes en la renovació. El que no pot ser és mantenir l'estatus quo. Hem d'obrir Caixa Terrassa a d'altres entorns i sectors que han anat agafant força en els darrers anys. I no em vull mullar ara mateix.

De què parlem?
De determinades entitats vinculades a la cultura i al tercer sector amb molta capacitat d'innovar i de fer coses.

Percentatges?
Un 70 per cent de renovació i un 30 per cent d'entitats històriques. S'ha d'aprofitar el nou marc legal per canviar les coses, tot i que és veritat que l'Obra Social no ha anat malament. Aprofitem les noves normes de joc per treure'n el màxim rendiment per a la ciutat, que té avui nous lideratges.

La Cecot hi ha de ser?
Hi ha de ser.

Com a secretari general de CDC té més feina i menys temps per a Terrassa?
La pregunta. En un primer moment hauré d'estar més present en tasques nacionals. Miraré de ser molt disciplinat per dedicar unes hores determinades a la ciutat de Terrassa. Blindaré els caps de setmana i mantindré un parell de dies. I delegaré en l'equip local, que té capacitat contrastada.

I en un segon moment?
La situació d'interinitat de Barcelona serà temporal. Em mig any, o un com a molt, estarà tot resolt i tornaré a les meves responsabilitats. No tinc ara una dedicació permanent. Que s'exonerés Oriol Pujol seria una bona notícia per a CiU i el procés sobiranista. Ens agradaria creure que la sentència serà absolutòria.

 

Participació