Els esternuts són una de les respostes del cos davant de l'al·lèrgia Foto: D.F. L'arribada de la primavera no només és sinònim de bon temps i temperatures agradables, sinó també de molèsties per als al·lèrgics, als quals els vénen totes les tremolors de cop.
Tal com explica Marcel Ibero, màxim responsable de la Unitat d'Al·lèrgia de l'Hospital de Terrassa, es poden diferenciar tres períodes: des de finals de gener fins a primers de febrer arriba el pol·len dels xiprers, que enguany s'ha retardat pel fred intens però que s'acabarà en qüestió de dies; des del març els problemes vénen del pol·len del plataner d'ombra i la parietària. I a partir del mes de maig, el pol·len de les gramínies, de l'olivera i d'una mala herba anomenada plantago, també dita herba pucera, plantatge o saragatona.
Segons la Xarxa Aerobiològica de Catalunya -té observatoris a tot el territori català- la darrera setmana els nivells màxims de pol·len (de xiprers, pins i pollancres) es van produir a Viella, Manresa, Bellaterra, Roquetes i a les quatre capitals: a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Les previsions metereològiques conviden al pessimisme. "Pel ritme de pluges que portem i amb temperatures mitjanes, hi haurà més pol·len que l'any passat", avisa el doctor, tot i que si el termòmetre puja l'afectació "s'avortaria en pocs dies".
Capacitat genètica
Cal recordar que els al·lèrgics són persones que tenen una capacitat genètica per reaccionar d'una manera determinada quan els seus organismes entren en contacte amb substàncies de l'exterior. És l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat del cos, que respon de manera excessiva: en asma, urticària o rinitis, una inflamació de la mucosa nasal que provoca crisi d'esternuts, picor de nas, que raja més del compte, i una forta coïssor als ulls.
En altres organismes sense aquesta predisposició genètica, el contacte amb partícules externes es tradueix en tolerància (el cos ni se n'adona) o en immunitat (l'organisme se n'assabenta i elimina la substància). La població al·lèrgica de tipus respiratori (pol·len, àcars de la pols o fongs de la humitat ambiental) a Catalunya varia entre un 15 i un 20% en adults i un 8% pateix asma, una xifra que es redueix en el cas dels nens, ja que han tingut menys anys per sensibilitzar-se.
Segons Ibero, l'altre factor important és la contaminació de l'aire per les partícules del dièsel, que fa que el pol·len es torni més agressiu, fenomen típic en un clima continental, caracteritzat per les enormes diferències entre l'hivern (molt fred) i l'estiu (molt calorós).
Precisament les condicions climàtiques hi tenen molt a veure: el pol·len de la costa mediterrània no té tanta càrrega com el d'un clima continental i també és diferent del que circula per Andalusia o l'interior de l'estat.
El perill de les abelles
D'altra banda, el doctor Marcel Ibero també avisa que, al marge de la rinitis que produeix el pol·len, existeix una altra classe d'al·lèrgia molt més perjudicial: la d'origen no respiratòri, o sigui, la derivada de les picades d'abelles i vespes, que poden desencadenar en anafilaxi, és a dir, en xoc i fins i tot en una parada cardiorespiratòria. "Posen en perill la vida del pacient. El pol·len el respires però el verí te l'injecten", matisa Ibero.
Per guanyar la partida a l'al·lèrgia, es recomana, en primer lloc, quelcom molt obvi: allunyar-se d'aquestes substàncies externes nocives. En cas que no sigui possible o que els símptomes persisteixin, aleshores cal prendre medicaments i, en alguns casos, es fa imprescindible l'ús de vacunes específiques. Com en moltes altres malalties, i fent bo el refrany que diu que "més val prevenir que curar", el diagnòstic esdevé una eina fonamental. Es tracta de conèixer amb exactitud què causa l'al·lèrgia.
Malgrat els nombrosos avenços en la medicina i l'ajut de les noves tecnologies, actualment no hi ha constància de cap estudi a tot el món sobre la manipulació genètica en aquest camp. I no pas per motius ètics o debats morals, sinó per la mateixa especificitat de la patologia. "El problema és que l'al·lèrgia no depèn d'un sol gen sinó de molts, de centenars de gens i, per tant, la manipulació seria ara mateix inassumible tecnològicament", indica resignadament Ibero.
Quatre metges, tres infermeres i 29 anys de bagatge
Marcel Ibero duu 35 anys en la professió i l'Hospital de Terrassa en fa 29 que va crear la Unitat d'Al·lèrgies. Durant aquest temps ha viscut tot tipus d'anècdotes i situacions curioses. Com per exemple la d'una nena amb una asma molt important. No hi havia manera de detectar l'origen de l'afecció, fins que es van assabentar que el seu pare treballava en un hipòdrom. Les proves amb cavalls van confirmar les sospites i la solució va resultar tan senzilla com efectiva: una simple dutxa i un canvi de roba. El pare tornava cada dia a casa amb roba neta i la nena va deixar de tenir asma.
L'equip de l'Hospital de Terrassa està format per quatre metges i tres infermeres, que cobreixen el "territori" d'actuació del Consorci Sanitari de Terrassa: la meitat de la població de Terrassa, la meitat de Rubí i, a més, Sant Quirze, Castellbisbal, Matadepera i el CAP de Can Rull de Sabadell. El fet de no tenir un potencial de pacients gaire alt evita cues. "Els col·lapses només arriben a la tardor, quan hi ha una punta de reproducció dels àcars".
Al·lèrgia als medicaments, als metalls i als aliments
Els àcars, els fongs i el pol·len no són pas les úniques substàncies que produeixen al·lèrgia. Hi ha persones que en tenen als metalls i la més freqüent és al níquel, present en pràcticament tots els aliatges de metalls no nobles i a vegades en alguns aliatges d'or baix. Els símptomes més habituals són la producció d'èczemes a la zona de contacte amb els metalls (bijuteria,metalls de tancaments de roba interior, etc.). La millor manera de prevenir és evitant el contacte amb aquests metalls, i una vegada apareguda, amb glucocorticoides aplicats localment a curt termini.
A més, també hi ha al·lèrgics a algun aliment (es calcula que un 3% de la població adulta a tot l'estat), sobretot a la fruita seca, el préssec, el kiwi, el mango, el plàtan i les gambes i, en nens, a la llet de vaca i l'ou de gallina. I també hi ha gent que respon negativament als medicaments. Així doncs, si se sumen totes les tipologies diferents, es conclou que fins al 25% de la població catalana pateix alguna incompatibilitat immunològica.
Més del 50% de la població patirà alguna al·lèrgia el 2015
La Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica es va constituir a Barcelona l'any 1980. Els seus objectius són, entre d'altres, divulgar entre els llicenciats en altres àrees de les Ciències de la Salut i entre la població els coneixements bàsics de la matèria, col·laborar amb les universitats en el desenvolupament científic i tècnic de l'especialitat i fomentar la creació de beques i recursos per a l'ampliació d'estudis de l'especialitat.
En aquest sentit, programa cursos acadèmics (xerrades, tallers i sessions de residents), ha elaborat un model d'atenció al·lergològic a Catalunya i una cartera de serveis i ha establert guies, protocols d'abordatge de la patologia i criteris de derivació en l'atenció primària. En el document es diu que la prevalença de les malalties al·lèrgiques tendeix a augmentar i es preveu que el 2015 més del 50% de la població en presenti alguna. L'al·lèrgia respiratòria és la patologia al·lèrgica més freqüent, en què la rinitis assoleix una prevalença del 20-25% i l'asma, del 4-7%.