11
d'abril
del
2013
Mariano Sellarès, amb mongetes del ganxet al seu hort de Rellinars Foto: C.B.En temps de globalització els productes de proximitat cotitzen a l'alça. Els protagonistes d'aquest boom són, per exemple, l'oliva bacaruda i el mató a Ullastrell, la botifarra terregada de Terrassa i, a Rellinars, la mongeta del ganxet. Mariano Sellarès (77 anys), exalcalde del poble, es dedica per hobby a una varietat de llegum típica del Vallès Occidental i Oriental que també es troba al Bages, el Maresme i La Selva. El 2012, la Unió Europea li va atorgar la denominació d'origen protegida a nivell europeu amb la menció d'Apel·lació Geogràfica Protegida.
S'ha de sembrar al juliol, "no més tard del dia 10, perquè si no, t'exposes a que hi hagi mal temps" i es cull entre mitjans d'octubre i finals de novembre. Només demana una bona regada (dues hores de goteig i 2.000 litres a la setmana), sofre i sulfat de coure amb calç en cas que hi hagi pesta. "Prepares la terra, li has de posar canyes, després, si algun fil es desvia, l'has d'enrotllar a la canya, és fàcil de collir i de batre", admet Sellarès. Poc esforç en comparació amb la recompensa al paladar. "S'ha de coure a foc molt baix, la pell és tan fina que no la notes i el gust és excel·lent".
La mongeta del ganxet lliga amb cansalada, botifarra, cloïsses "i amb un sofregit acompanyada de patates tallades a dauets petits". La particularitat d'aquesta mongeta és que no serveix per fer-la tendra perquè fa fils i no queda bé quan es cou.
L'afebliment de la pagesia i la manca de relleu generacional han reduït considerablement la producció. Fa anys, a Rellinars s'havien arribat a collir uns 1.000 quilos l'any de mongeta del ganxet.
"Ara, entre els quatre que quedem, en un any bo potser en collim entre 400 i 500 quilos". Ell en cull entre 100 i 120, 15 dels quals es destinen a consum propi i la resta a clients, que acostumen a ser particulars terrassencs. El preu també ha baixat en relació a anys anteriors: 9 euros, "un pèl barat. Fa deu anys algun pagès venia el quilo a sis euros". En qualsevol cas, n'obté uns 500-600 euros que amb prou feines li serveixen per pagar la despesa d'aigua dels tres mesos d'estiu.
Sellarès també es fa el seu vi i cultiva cebes, espinacs i el tomàquet rosa, però "no el buit on hi posen bacallà o tonyina sinó el ple, que és molt gustós i sembla una tallada de síndria" i que s'està venent a 3-4 euros el quilo. L'exalcalde enyora els temps en què "del poble sortien dos camions plens de gènere en direcció a la plaça de Terrassa" però intueix que la mongeta del ganxet, "feta a l'engròs i a camps grans té futur".