Horacio Fumero, en una sala d'assaig de l'ESMUC Foto: C.B.Argentí d'origen però establert a Catalunya des de fa tres dècades, el contrabaixista Horacio Fumero (63 anys) és el Jazzterrassman 2013 del 32è Festival de Jazz i el passat divendres 22 va actuar a la Nova Jazz Cava envoltat d'amics. El seu currículum és tan enorme com la humilitat i l'afany d'aprendre. Hiperactiu com tots els de la seva espècie ("en aquesta música, o menges o dorms"), fa concerts amb el seu trio, té un projecte amb Pedro Javier González, un duet amb el pianista Adrián Iaies, cosetes amb el Chano Domínguez i classes a l'ESMUC. "La gent que pensa en jubilar-se és que ha fet una feina que no li ha agradat".
Què significa aquest premi?
És el més important de la meva vida. Terrassa per a mi és un lloc entranyable des de fa molts anys. Si te'l donen, has de ser-ne mereixedor. Sempre he pensat que no sé gran cosa i que haig de continuar treballant i estudiant. La persona que pensa que ja en sap, no n'aprèn més i el que fem nosaltres, com en qualsevol professió que tingui a veure amb la investigació, és nedar a contracorrent: cal fer un esforç molt gran per mantenir-te al mateix lloc. Prova de fer-ho, per avançar s'ha de treballar moltíssim.
Vostè va conèixer Tete Montoliu. Com era?
Increïble, si he après a ser músic professional va ser gràcies a ell, em va ensenyar el bebop. Va ser un pare musical i un amic fidel. Que tenia els seus moments de mal humor? Com tothom. També pel fet de ser persona pública i no haver estat educat com un invident com l'Ignasi Terraza, que te n'oblides que és cec perquè és totalment autònom, el Tete no. Érem a la barra d'un bar i em deia que si apareixia un pesat jo podia marxar i ell no, havia de fer-lo fora i d'aquí li venia la fama. Molta gent se li apropava de manera estúpida per fer veure que eren amb ell i l'utilitzaven, si era una dona li permetia el que fos però si era un home ho tenies malament.
El jazz es basa en la improvisació però requereix molta tècnica. No és contradictori?
No. Si un dia m'han d'obrir la panxa en un hospital, espero que qui que ho faci tingui tècnica. Per ser un professional del jazz necessites tocar bé l'instrument. Hi ha gent que diu que Miles Davis no tenia tècnica de trompeta o que Thelonius Monk no sabia tocar el piano, no en tenen ni idea. Monk va aprendre a tocar ell sol però això no vol dir res.
Hi ha molts puristes?
Un jazzman no pot ser purista perquè el jazz neix d'una mescla de coses. Els qui eren puristes de Louis Armstrong, quan va aparèixer Gillespie van dir que el jazz havia mort i els qui eren puristes de Charlie Parker, quan va aparèixer Coltrane van dir el mateix. El músic de jazz és algú obert.
El jazz ha evolucionat molt?
Hi ha una gran trampa en la paraula evolució, és una estratègia comercial per vendre't el peix de diferent manera. Què és antic? Què és nou? El més important és que estigui ben fet, sigui original o no, els auditoris clàssics es continuen omplint de gent que va a escoltar a Beethoven i Bach. L'innovador ja arribarà però ho serà un o dos i no crec que s'hagi d'estudiar per innovar res, si estàs en l'electrònica i vens mòbils, sí. No és fàcil innovar, tothom hi està en contra, no ès fàcil ser revolucionari o ser Charlie Parker, molts no aguantaríem ni tres minuts en el seu lloc i no parlo de les drogues, que prenia per poder viure, no per tocar. El cap els anava d'una manera que no podem entendre, van canviar el món.
Per ser revolucionari has d'haver conegut els clàssics?
Fonamental, perquè si no, no és real. La gent que canvia coses és gent que coneix molt bé el passat. La millor manera de no ser innovador és tractar de ser-ho. La màgia existeix, hi ha quelcom que no podem manipular però sempre treballant.
En els últims anys el jazz ha fet un esforç per apropar-se a la gent..
Sí, recomano anar a llocs on hi hagi músics tocant i si la gent té la sensació que no hi entén, vol dir que el que han escoltat no era bo. Quan vas a un concert de jazz i tens bons professionals no has de pensar res, t'ho passes bé i prou, el bon music farà que t'oblidis de tu mateix i tots agraïm oblidar-nos de nosaltres mateixos una estona. Un bon músic no et fa veure que això es més complicat, el qui t'ho fa veure es algú que no domina el llenguatge.
Els instruments s'associen a una manera de ser. Com són els contrabaixistes?
Bona gent, és l'instrument que acompanya però que al mateix temps mana, tenim un poder des de l'ombra. I acceptem no ser al davant, un contrabaixista que s'avorreix quan acompanya i que espera el moment del seu solo no el cridarà mai ningú, no serveix de res, s'ha equivocat d'instrument. Si ets solista i no tens un ego potent, t'has equivocat.
L'han afectat les retallades?
Porto 40 anys en crisi. En època de vaques magres podia passar sis mesos sense feina i no sabia com pagaria el lloguer, els músics de jazz no hem funcionat mai amb el sistema. D'altra banda, ara a Barcelona hi ha molts llocs on pots tocar tot i que no paguin molt perquè no hi ha subvencions. La subvenció té la doble faceta, en una música com la nostra que és popular, que se subvencioni els llocs d'acord, per exemple, que un lloc que programa música en viu pagui menys d'impostos, sí crec en aquesta subvenció. Que un músic la rebi, no, perquè aquest músic, mentre fa la cua per tenir la subvenció no està estudiant, que és el que ha de fer.
És enriquidor donar classes a l'ESMUC?
És fenomenal, n'aprenc molt. Són joves d'entre 18 i 24 anys molt seriosos. Si en altres àrees professionals els joves estan fent el mateix que aquí, tinc molta esperança en to.