Fa prop d'un any, un veí del carrer de Josep Tapiolas va avisar el 112 que a causa del vent s'havien despenjat diverses plaques de fibrociment de l'antiga empresa AEG. Aquell mateix dia, mentre la Policia Municipal acordonava la zona i en regulava el trànsit, una unitat dels Bombers de la Generalitat va estar realitzant tasques de sanejament de la façana i intentant assegurar la resta de planxes. En van haver de deixar, però, una al terra perquè corria perill de caure. Era una planxa d'1 metre de costat per 6 metres de llarg.
L'edifici ha recorregut un llarg camí i ara sembla que es degrada a marxes forçades. La part de la carretera de Castellar de l'any 1940 forma part del Catàleg de Béns Protegits de Terrassa, al qual es va incorporar en la darrera revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal pels seus valors arquitectònics.
Ignasi Escudé i Gibert
La part de més valor és obra de l'arquitecte Ignasi Escudé i Gibert, autor també de les instal·lacions de La Magdalena, al carrer de Faraday, i del Cinema Rambla. A Terrassa hi ha molts pocs elements de l'arquitectura racionalista europea i especialment alemanya dels anys 30 i 40 del segle XX. Escudé en seria l'únic representant a Terrassa.
Els orígens de l'empresa coneguda com AEG se situen l'any 1910 a Terrassa. La seva història va lligada a la vida de milers de terrassencs i explica la revolució industrial, el naixement del moviment obrer i, fins i tot, els canvis polítics que va viure el país. La fàbrica és un dels mites de la Terrassa Roja. Des dels inicis viu una gran projecció en el sector dels components industrials i els motors i canvia d'ubicació i de nom unes quantes vegades.
El 13 d'abril del 1912, els empresaris Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie funden l'Electra Industrial, dedicada a la fabricació de motors, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors, ubicada a la cantonada dels carrers del Pantà i de Sant Isidre. El febrer del 1939, el grup alemany AEG en compra la majoria de les accions.
El 9 de juliol de 1941, AEG Ibérica de Electricidad adquireix una parcel·la tocant a la carretera de Castellar, i el 2 de setembre el 1942 una altra part, que juntes sumaven 50.000 metres quadrats, on s'edifica una primera nau de 3.000 metres. L'Escola d'Aprenents s'instal·la al nou edifici el 1942. Els anys 1943 i 1944 s'acaba el cos central de la fàbrica que dóna a la carretera de Castellar i es produeix el trasllat de les oficines administratives i tècniques i el gros de la producció dels motors elèctrics i interruptors de potència.
Cada cop més i més gran
La superfície de la fàbrica augmenta entre el 1950 i el 1965. A meitat de segle es perllonga 50 metres l'espai de la nau central, però amb una teulada ja força més inclinada i coberta amb teules. El més destacat, sens dubte, és la creació d'un edifici social, on hi ha el servei mèdic, els menjadors per a 500 comensals, la cuina, la sala de reunions, els vestidors i dutxes -que estaven destinades inicialment als aprenents-, el garatge i la porteria.
Aparcament per a motos
La part de l'aparcament destinat a les motos mereix un apunt especial, perquè es converteix en un mitjà de transport habitual per als treballadors que s'han de desplaçar a una zona de Terrassa llavors inòspita. El 1951 es fa una nova ampliació del cos central, que arriba ja a 150 metres de llargada útil. Cal tenir present que començaven els anys d'expansió. Durant les riudes del 1962, l'AEG es veu lleugerament afectada amb la caiguda d'un mur de delimitació a la zona nord del recinte, que provoca la inundació de tota la zona de magatzems existents sota la nau principal.
El 1965 la superfície edificada arriba als 31.000 metres. La idea era crear «quatre fàbriques en una»; així, a les tres naus que formen el recinte de la carretera hi coincideixen simultàniament la producció d'interruptors de potència, la de transformadors de potència, la de transformadors de mesura i la de motors.
També augmenta considerablement el nombre de treballadors: 773 el 1951, 976 el 1955 i 1.518 el 1960, fins als 1.806 treballadors del 1965. Durant els anys setanta, vuitanta i noranta del segle XX es produeixen contínues crisis i recessions a l'empresa; en concret, es presenten múltiples expedients de regulació que provoquen la resposta dels treballadors. L'empresa tanca definitivament a finals del 2005.
El projecte del període de bombolla immobiliària
L'Ajuntament va aprovar el 2008 el projecte d'urbanització de l'antiga AEG. L'actuació havia de transformar completament l'antic sòl industrial i dotaria les sis hectàrees de terreny de diferents espais públics, una gran plaça central i diferents equipaments universitaris, educatius, culturals, cívics i de serveis socials.
El canvi havia de dinamitzar i acostar la zona nord-est de la ciutat de Terrassa al centre. També s'hi construirien habitatges, de protecció pública i a preu de mercat, amb un màxim de 785 pisos. El projecte mantindria alguns edificis amb valor patrimonial. Era una època de bombolla immobiliària i tot es va aturar. La zona és estratègica perquè es tracta d'un gran nus de comunicacions i d'uns terrenys que poden lligar barris molt propers però ara per ara desconnectats entre si. Amb la reurbanització dels terrenys de la fàbrica AEG se situarien carrils bici a les voreres de l'avinguda de Jaume I i de la carretera de Castellar.
La majoria de les places d'aparcament estarien soterrades, i això permetria destinar més espai lliure per a l'ús cívic a la superfície. Pel que fa a la recollida de residus, es faria amb un sistema pneumàtic (sota el nivell del carrer) amb diferents punts d'abocament preparats per a la recollida de quatre fraccions: matèria orgànica, paper, envasos i rebuig.
Un emplaçament d'El Corte Inglés
L'aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC) el 2006 va fer que la Generalitat descartés definitivament la instal·lació d'El Corte Inglés als antics terrenys de la fàbrica AEG, situats al barri d'Ègara de Terrassa. El PTSEC només preveia uns grans magatzems a Catalunya, a Tarragona. Aquesta era una vella aspiració de l'exalcalde Pere Navarro, que feia anys que mantenia converses amb els responsables d'aquesta firma, que ja li havien fet arribar el seu interès per instal·lar-se al municipi, tot i tenir un establiment a la cocapital vallesana, a Sabadell. Els socis de govern de fa uns anys, ERC i ICV-EA, eren contraris a aquesta possibilitat, igual que la regidora socialista de Comerç, Maria Costa, i la majoria d'associacions de comerciants del municipi.