El carrer Salvador Gros, a Terrassa Foto: Toni Fages "Visc en un carrer dedicat a un feixista, a una persona impresentable". Són paraules de Claudio, un veí del petit carrer de Salvador Gros, 16, al barri de la Cogullada de Terrassa, al districte 4. La placa situada a banda i banda de la via ho deixa molt clar i no enganya ningú: "Terrassa,1914-Front de l'Est (Rússia), 1943.
Excombatent de la División Azul". L'Ajuntament li va concedir a Salvador Gros la Medalla d'Or d'excombatent. La dada conté, segons l'erudit Rafel Comes, algunes errades, atès que les seves fonts apunten que en realitat va néixer a l'Argentina el 1913, país on els seus pares hi van passar uns anys (1906-1920).
Salvador Gros Florido era fill de Domènec Gros i Serra i de la malaguenya Encarnación Merino Florido. El 1941 les autoritats del règim franquista els van concedir el primer premi a la Natalitat de la Província de Barcelona. Havien fet mèrits suficients, al portar al món fins a 21 fills, tot un rècord. L'avi, Antoni Gros i Pons, era un pagès procedent de Can Pobla, i carlí manifest. El besavi, Joan Gros i Pobla, havia baixat a viure a Terrassa amb motiu de la primera guerra carlina.
A una part de Terrassa encara hi ha records de la dictadura franquista. Entre els reconeguts amb la Medalla d'Or de la ciutat per acord del ple entre 1942 i 1967 hi ha José Ibáñez Martín (ministre d'Educació Nacional), Delegación Comarcal de los Excombatientes (Lliurament el 26 gener 1952), Ejército Español (no es va lliurar mai) i Josep Clapés Targarona (exalcalde i una de les màximes figures egarenques del franquisme terrassenc, a qui se li va lliurar el 4 de juliol de 1972. A Francisco Franco Bahamonde se li va atorgar el gener de 1942, i se li va retirar el 30 octubre de 2003.
El vial de Salvador Gros és molt petit, de 79 metres de llarg per uns 10 d'ample. La numeració va del número 2 al 16.
A la vessant sud hi ha una tanca que amaga uns horts conreuats. A la nord, quatre cases de planta baixa i pis, un taller de ferros i alumini, una porta de garatge i un bloc amb sis habitatges, amb un cartell a la façana on s'anuncia la venda de pisos. Limita amb l'avinguda de Joaquim de Sagrera i amb Francesc Layret. Alguns dels adjectius que Claudio dedica a Salvador Gros són irreproduïbles. Coneix perfectament el personatge i sap què era la División Azul. Aposta clarament per un canvi urgent del nom del carrer i no entén per què no s'ha fet ja fa molt de temps.
Maria del Mar acaba d'obrir el taller, i reconeix no saber qui era Salvador Gros ni haver-se preocupat mai pel nom del carrer, però respon intuïtivament que segurament "era un feixista", i l'encerta de totes totes. Recorda que algun cop havia sentit comentar la possibilitat de canviar-ne la denominació, però que mai va saber-ne res més. Com en Claudio, reclama posar fi a aquesta situació i cercar un nom més adient. Antonia Fuentes viu una mica més enllà, però també a La Cogullada, i afirma no saber qui era el personatge, i que tant li fa si es manté o no. Creu que hi ha d'altres problemes a la ciutat per resoldre abans.
José Cidancos viu a l'altre costat de la riera, però passeja pel parc de la Cogullada sovint i té clar qui era Gros pel que diu la placa. També voldria un canvi en el nomenclàtor "i acabar ja d'una vegada per totes amb tot allò que fa pudor de franquisme". Altres veïns de la zona, com Josefa Pérez i Jaime Camino, són coneixedors de la pertinença de Salvador Gros a la División Azul, i desitjarien que el carrer tingués un altre nom, però pensen que no és tampoc una prioritat "i que s'hi han acostumat", i "que els darrers anys ja han fet massa canvis de noms. Al final, no saps on vius".
No se li coneixen crims
La Comissió de Nomenclàtor de l'Ajuntament de Terrassa té el cas del carrer de Salvador Gros força estudiat i en va fer una resolució: "La controvèrsia ha sorgit cada vegada que s'ha plantejat el tema pel fet que al personatge no se li coneixen crims més enllà d'haver-se allistat a la División Azul, probablement més per fugir de la misèria (era fill d'una família molt nombrosa del Raval) que no pas per conviccions polítiques.
El fet que hi hagi molts familiars seus a la ciutat que puguin considerar que es degrada o humilia la memòria del seu germà, oncle o cosí, afegit a les molèsties que sempre comporta per als veïns un canvi de nom al carrer, ha fet que fins ara les propostes de canviar-lo no hagin prosperat, o no s'hagin considerat prioritàries".
El regidor terrassenc Amadeu Aguado diu que la porta a tornar-ne a parlar resta sempre oberta, i que si els veïns de la zona, molt pocs, creuen que el nom s'ha de canviar per les seves connotacions polítiques, i accepten les petites molèsties que comportaria la modificació, podria prendre's la decisió de buscar una altra denominació.
Quinze terrassencs amb Hitler al front rus
La División Azul, la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat d'espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental, contra la Unió Soviètica. Uns 15 terrassencs en van formar part, i només Gros va morir. La gran majoria eren persones anònimes, poc conegudes a la ciutat, amb pocs recursos, i fins i tot delinqüents, que trobaven en la División Azul una sortida. Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial, però Franco va trametre voluntaris a l'exèrcit alemany.
Es mantenia la neutralitat del règim i es donava les gràcies a Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil. El Ministre d'Afers Exteriors Ramón Serrano Suñer va suggerir la creació d'un cos voluntari i es va enviar una oferta oficial d'ajut a Berlín. Es va formar una divisió completa (18.104 homes, 2.612 oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir els voluntaris.
La 250 Divisió d'Infanteria va usar l'uniforme gris de la Wehrmacht, amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta. El 20 d'agost, després de prendre jurament a divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu.
Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany. La Divisió va sofrir greus pèrdues, pel combat i pel fred. A partir del maig del 1942 van arribar més efectius per cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir en el front rus. Després de la caiguda del front a la Batalla de Stalingrad, la situació va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 700 ferits i 372 presoners.
D'Avenida del Caudillo a Rambla d'Ègara
Al llarg de la història la ciutat de Terrassa ha mantingut la retolació dels carrers sense massa canvis, llevat dels moments polítics. En el segle XIX, es van començar a modificar els noms durant la primera República, quan es van substituir les denominacions monàrquiques per personatges revolucionaris: els carrers d'Amàlia, Ferran, Isabel II i Princesa van passar a ser els carrers de Serrano, Topete, Baldrich i Prim, respectivament. Quan es va proclamar la segona República, l'abril del 1931 i, també, quan va esclatar la Guerra Civil, es va canviar el noms de molt carrers que tenien un marcat caire eclesiàstic o un accent de l'antic règim.
En acabar l'enfrontament, la dictadura franquista va esborrar tot el què feia flaire a republicà i va castellanitzar-ho tot. L'any 1979 amb l'adveniment de la democràcia es van restituir les denominacions tradicionals i populars dels carrers i places egarenques, es van catalanitzar i substituir el noms polítics que havien imposat durant la dictadura.
Actualment, ens explica en els seus treballs Joaquim Verdaguer, només queden dos carrers posats pel franquisme: el de Salvador Gros i el de Teruel o Terol (referent a la batalla de Teruel, tot i que aquest pot relacionar-se amb la ciutat castellana directament i no amb un fet històric).
La Plaza de los Caidos és ara la plaça del Doctor Robert; l'Avenida del Caudillo, la Rambla d’Ègara; pasaje General Sanjurjo, Ignasi Iglesias; División Azul, Onze de Setembre; General Martínez Anido, Prat de la Riba; General Primo de Rivera, Progrés; General Mola, Rasa; Plaza de la Liberación, placeta de Saragossa, i Espinosa de los Monteros i Héroes de Codo, Vint-i-dos de Juliol.