Pol Rosset, a l'esquerra, el dia de l'enlairament. Foto: Cedida Pol Rosset Morera va néixer a Terrassa el 19 d'abril de 1995. Estudia Batxillerat a l'institut Montserrat Roig i els rumors diuen que tindrà una molt bona nota al treball de recerca. I és que amb només 17 anys ha aplicat coneixements de física i tecnologia per crear una càpsula que ha enviat a l'estratosfera, fins a 31.500 metres d'altura. Va enlairar el globus aerostàtic de bon matí a Arascués (Osca) i va caure 103 minuts més tard a Sena, a uns 70 quilòmetres.
Rosset ja havia calculat com i on seria la caiguda, aproximadament. El més sorprenent, fora dels càlculs matemàtics que són la base del treball, són les imatges enregistrades des de l'espai. Va filmar la sortida del sol i es pot observar tot el camí del globus fins que explota, i la posterior caiguda. A Facebook i a YouTube es poden trobar informacions i gravacions del primer viatge espacial programat per Pol Rosset. Només cal cercar pel nom del projecte: Stratos Eye. Pol Rosset avisa que no s'acaben aquí els seus experiments.
Un globus aerostàtic amb càmeres i localitzadors de GPS han permès a Pol Rosset realitzar un treball de recerca diferent. Ha gravat imatges a més de 30.000 metres d'altura i ha elaborat una sèrie de càlculs per descobrir, comprovar i analitzar els detalls de l'ascensió i de la caiguda de la seva càpsula espacial.
Per què vas decidir fer el treball de recerca amb una pràctica tan original?
Havia vist diversos projectes d'enlairament a través d'Internet. Vaig parlar amb un noi dels Estats Units i amb altres d'Europa i d'altres llocs. I vaig agafar la idea de fer l'enlairament però amb un treball al darrere, no només des de la vessant lúdica. Aprofito que m'agrada la física, la tecnologia, l'aeronàutica, per fer un estudi físic de les forces implicades, i també dels materials, amb els GPS... I té un resultat vistós si surt bé.
Si surt bé... I si no surt bé?
Trencar-se no era un problema perquè la càpsula era excessivament forta. A més, era quasi impossible que el paracaigudes fallés, perquè s'activava sense necessitat de cap mecanisme. El problema hauria estat que no funcionessin els GPS o caigués en un lloc on no la trobéssim... Però tot va anar bé, per sort. He enlairat molts diners.
De quants estem parlant?
Amb el gas, càmeres, globus, etc., uns mil euros. El projecte està valorat en uns 1.400 euros, dels quals m'ha costat uns 300 euros. Hi ha hagut l'ajuda d'algunes empreses i de gent que ens ha deixat càmeres. Això no suposava despeses tret que ho perdéssim, perquè s'havien de tornar.
Per què vau triar una zona d'Osca per a l'enlairament?
El lloc de caiguda el podia preveure amb un programa d'Internet. També podia saber la velocitat d'ascens, de descens, el desplaçament... Si l'haguéssim enlairat des de Terrassa hauria caigut al mar. I si ho fem des de la muntanya, també hem d'anar en compte que no caigui a la ciutat o en un bosc espès. Allà a prop, als Monegres, és on se solen fer els llançaments.
Què has après d'aquesta experiència?
M'ha aportat molts coneixements. El vídeo que es pot veure és només el 3% del treball. I a part de tots els càlculs matemàtics, he hagut d'interactuar amb moltes persones: professors de la UPC, experts, empreses... Aprens a parlar i a buscar-te la vida, que és una necessitat professional. Ara, un cop obtinguts aquests coneixements, tinc ganes de fer nous llançaments i assolir nous objectius.
Per quan tens previst el proper enlairament?
He construït una nova càpsula més lleugera, que només pesa 300 grams, i és prou resistent. L'altra pesava massa i era molt aïllant tèrmicament, l'interior s'escalfava. Hi posaré una càmera i dos GPS. I he aconseguit un globus una mica més gran. Així, volarà amb menys heli. A mesura que el globus puja, la pressió de l'heli a l'interior tendeix a igualar-se amb la pressió exterior, i augmenta el volum, per això la membrana del globus es dilata i arriba un moment que explota. D'aquesta manera, amb menys heli i un globus més gran, arribarà a més altura. D'aquí a un mes, quan acabi els exàmens trimestrals, intentaré enlairar-lo.