Ca n'Aurell, contra l'incivisme al Parc de Sant Jordi

Algunes voreres de la Masia Freixa estan escantonades Foto: Toni Fages

Hi ha gossos descontrolats, alguns dels quals no són precisament de companyia, els seus excrements, els nens corren al seu aire, la neteja és justeta, als jardiners els prenen material i la zona, que té sobreocupació, es va fent malbé".

 És la llista de queixes recopilades per Antoni Falgar, president de l'Associació de Veïns de Ca n'Aurell, respecte a l'incivisme al Parc de Sant Jordi. Segons ell, no es tracta d'un problema greu però el got de la paciència es va omplint davant la inacció de l'Ajuntament i la poca sensibilitat i consciència dels qui passegen per un entorn de gran vàlua patrimonial. En aquest sentit, Falgar detecta una incongruència: "D'una banda ens agrada recuperar la història però de l'altra no reprimim l'incivisme i això no ho podem fer els veïns. A vegades els incívics se t'encaren", lamenta, "i els veïns no hi podem fer res".

La qüestió va ser profundament debatuda en la darrera assemblea de veïns de Ca n'Aurell i Falgar ja va avisar del risc que el parc es converteixi en un abocador.

De la reunió en va sortir la sol·licitud d'una trobada amb Jordi Ballart per traslladar-li el problema i instar-lo a prendre mesures per tal que el parc "no es degradi més".

Conservar l'entorn i reivindicar-ne la força de la seva història és una de les preocupacions de Mercè Compte, membre de la Vocalia Amics del Parc de Sant Jordi, activa des de finals del 2009. "La contradicció és que vetllem pel parc però hi ha poca protecció, els gossos van deslligats, han augmentat significativament les caques i a les tardes això és un campi qui pugui. Les normes no són prou restrictives".

I això que just a l'entrada de l'espai (venint de la plaça Josep Freixa) hi ha un rètol de l'Ajuntament amb quatre instruccions ben precises i visibles: "Vigileu les vostres mascotes", "Porteu-les sempre lligades o agafades perquè no entrin en les zones de jocs infantils", "Tingueu cura que no embrutin" i "No molesteu els altres usuaris dels espais públics amb gossos, pilotes, patins, etc.". A banda d'unes plaques verdes, les papereres llueixen adhesius en què s'insta a recollir els excrements dels gossos i recorda l'existència de sancions en cas de no fer-ho.
 
La prohibició de jugar a pilota és parcial en funció de la zona, però tot i així, la possible confusió no justifica certes accions. "Alguns pares hi juguen davant dels cartells de prohibició i algunes finestres de l'era estan trencades i fa poc que les van canviar". De fet, el gener del 2010 es va inaugurar la reforma del parc, que suposava una millora en tots els aspectes. Però en una de les cantonades de la part de baix de l'era han desaparegut rajoles, algunes voreres s'esmicolen, hi ha grafits i pintades i fa quinze dies va aparèixer una esvàstica a la Masia Freixa.

Determinades conductes s'han pogut eliminat (per exemple, les botellades, que abans eren freqüents) però la percepció entre els veïns és que el problema pot créixer i s'hi ha de posar fre. "És cert que el parc no s'ha abandonat però per manca de personal s'hi fa menys manteniment, i ho hem de donar a conèixer perquè la gent respecti més el parc. No és un parc públic més de la ciutat, sinó que és un lloc singular i excepcional i hauria de tenir el mateix respecte que la Masia Freixa o la Casa Museu Alegre de Sagrera". I a l'estiu la multiplicació de gent augmenta proporcionalment la sensació de descontrol i també la brutícia.   

La situació del parc a l'estiu i la neteja del sector de baix centren les crítiques d'Anna Sorribes, del restaurant Dot, que adverteix del tractament diferenciat entre zones del parc, com si fossin dues classes socials. "La part de baix la netegem nosaltres perquè està deixada, però els voltants de la Masia Freixa estan nets, és com Villarriba i Villabajo. I a l'estiu, quan l'activitat augmenta, no hi ha policia, sobretot a l'agost". Denuncia que alguns nens "juguen a fer de Tarzan pels arbres" i admet que molta gent no entén la importància dels jardins.

Quant als gossos, discrepa amb Falgar i assegura que el comportament dels animals i dels seus propietaris és correcte, malgrat que n'hi ha que protesten contra la presència d'algunes races. Sorribes aposta per la tolerància i recorda que el Parc de Sant Jordi "és de tots i tots hi tenim cabuda sempre que hi hagi respecte".