22
de maig
del
2013
Pujadó, en la presentació del seu darrer disc a l'Ateneu Terrassenc. Foto: Pau Moya Georges Brassens (1921-1981) és un dels més grans autors i intèrprets de cançons del segle XX, i ha estat considerat per escriptors com Gabriel Garcia Márquez “el millor poeta francès contemporani”. Lúcid, irònic, atemporal, a cavall de l’expressió popular i de la literatura culta, les seves cançons són més actuals que mai. És a la gran Cançó d’autor europea allò que Shakespeare és al teatre. I no és cap exageració.
A França, hi ha dotzenes d’intèrprets consagrats a la interpretació de les seves cançons, així com un gran nombre de festivals anuals dedicats a la revisió del seu repertori. Els seus temes han estat adaptats a moltíssimes llengües: italià, català, castellà, hebreu, japonès, alemany, txec, occità, rus, esperanto, etc, etc, i la seva influència ha estat determinant en una gran quantitat d’artistes de primera fila d’arreu del món.
Paral.lelament a la seva producció de temes propis (setze àlbums publicats entre 1982 i 2011), Miquel Pujadó ha treballat per a difondre en català l’obra de Georges Brassens i n’ha adaptat una cinquantena de cançons amb una gran habilitat i perfeccionisme. Pujadó ha cantat les seves versions arreu d’Europa, en solitari o compartint l’escenari amb artistes com Michel Legrand, Paco Ibáñez, Graeme Allwright, Gino Paoli, etc. És un habitual de moltíssims festivals i sales francesos (Integral Brassens de París i de Perpinyà/Colliure, Teatre Molière de Sète, Festival de Vaison-la-Romaine...), italians (Teatro Lirico de Milà, Festival L’Isola in Collina de Ricaldone...), belgues, suïssos, alemanys, danesos... i és considerat per la crítica –i per les persones més properes a Brassens, des de Pierre Onténiente “Gibraltar” al guitarrista Joel Favreau, passant per l’escriptor Jean-Paul Sermonte- com un dels millors adaptadors i intèrprets de l’obra del cantant francès. Pujadó va ser aquest dimarts a l'Ateneu Terrassenc per presentar aquest disc.
Brassens, llum i ombra (el 16è àlbum en solitari de Pujadó) és el seu darrer projecte monogràfic al voltant de l’obra del gran autor i intèrpret francòfon (el CD sortirà a inici d’abril ) i inclou, per primer vegada en català, cançons mítiques com La mala reputació, El Goril:la i La Bona Margot i temes menys coneguts, a més d’autèntiques descobertes com El nét d'Edip.
L’àlbum inclou un segon CD amb la remasterització de La mala herba, el primer (i exhaurit) CD que Pujadó va dedicar a Brassens l’any 1992. Són cançons poètiques, hilarants, punyents... autèntics antídots contra l’estupidesa i el pensament gregari.