La font ornamental de la plaça de Catalunya Foto: Joan Manel Oller En temps de vaques grasses era habitual posar una font ornamental a les places i espais verds. L'aigua hi donava un què especial, agradable, i acostava la ciutat a altres grans nuclis urbans europeus. La bombolla immobiliària té, en certa manera, un paralel·lisme amb la bombolla d'aigua.
Segurament, un sortidor era més un luxe que altra cosa, però quan tot va bé pocs són els que s'aturen a pensar en el futur i en el que que pot passar quan els diners desapareixen. Ara, l'Ajuntament de Terrassa té la idea d'eliminar unes vuit fonts ornamentals. Literalment, les vol fer desaparèixer de la via pública. Si semblava que tenien els dies comptats per culpa de les sequeres, resulta que s'eliminaran per raons econòmiques.
És una bona pensada, una bona solució. No és moment de despeses innecessàries, i els brolladors ho són. Les fonts ornamentals requereixen aigua, consumeixen electricitat i ser sistemàticament conservades per evitar-ne la degradació. Sense oblidar les tasques regulars de manteniment, cosa que vol dir més sous.
El Consistori egarenc pretén treure-les dels carrers i places i emmagatzemar-les. És el millor que es pot fer, i ocupar l'espai buit amb elements de cost gairebé nul i per als quals no calgui un manteniment. Només cal fer un prec: triar bé les fonts que han de desaparèixer i fer-ho amb el vistiplau dels veïns.
La ciutadana ha d'entendre que, en aquests moments, s'han de fer sacrificis arreu, i tenir en marxa un brollador ornamental és una mostra de sumptuositat fora de lloc l'any 2013 en plena crisi i amb milers d'aturats a Terrassa.