La regidora Carme Labòria ha exposat les llicències d'obres atorgades per l'Ajuntament Foto: Lluïsa Tarrida
Els indicadors estadístics de les llicències d’obres sol·licitades i resoltes al llarg de l'any 2012 confirmen la tendència de reducció acusada que ve enregistrant-se al llarg dels darrers anys des del 2007, coincidint amb l'inici de la crisi econòmica.
En total, l'any passat es van sol·licitar 1.222 llicències, de les quals 886 corresponien a obres majors i menors. Això suposa una caiguda d'un 10 per cent, aproximat, respecte l'any 2011 quan des del Consistori es van autoritzar 1.336 llicències. Malgrat aquesta caiguda progressiva i que de moment no sembla haver tocat fons, des de la regidoria d'Urbanisme asseguren que "hem arribat a un punt que la caiguda s'està estabilitzant, el que fa pensar que la variació en els propers anys no serà més acusada".
La baixada de llicències també ha comportat proporcionalment per a l'Ajuntament una baixada d'ingressos a les arques municipals, una font d'ingressos que segons la regidora Carme Labòria "sempre s'ha anat en compte i els ingressos d'aquesta partida mai s'han utilitzat per crear més despesa corrent i ni per dedicar-los a fer nous serveis sinó per estalviar o fer inverisions, d'aquesta manera l'Ajuntament s'ha cobert davant de la progressiva reducció de llicències i ara no ens trobem amb serveis que no podem mantenir".
Creix en usos industrials
Pel que fa a obra nova d'usos industrials i productius, l'any 2012 segons dades del Consistori es produeix un increment respecte de l'any anterior d'un 58,22%. Unes actuacions de nova planta que corresponen a usos d'ampliació per a instal·lacions industrials ja existents i relacionades, fonamentalment, amb la indústria farmacèutica i la indústria química.
També és destacable l'activitat de nova construcció i reforma pel que fa a locals destinats a activitat comercial, com grans superfícies i supermercats. En aquest sentit destaca l'ampliació d'uns 2.600m2 de l'edifici comercial del Decathlon i d'uns 6.500m2 del seu aparcament amb un pressupost total segons ordenança de 2.066.655,80 euros al polígon industrial Santa Margarida.
Tensió entre oferta i demanda
Segons dades facilitades per l'Ajuntament durant l'any 2012 es van finalitzar 965 habitatges, una dada un xic inferior al 2011 (quan van ser 1.108) però que sumant els dos últims anys suposa un 75,20% del total d'habitatges finalitzats des del 2007. Això es deu a què s'han finalitzat una part important de les promocions iniciades en els anys 2005 al 2007.
Al llarg dels sis anys consegüents al 2007, el total d'habitatges construïts i finalitzats han estat 2.757. S'ha de tenir en compte el nombre total d'habitatges pendents d'edificació però amb llicència atorgada i encara no anul·lada, que serien 2.202 habitatges més. A aquests gairebé 5.000 habitatges caldria afegir-hi els 2.047 habitatges que estaven previstos construir i que disposaven de llicència però que s'han acabat cancel·lant. En total doncs, des del 2007 Terrassa ha vist com s'iniciaven més de 7.000 habitatges.
Des de la regidoria no veuen desproporcionada la xifra ja que afirmen que cal contextualitzar-la dins de l'increment que ha patit la ciutat en el padró d'habitants. Terrassa ha crescut en els darrers sis anys un total de 12.193 persones i encara el 2012, la taxa de creixement ha estat de l'1,12%, el que suposa unes 890 unitats familiars noves. D'aquesta manera, els 2.757 habitatges nous estarien sobradament coberts amb les 3.060 noves unitats familiars que han vingut a residir a la nostra ciutat.
En el cas de mantenir-se l'actual comportament demogràfic, el volum de 2.202 nous habitatges potencials que es podrien finalitzar en base a les llicències atorgades i vigents avui, correspondria a un ritme de creixement demogràfic de 2,5 anys. Aquest termini podria ser encara inferior en el cas que una part d'aquests nous habitatges no s'arribin a construir o es demorin significativament en el temps. Segons aquestes dades, doncs, l'Ajuntament calcula que en un període de 2 a 3 anys, el diferencial entre oferta (habitatge produït) i la demanda (persones que sol·licitaran un habitatge nou) s'equilibrarà i si no es construeixen nous habitatges es podria produir "un fenomen de desfasament entre oferta i demanda cosa que comportaria una tensió en els mercats i un increment substancial del preu".
No obstant, en totes aquestes xifres s'està parlant sempre d'obra nova, sense mai comptabilitzar tot el mercat de segona mà i de segones residències. A més, caldria afegir-hi el parc d'habitatges buits de què disposa Terrassa. L'Ajuntament ha fixat en 2.700 els habitatges que hi ha desocupats i que es van construir entre el 2003 i el 2012 a la ciutat, un estoc que es considera "petit i necessari per evitar tensions i per poder absorbir la demanda en els propers anys". Amb aquesta xifra, el Consistori ha volgut sortir al pas d'algunes afirmacions vingudes des de diverses plataformes ciutadanes, en especial, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que declara sempre que hi ha un parc d'habitatges de 15 mil habitatges buits.