El preu dels pisos nous cau un 43% en sis anys a Terrassa

Habitatges a la Rambleta del Pare Alegre Foto: Gemma Aguilera

El sector immobiliari continua la seva davallada imparable, arrossegat per l'efecte dominó de la crisi econòmica general i l'explosió de la bombolla d'un sector en què es va estirar molt més el braç que la màniga. Tot plegat es tradueix en una reducció considerable dels preus, tant de lloguer com de compra d'uns pisos que han passat de ser objecte d'especulació a cremar a les mans. En general, els pisos ara estan gairebé a meitat de preu que el 2007, quan van assolir el seu màxim històric.

Segons l'informe publicat per la Societat de Taxació, el preu de l'habitatge nou a Catalunya va baixar un 6,6% el 2012, per sota de la mitjana espanyola, que és del 6,9%. En conjunt, a Catalunya el preu de l'habitatge nou recula fins als 3.143 euros per metre quadrat de mitjana, un preu similar al del 2003. Tenint en compte el màxim de preus històric, la caiguda acumulada des dels màxims del 2007 és del 32%.

Però és que Terrassa duplica aquest descens, ja que la baixada del preu de la vivenda nova ha estat del 14,8%, xifra només superada a Catalunya per Salou, amb una baixada dels preus del 17,4%. Per darrera, hi ha Sant Carles de la Ràpita (14,5%) i Vilafranca del Penedès (13,9%).

A l'àrea metropolitana, l'única ciutat que està al mateix nivell que Terrassa és l'Hospitalet de Llobregat, on entre el desembre del 2011 i el juny del 2012 els preus van minvar un 9,7%, mentre que a Terrassa ho van fer un 8,9% en el mateix període. El descens de Terrassa és sensiblement superior a l'experimentat per les quatre grans capitals catalanes el 2012: un 4,3% a Lleida, un 6,5% a Barcelona, un 7% a Girona i un 10,8% a Tarragona, exactament quatre punts menys que a la cocapital vallesana. Actualment, el preu mitjà d'una vivenda nova a Terrassa per a un pis estàndard de 90m2 se situa en els 197.100 euros, xifra habitual el 2004 i que havia arribat a enfilar-se fins als 298.900 el juny del 2009.

Així, la caiguda acumulada entre el 2007 i el 2013 és del 43%, però els experts immobiliaris de la ciutat afirmen que la xifra real és superior en molts casos. Sobre el terreny, al 2007, un pis de 80 metres quadrats al carrer de Marconi (Ca n'Aurell) més 150 de pati costava 350.000 euros però el seu valor actual ha caigut fins als 200.000. També al 2007 un dúplex de 120 metres quadrats (quatre habitacions més estudi) situat a la Rambla amb passeig del 22 de Juliol es va posar a la venda per 350.000 euros. Després de cinc anys sense trobar pretendents, al setembre del 2012 finalment es va vendre per 188.000 euros. Del topall màxim de l'època d'esplendor (2.753 euros per metre quadrat) s'ha passat als 1.557. I la Societat de Taxació preveu que l'abaratiment dels nous habitatges continuarà el 2013, si bé auguren que la caiguda de preus serà molt més moderada.

Alícia Mirabent, de Fabra Finques, confirma que en els últims sis anys a Terrassa els preus dels pisos (tant els nous com els de segona mà) han arribat a davallar gairebé un 50% i culpa les entitats financeres. "Abans anaves als bancs i tot eren flors i violes, ara si els demanes finançament per a un pis te'l deixen a un 4 o a un 5% d'interès, que es converteix en un 0,5 quan t'ofereixen algun pis de la seva cartera."
Segons ella, aquesta situació és "dramàtica perquè algú que necessita vendre no pot oferir un preu competitiu en comparació amb el dels bancs. Això vol dir que els particulars han de seguir baixant-lo i acaben posant el pis a preu de voltor, a un preu rebentat". Respecte al 2013, no dubta que seguirà baixant ja que no intueix cap perspectiva de canvi.

Sobreproducció d'habitatge
Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa, argumenta per què la baixada terrassenca és tan superior a la mitjana catalana. "A Terrassa la caiguda de preus va en paral·lel al fet que la sobreproducció d'habitatge en els anys de més boom immobiliari també va ser notablement més alta."

Planas explica que, al 2006, a la ciutat es van fer 6.574 habitatges, mentre que a Sabadell se'n van construir 3.028 durant el mateix període. L'any 2007, el nombre d'habitatges acabats era de 3.040 mentre que a Sabadell la xifra arribava a 1.683.

En aquest sentit diu que es comptava, fa un any, que Terrassa tenia uns excedents de 10.358 habitatges i que la demanda sostinguda en 11 anys seria de 13.200, mentre que a Sabadell, per posar un exemple, la demanda sostinguda seria de 12.507 habitatges en el mateix període, però els excedents només eren de 2.280. "Amb aquestes dades, Terrassa trigaria 11,2 anys a absorbir els excedents no venuts a principis de l'any passat, mentre que Sabadell ho faria en 5,1 anys." Segons el secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa,"si tenim en compte que aquestes dades eren mantenint el mateix ritme d'immigració (i per tant aquest era un factor de sostenibilitat de la demanda), la conclusió és que la davallada de preu a Terrassa és normal que sigui aquesta". Planas assegura que el sector immobiliari egarenc està "ensorrat, llevat d'alguna excepció, i és difícil que depengui d'ell mateix per millorar aquestes expectatives".  

Quant al futur, Planas considera que "no és difícil aventurar que el preu de l'habitatge a Terrassa segueixi baixant, encara que en menor mesura". A mitjà termini, però, està convençut que la situació es capgirarà, no només "perquè millorarà la situació general, sinó perquè s'està acumulant potencialment molta demanda i, si milloren una mica les perspectives econòmiques i la confiança de la gent, ressorgirà amb força. L'augment del lloguer és a causa, en gran part, de la situació inversa".