Imatge antiga del Mas de la Castlania, al carrer de Serrano Foto: Fons Ragon/Arxiu Municipal de Terrassa El mas de la castlania s'aixeca al carrer de Serrano, 37. És una casa molt desconeguda però de gran valor i està catalogada com a edifici artístico-històric. De propietat privada, des de fa uns 10 anys, està deshabitat, i els projectes de millora i reforma, i de transformació en pisos dibuixats per una immobiliària, s'han aturat per culpa de la crisi.
La coberta es troba en bon estat i la integritat no perilla, apunten fonts de l'Ajuntament i historiadors locals.
Tot i ser un edifici catalogat i protegit, actualment ofereix una imatge deplorable, amb la porta i les finestres tapiades amb totxos, per prevenir el fenomen "okupa", i amb les males herbes apropiant-se de bona part de l'espai.
Del mas de la Castlania destaquen especialment la seva façana i el seu portal adovellat de mig punt i a sobre el seu finestral gòtic d’arc conopial decorat amb uns dracs que lluiten contra d'altres animals.
El mas havia tingut tres finestrals. Entre el portal i la finestra destaquen tres pedres esculpides: la del centre, que representa l’arcàngel Sant Miquel espasa en mà i amb unes balances de la justícia a l'altra mà, matant el dimoni en forma de drac.
El relleu de la dreta ens diu que estem en terra de molins i en el de l'esquerra, el més significatiu, hi ha una dona esculpida que té en una mà un jou i a l’altra un calderó.
La figura representada és ni més ni menys que Blanca de Centelles, propietària i castlana del castell de Vallparadís i del d'Eramprunyà i senyora de Calders. En nom del rei català Jaume II, també ostentava la castlania del castell-palau de Terrassa.
Blanca de centelles
Situat a la riba dreta del torrent de Vallparadís, és un dels pocs edificis residencials d'època medieval que es conserven al nucli urbà. El va fer construir entre 1319 i 1323 Blanca de Centelles. La casa forta, amb la seva torre, va ser la residència dels seus procuradors perquè tinguessin cura de l’administració i del cobrament del tribut de castlania dins el terme del castell-palau de Terrassa, i del terme de la quadra de Vallparadís. La situació topogràfica del mas de la Castlania era en un punt estratègic per al domini del territori: a poc més de 8 metres del torrent i al costat del camí que portava a Barcelona per Sant Quirze (carrer de Serrano).
Amb el pas del temps va perdre la seva funció fins a transformar-se en una masoveria. En segles posteriors era coneguda com la torre d'en Bru i, ja en el segle XIX, com a Cal Canela al ser el nom dels propietaris. La torre circular, d'uns 4,70 metres d’amplada, va ser enderrocada per deixar pas a un carrer que comuniqués amb el carrer de Serrano. Al començar se li deia popularment carrer de la Torre.
No era habitual a l'època que una dona exercís de castlà. Normalment, si havia rebut la castlania en herència, era el marit qui l'administrava