Bombes sobre Terrassa

per La torre del Palau, 4 de febrer de 2013 a les 13:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El bombardeig sobre Terrassa el 24 de gener del 1939 Foto: OMS

El gener del 1939 bombes llançades des d'avions italians van caure sobre Terrassa. Els guanyadors de la guerra volien fer una demostració de força i van atemorir uns terrassencs ja esgotats i una ciutat trencada, amb molts fills fugits o fugint cap a l'exili. Mai s'ha d'oblidar la història, perquè hi ha el perill de repetir-la. Els nens i les nenes han de recordar que aquest país i Terrassa van viure una guerra cruel entre germans, entre famílies. I es van passar 40 anys de dictadura, de manca de llibertats.


Ara tot sembla més civilitzat i no hi ha dues Terrassa, i la gent és i ha de ser capaç d'entendre's amb el diàleg. I aquí entren polítics, empresaris, sindicats, associacions, agents socials i totes les confessions religioses. Parlar i defugir l'enfrontament i el llenguatge bèl·lic.

Però començaria a ser hora de revisar la llista de terrassencs als quals es va concedir la medalla de la ciutat i que van estar directament lligats amb el franquisme. S'hauria de fer una revisió a fons i eliminar els noms que fessin falta. Terrassa no pot reconèixer ni tenir en pedestals persones que van ser còmplices del franquisme o executors de les seves mesures.

En aquest sentit, un primer pas seria treure dels carrers el nom de Salvador Gros, membre de la División Azul, i el de Terol, en referència a una de les principals victòries de Franco sobre les tropes republicanes. Una altra història és la de les escultures al carrer. Haurien de desaparèixer del nucli urbà, i situar-les en un lloc escaient on s'expliqués què representen.


La dedicada a Alfons Sala del Passeig en seria l'exemple més clar. Sala és un dels polítics més importants de la ciutat, però també el model per excel·lència de caciquisme i el seu tarannà i fets lliguen poc amb la democràcia i les llibertats.

 

Participació