Oficina d'Unnim a la Rambla d'Egara. Foto: Adrià Costa Caixa Terrassa ha quedat morta i enterrada. Amb sort, la ciutat conservarà durant un temps un logotip, el d'Unnim, que emula tènuement el record d'una entitat centenària arrelada a la ciutat i amb vocació de servir més enllà del benefici econòmic de l'activitat. En poc més de dos anys, el mapa financer local ha quedat sacsejat de dalt a baix. S'han tancat oficines, marques comercials s'han difuminat dins dels grans bancs i molts empleats de banca han perdut la feina. Allò d'una oficina a cada cantonada ja mai tornarà.
A Terrassa, la reestructuració ha fet que entre el gener del 2012 i el gener del 2013 hagin desaparegut 7 de les 24 entitats financeres, el 30% de l'oferta bancària. Hi haurà menys competència, perquè hi ha menys on triar, i perquè la concentració del poder financer en quatre bancs -el BBVA regna a la ciutat, i de lluny hi ha La Caixa, un Banc Sabadell emergent i un Santander que vol treure el cap- dibuixa un pacte de no agressió, com el que històricament tenien Caixa Terrassa i Caixa Sabadell.
Terrassa no ha de resignar-se
Fer renéixer una caixa local, com deixava entreveure Jordi Ballart, és possible. Les cooperatives de crèdit, ben gestionades, comparteixen l'esperit de les caixes d'estalvi: arrelament al territori, honestedat i retorn social de part dels beneficis. El Banc d'Espanya no impedeix que una agrupació -podria ser una mútua de treballadors- es constitueixi en cooperativa de crèdit.
A Terrassa, l'economista i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas ho veu factible i considera que tindria una gran rebuda per part dels egarencs compromesos amb la seva ciutat i amb valors que no tenen massa a veure amb la cobdícia de la banca, i que en les darreres dècades s'havia contagiat a les caixes d'estalvi.