Judith Diego Foto: J.M.0 Un dels programes més recordats de TV3 és El joc del segle, on Lloll Bertran va fer famosa la frase El vídeo. El seu presentador era un terrassenc, Xarli Diego. Ara té una empresa de comunicació i la seva filla Judith n'és la subdirectora. Tot i que la jove resideix a Vic, per raons professionals, manté una relació propera amb Terrassa, per la feina i pels vincles familiars. Judith Diego afirma que per a ella i per al seu pare la ciutat egarenca és com una segona residència. L'ambient cultural és un dels elements que més en destaca. Judith Diego porta actualment la comunicació de Cal Tuset de Terrassa, la xarxa de magdaleneries de Catalunya. Amb el seu pare, des de l'any 2007 fins al 2011, va fer un programa de fires per tot Catalunya a l'emissora de Luis del Olmo. Es deia 'L'estand' i li va permetre fer reportatges a la Fira Modernista de Terrassa.
El seu currículum diu que ha portat art, congressos de fires, teatre, conferències de les universitats europees i Fundación Universidades i ha estat assessora de comunicació de la Fundació Príncep de Girona i l'ONG Pallassos Sense Fronteres, entre d'altres. Actualment treballa per a Tricicle, també per la comèdia musical 'Forever Young' (dirigida per Tricicle), per a les VamCats, per a l'empresa DEVIR (multinacional líder en jocs de taula) i per a Cal Tuset de Terrassa i les altres franquícies de Catalunya.
L'any 2006 va ser la responsable de l'organització de la roda de premsa del primer Campionat d’Europa de Futbol Botons. També ha estat locutora del programa 'Como en casa', de La Súper Estación Radio, una emissora llatina que tenia com a objectiu la integració dels llatinoamericans a Catalunya.
Terrassa té una cosa especial?
La veritat és que m'encanta. I la visito sempre que en tinc l'oportunitat. Terrassa és tot un referent a Catalunya pel que fa a fires. La Modernista és espectacular i no me la perdo mai. Però també m'agrada passejar pel voltant de les parades de la Fira Tradicional d'Hivern. A Terrassa hi ha una manera de viure, i mil i una propostes culturals, de tot tipus.
Viu a Vic però passa moltes hores a Terrassa. Són dues ciutats molt diferents?
Només fa sis mesos que estic a Osona, però diria que són una comunitat més tancada. Costa més d'entrar-hi que a Terrassa. Els comerços egarencs tenen sempre les portes obertes i estan disposats a col·laborar i parlar.
És filla de famós. O exfamós, digui-li com vulgui. Com ho porta això?
Diria que exfamós. Ara fa molt temps que el meu pare no surt a la premsa ni fa programes de televisió. La seva opció professional s'ha redirigit cap als gabinets de comunicació.
Però es porta bé?
Recordo quan era petita, a Sant Antoni de Calonge, a la platja. La gent parava el meu pare pel carrer. I li preguntaven sobre el programa, la Lloll Bertran i el Senyor Davis. Es veia que era una persona coneguda i estimada.
Recorda alguna anècdota de joventut?
Sí. Una. El dia en què tot el col·legi de Barcelona on anava jo va fer cua per a aconseguir un autògraf. Sempre he cregut que ser filla d'un famós m'ha ajudat. He palpat el seu èxit.
I d'aquí li ve la seva passió pel periodisme?
Jo volia ser com el meu pare i li vaig preguntar què havia d'estudiar. Sempre m'havia fascinat la informació, sobretot la ràdio, i he fet alguns programes a les ones.
Porta la comunicació de l'empresa de les vambes independentistes, les VamCats. L'èxit l'ha sorprés?
A tothom. Ha estat tot un fenomen i ja se'n preparen noves col·leccions. El moment històric que vivim ha fet que tinguin una acollida excepcional. A la Rambla de Terrassa vàrem rebre desenes i desenes de peticions.
I la Judith Diego és independentista?
Sí, i això permet que m'impliqui més en el projecte, que me'l faci més meu.
Els periodistes ho passen malament amb la crisi. I les agències de premsa?
També. Nosaltres sobrevivim perquè som una empresa familiar i hi dediquem totes les hores del món i encara més. I per la confiança d'entre 30 i 35 clients anuals