Indurain: «El comerç electrònic és una bombolla que pot esclatar»

El jove emprenedor terrassenc Marc Indurain és un dels socis fundadors de Loikos, un portal de venda en línia que pretén ser un aparador de les botigues amb encant

Carles Batalla
28 de gener del 2013
Marc Indurain, amb escultures de Joan Ignasi Ros
Marc Indurain, amb escultures de Joan Ignasi Ros | C.B.
 Marc Indurain, amb escultures de Joan Ignasi Ros Foto: C.B.

Marc Indurain (23 anys) i els també terrassencs Albert Colom i Elisabeth Soldán van imaginar un portal en línia per als comerciants de Terrassa. Tot i no quallar, l'experiència va ser l'embrió de Loikos, un aparador virtual de les botigues amb encant que es troben als centres històrics de les ciutats. Actius des de fa tres mesos en un sector en auge, treballen amb Petralia, QuimCacau! i les escultures de Joan Ignasi Ros. Indurain apel·la a espavilar-se i superar la cultura de la queixa.

En què consisteix el servei?
Per al comerciant, és un portal on pot vendre els seus productes a internet, li gestionem la publicitat, el màrqueting, la logística, el posicionament... tot. Només ha de posar els productes al web i fer-ne la descripció, l'avisem quan fa una venda, li anem a buscar el producte i l'enviem en 24-48 hores. El consumidor trobarà un portal de botigues integrat i un comerç electrònic estàndard. Està pensat per dur els comerços a internet de veritat i hem hagut de triar un target, dones d'uns 30-40 anys que busquen un producte diferent que no troben normalment a les botigues i que és de qualitat.

De qualsevol sector?
No en tenim un de determinat, són regals especials. El que tira molt és la xocolata o els complements de moda com els collarets. El que no venem són pells, ni armes, ni multinacionals, ni franquícies, que ja tenen funcionen.

Clients de nivell adquisitiu alt..
Sí, no podem oferir productes a baix cost, que són empreses d'internet que inverteixen milions d'euros per poder abaixar el preu. Nosaltres no ho podem oferir. Què fem? Intentem donar una opció real a aquestes botigues, un web que no els costi diners i buscar el client que ho pugui comprar. Pel consumidor, el cost del producte i en el cas del comerciant, ens adaptem al que pot pagar.

Els portals com Let's Bonus o Groupalia són competència?
No és el mateix client, podem competir en qualitat i en coses diferents, per exemple una noia que fa polseres a casa o l'artista Joan Ignasi Ros, que fa escultures especials.

Iniciatives poc convencionals...
Sí, hem hagut de fer això perquè quan vam voler muntar un web per als comerços de Terrassa, ens pensàvem que a la gent li interessaria, però no, hi ha molts comerciants a qui no els importa, o alguns volien posar-hi fins i tot una peixateria. Era evident que no vendríem peix per internet; el nivell d'absurditat era alt i vam decidir que havíem d'acotar el terreny, que els productes fossin artesanals. Per al comerciant volem fer un producte fàcil i per al consumidor ser una imatge clara.

Hi ha inconvenients?
Per al comerciant no n'hi ha, és un canal més de venda, per al consumidor tampoc, el problema el tindrà per trobar-nos ja que no podem fer gran inversió en publicitat. Ho fem amb les xarxes socials. Et pregunten si poden anar a buscar el producte a la botiga i sí que poden fer-ho, és un altre concepte de comerç electrònic.

El comerç electrònic ja està prou consolidat?
El comerç electrònic està fent una bombolla que pot esclatar en qualsevol moment. Hi ha moltes botigues que inverteixen milions i encara no tenen beneficis, viuen de les inversions. A internet guanyen sempre les mateixes però a banda d'aquest món de bojos, la majoria de productors, fabricants i botigues vol competir, vol una sortida. Quan tornin a haver-hi diners per comprar, la gent estarà més conscienciada, podrà decidir i serà més interessant comprar al comerciant de tal botiga que no a un web d'internet que és una multinacional, ets a un clic de triar. A internet és més fàcil triar. El futur és donar l'opció al petit comerç de vendre en línia.

Els comerciants reaccionen bé quan coneixen el projecte?
Ens diuen que els han vingut 50 comerciants a explicar-los les mateixes històries. Quan els expliques què fas i com, que no el deixaràs sol en el procés, et pregunten quant han de pagar, estan cansats i escurats, l'ambient està crispat però s'aniran obrint.

Molta gent associa comprar amb passejar, com una activitat social i l'aparador és llaminer, entra pels ulls. Com es pot trencar amb aquesta dinàmica?
És que no s'hi ha de trencar, és compatible, al contrari, una cosa ajuda l'altra. Quan nosaltres posem una botiga a internet posem on és, estem segurs que la gent pot descobrir-la i anar-hi. Si mires un web nostre, veuràs un QR, cliques i se t'obre el GPS al mòbil i et duu a aquella botiga.

Acceptaríeu botigues sense encant però que podrien ser una injecció econòmica?
No, perquè és més important mantenir una imatge concreta a internet, on hi ha molta oferta. Ens hem adonat que ningú compra productes com una paella o una cortina de dutxa per internet, perquè ja ho poden fer al seu barri. Per això has d'oferir quelcom diferent