La neteja de la plaça de Catalunya es fa pregar

Veïns i botiguers acusen els musulmans dels desperfectes i la brutícia i volen més policia; el president de l'associació de veïns avisa que el problema és d'integració

per Carles Batalla, 17 de gener de 2013 a les 13:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La font ornamental de la plaça de Catalunya Foto: Joan Manel Oller

"Es pixen aquí, passen olímpicament de tot, no es pot viure amb ells. Si tingués fills no deixaria que s'hi apropessin. I no és racisme, sinó classisme". La visió del propietari de Neteges Toni, que ofereix recurrentment el seu servei pel barri, il·lustra la preocupació dels veïns de la plaça de Catalunya. Les protestes han aconseguit aturar el projecte del consistori de retirar la font, que no raja i que està plena de desperfectes però hi ha problemes que es mantenen.


Al barri s'hi respira la percepció que els fills dels musulmans que resen a la mesquita de Badr (i, per extensió, el col·lectiu immigrant) són els principals culpables dels desperfectes a l'estructura, així com de la brutícia i dels problemes de convivència que se'n deriven. "Tiren papers a terra, fan fang i el posen als tobogans, es renten la cara, les mans i els peus a la font, dormen als bancs... Haurien d'acceptar la realitat d'aquí. No som racistes, el problema és que ells no es volen integrar", sentencien des de la perruqueria Nerea.

Veïns que eviten la plaça
Juan Díaz, president de l'Associació de Veïns de la Plaça Catalunya-Escola Industrial, matisa que el problema és d'integració, però en cap cas de convivència ni d'inseguretat. "Els veïns de tota la vida han deixat d'anar a la plaça, una part del barri n'ha fugit i les vivendes s'han devaluat, molta gent marxa o ho vol fer".



La massificació al voltant de la mesquita incrementa els riscos i la llunyania entre immigrants i autòctons i Díaz tem que el problemi augmenti quan la mesquita s'ampliï el 2014. "Hem donat a l'Ajuntament informació, fotografies i documents per demostrar que infringeixen els límits legals d'aforament, perquè no poden ocupar les escales. I en algunes reunions ens han arribat a dir: 'I tu què saps?'".

Díaz enyora l'època en què l'associació de veïns era fèrtil en activitats i arrelament al barri, fins que un parèntesi de vuit anys l'ha reduït a la mínima expressió. Després del tancament, la idea és tornar a dinamitzar-la. "Ens sentim una mica oblidats", reconeix Díaz, fins fa poc secretari de l'associació i que ha hagut de substituir Francesc Xavier Estébanez.

Els musulmans es defensen
La versió dels musulmans circula per altres camins. Segons Abdel·li, els musulmans es limiten a resar i no causen cap tipus de problema perquè ells són els primers que se senten "responsables de la netedat de la plaça". El seu company, Norte, diu que la brutícia no té res a veure amb el país de procedència i posa alguns dels seus amics i el seu cap laboral com a exemple de mals hàbits higiènics. En aquest mateix sentit, Rosa Maria Ros, presidenta de la Federació d'Associacions de Comerciants de Terrassa diu que no té constància de cap queixa per part dels botiguers de la zona.

Més vigilància policial
Els comerciants estan convençuts que les solucions passen pel diàleg amb els representants municipals (vegeu requadre) i també per incrementar la presència policial. "Hi ha d'haver més control o, si més no, que la policia actuï amb eficàcia, perquè a mi m'han multat per envair un moment la zona de motos mentre feia càrrega i descàrrega", protesta l'Agustí del forn de pa Salas.

A Josep Lluís Gutiérrez, cap d'estudis del Liceo Egara, li sembla "agosarat" atribuir tot l'incivisme al col·lectiu musulmà, perquè és un problema "que sempre ha existit" en una plaça "emblemàtica que no té la mateixa vida que abans". També aposta per una vigilància policial "més contínua, perquè hi ha molts dies en què aquí no patrulla ningú" i proposa que la plaça de Catalunya es tanqui a les nits com la de Ca n'Anglada.

Gallardo: "Terrassa és exemple de la cohesió social
El regidor del Districte I, Juan Antonio Gallardo, considera que la neteja a la plaça de Catalunya "no és un problema especialment greu". Admet que hi ha brutícia puntual, però que és quelcom inevitable en un espai tan concorregut. Gallardo defensa la "feina ben feta" dels responsables de neteja i admet que els veïns puguin estar molt sensibles en aquesta qüestió. Respecte a la convivència amb els immigrants, el regidor del Districte I posa Terrassa com a "exemple de la cohesió social" i espera que es mantingui aquesta situació.

A més, ha instat les dues parts a tenir voluntat per intentar que la convivència "sigui la millor possible". Gallardo, que fa molts anys havia viscut davant de la plaça de Catalunya (quan la presència d'immigrants era molt menor), diu que el panorama ha millorat molt en comparació amb els darrers vint anys. D'altra banda, ha posat èmfasi en el manteniment de la font malgrat el context econòmic i ha expressat el compromís de l'Ajuntament de fer un seguiment especial de la plaça.

 

Participació