Un meteorit va caure a Terrassa el 1704

Va ser als voltants de Can Falguera, i Miquel Batllés, hereu de Can Torres de Matadepera, en va ser testimoni i en va deixar constància escrita |Ahir dilluns es va veure una bola de foc sobre la ciutat

per J.Verdaguer/ J.M.Oller, 8 de juliol de 2014 a les 11:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Can Falguera, als voltants d'on va caure el meteorit Foto: Joaquim Verdaguer

Fa 309 anys (el dia de Nadal de 1704), una bola de foc creuava Catalunya i s'estavellava a les rodalies de Terrassa, concretament a la jurisdicció de la Universitat Forana de Terrassa. Es tracta del meteorit de Terrassa, conegut en l'àmbit científic com el "meteorit de Barcelona".  Dilluns 7 de juliol al vespre, una altra element desconegut va aparèixer sobre el Parc Natural de Sant Llorenç.

Diversos testimonis van observar-ne el seu pas el 170 Joan Ferrer Bordilla, notari de Verges; Francesc Castellví, noble de Montblanc; Francesc Gelat, pagès de Santa Susanna del Maresme; Joan Solar, metge de Barcelona, i Mossèn Patllari Ombravella, capellà del santuari del Collell a la Garrotxa. Tots ells van donaren fe del pas d’una bola de foc que creuava el cel de Nord-est a Sud-est.


També en deixà constància el barceloní Josep Bolló, que l'any 1717 va recordar aquells esdeveniment mitjançant un espectacular dibuix del meteorit en un quadern, al costat del qual va anotar que "fou una cosa molt orrorosa axí per trobar-se lo emisferi ben clar y ceré com per lo gran rimbombo y resplandor feu, y segon havem orservat se pot dir que era un presagi de les miseries y calamitats que ha patit y pateix tot lo Regne de Espanya y més en particular lo Principat de Catalunya".

Efectivament, la caiguda d'altres meteorits a la Terra han estat interpretats com a senyals divines o auguris d’esdeveniments futurs, principalment de fatalitats. I així va ser interpretada l'arribada d’aquest, associant-la com a precedent de la Guerra de Successió i la invasió de Catalunya per les tropes felipistes.

Aquell 25 de desembre de 1704 dos fragments de roca de més d’un quilo de pes, de color negre en la seva part exterior i gris el seu interior, van caure als voltants de Can Falguera de les Fonts de Terrassa i en la Torre d’en Maduixer de Sant Julià d’Altura, l’actual Can Viver de Torrebonica, ambdós indrets dins del terme de la Universitat Forana de Terrassa.

En primera persona
Miquel Batllés i Torres, hereu de Can Torres de Matadepera, va deixar escrita la seva experiència en un llibre de notes, que va iniciar l’any 1699. En una de les pàgines fa palesa la caiguda del meteorit: "Lo any 1704 al mes de dezembre, lo die 25 que comptam lo die de Nadal, die de la nativitat de Nostre Senyor al vespre en ves toch de havi Maria, se veyhé una senyal al cel molt escarrifós y espantós, que no el veyé ninguna presona cristiana que no tingué por y gran susto de Déu Nostre Sentor, y lo senyal jo Miquel Batlles lo vax veure y fou de aquesta menera que es veyé de tota la cristiandat, segons dihuen molta gent docta y entessa, lo senyal se ha certa de ser allà de hont hés lo sol a la estiu al mitx del die y de pertot se'l veyè, totom sobre de ell, y també sentí la gran remor. I.s que dita senyal, tot en sarè que no es veya cap núvol en lo món, y féu clarejà la terra com un llampech, y aleshores alsí lo cap al cel y vatx veure un tros de cel bon y obert ab un forat rodó que y auria passat de correguda qualsevol casa de Catalunya, y se veya dit forat tot vermell de foch molt ardent, y estigué obert lo espay de un credo, y lo fum que en va axí estigué més de una hora y mitge antasno deshapagué, y en continent que la senyal del foch. agué deshaparagut, se sentí dal del cel com un tir d’artilleria y de aquex un altre u altre y després comensaren a sentir los tirs espessos, que de ninguna menera se posquien comptar, y després se resolgueran dits tirs com una bonió de mal temps y això durà dit suroy dalt el cel lo espay de un quart de hora, y sempra se sentia sobra lo cap de una homa allà de hont se veyé lo senyal del foch, y tottom espantat de veure lo que es veya y sentir lo que sentia, tot en sarè dalt del cel, y ab algunas parts digueran que aleshores ab la bonió caygueran unes pedras negres del cel que passaven tres lliuras u altres dues y mitge. Digueran que en la Torra d’en Maduxé de4 Sant Julià d’Eltura ne avia cayguda una, y a cassa Falguera de Sant Pera de Terrassa una altra , y ab moltes altres pars tanbé es digué que.n vien caygudes, però aqueixas pedras no las avem vistes y per rahó de Estathocreyhem, perquè lo dit senyal y suroy és axís, ab moltesprèdicas, t de les pedresmay n’an partlat".
 
Aquest relat és el més proper i fidedigne d'un testimoni ocular del fet de la caiguda d’un meteorit en el terme de Terrassa.
 

 

Participació