El director territorial del BBVA-Unnim Foto: Jordi PlayXavier Queralt (1959) és el director territorial del BBVA-Unnim a Catalunya, càrrec des del qual ha liderat l'absorció d'Unnim.
El negoci d'Unnim ha crescut, d'ençà de l'adquisició?
Fa dos mesos no era tan clar, però a dia d'avui, sí. El mes de novembre ja hem crescut en clients, tenim més clients de les oficines d'Unnim ara que fa un any. I en dipòsits, la xifra d'avui ja és una mica superior a la de fa dotze mesos. Unnim tenia limitada la seva liquiditat, no podia donar tots els crèdits que volia, i ara l'ha substituït una entitat que és de les poques de l'estat que pot anar als mercats de capital i pot endeutar-se, i per tant, pot fer circular el crèdit a les empreses. Donem crèdit, i en aquest sentit, el teixit empresarial de Terrassa té les portes obertes, tot i que cal que tingui projectes.
Quan es va anunciar l'adquisició, hi va haver un cert rebombori de clients que es plantejaven retirar els diners perquè no volien tenir-los en un banc espanyol. Se'n pot deduir que els clients de les entitats històriques no han rebutjat el BBVA?
La plantilla d'Unnim és gent molt arrelada a la seva ciutat. Són de Terrassa, coneixen la ciutat, els seus veïns són clients, la seva família, i pensem que durant dos anys van fer el que no estava escrit, en una circumstància molt dura per defensar la seva feina. Al final, el nom de l'entitat no és tan important, perquè el tracte és amb les persones. I el BBVA ha donat als clients d'Unnim la solvència, vam pagar les preferents, perquè la gent volia liquiditat, cosa que cap altra entitat ho ha fet com nosaltres.
Terrassa és un bon mercat per a la banca?
Aquest territori és vital per a nosaltres. La ubicació geogràfica de Terrassa és excel·lent, i aquest racó de Catalunya té un potencial molt gran. Una de les coses que m'agrada molt de la ciutat és la cultura empresarial i l'emprenedoria de la societat egarenca, hi ha un munt d'entitats i associacions que cada dia treballen per millorar desinteressadament la ciutat. Mentre hi hagi aquesta doble vitalitat, se'n sortirà.
El BBVA creu que a Catalunya hi ha marge per créixer. Però això no té a veure amb el nombre d'oficines, oi?
En absolut, les oficines a cada cantonada s'han acabat. No és necessàriament dolent, tancar oficines, perquè el més important és l'eficiència i la qualitat del servei que donen els empleats.
No vincula tancar oficines a acomiadar personal?
De cap manera!
El 2012 es van tancar 13 oficines a Terrassa. El 2013 se'n tancaran més?
Tenim l'obligació de reduir 330 oficines, per ordre de Brussel·les, abans del juny del 2014, i això vol dir que hem de tancar-les a Catalunya, entre les oficines d'Unnim i les del BBVA. El 2013 es tancaran oficines a Terrassa, però no s'acomiadarà ningú. Ningú és ningú. Aquesta primera fase de reducció de plantilla ha estat totalment voluntària, i la segona fase la cobrirem amb prejubilacions i trasllats voluntaris. La plantilla del BBVA és molt més envellida, i els empleats d'Unnim els aniran rellevant. Tots els empleats poden estar molt tranquils.
Tenen detectades quines oficines podrien tancar-se?
No, però sí que començarem tancant les més petites i després les més grans. Intentarem fer-ho de la forma que molesti menys el client.
L'antiga seu de Caixa Terrassa ja té algun comprador?
Aquest edifici no ens dóna cap rendibilitat, però no el volem malvendre. Hem tingut alguna oferta de paraula, però res en ferm. En tot cas, és a la venda. Però a hores d'ara no sabem quin seria el preu adient per a la venda.
La seu central de Caixa Terrassa de la Rambla d'Ègara està en venda?
No, de cap manera. Aquesta seu estarà plena de persones que treballaran cada dia de l'any i que seran empleats del banc que li donaran tanta vida o més que la que tenia amb Unnim. Mantindrem les quatre seus, la de Terrassa, la de Manlleu, la de Sabadell i la de Barcelona del BBVA.
El BBVA ha signat un acord per col·laborar amb les fundacions que gestionaran l'obra social a partir d'ara en els territoris d’origen. Com concebeu aquesta col·laboració?
És un acord per un termini indefinit. L'acord està molt ben definit per escrit, i el principi bàsic és que l'obra social segueix existint i no té res a veure amb el BBVA. L'acord consisteix en què els seus responsables ens fan propostes sobre projectes que consideren interessants. Ens agraden més els projectes socials que els culturals, més encara en aquest context. De fet, ens estem plantejant fer projectes directament com a Unnim-BBVA. Mantindrem algunes activitats tradicionals de l'obra social de les caixes, com ara els ajuts, amb una dotació de 500.000 euros per al 2013. Però es triaran els projectes d'una manera diferent: abans era un jurat qui aprovava els projectes, ara són els empleats qui trien. També mantenim els premis que donaven les entitats, que en el cas de Terrassa són un premi de pintura i un de dibuix.
Així, estan oberts a projectes a la ciutat al marge de la col·laboració amb l'obra social?
La nostra intenció és fer tot el que es pugui en col·laboració amb l'obra social, i és el més lògic, però si se'ns proposen projectes al marge per a Terrassa, o a nosaltres se'ns acudeixen, estarem encantats d'escoltar-los i dur-los a terme si s'escau.
Hi ha projectes prioritaris, a Terrassa?
Fupar i la Llar d'Avis ho són. I són dos projectes que funcionen molt bé, són prou autònoms, i encara ens agrada més ajudar els que s'ajuden sols. Tenim previst de fer moltes coses, sens dubte.
L'obra social a Terrassa està garantida?
La responsabilitat és de les persones que dirigeixen aquesta obra social, no pas del BBVA. I són els seus responsables qui hauran de donar comptes a la societat. Però en qualsevol cas, l'acord d'Unnim-BBVA i les fundacions de l'obra social farà possible que tot allò que era essencial en l'obra social pugui anar endavant. Nosaltres som molt terrassencs, perquè la presència de Caixa Terrassa a la ciutat era enorme i l'activitat a la ciutat és molt intensa. El nostre repte és que la gent de Terrassa ens vegi com la continuació de la seva caixa, tot i que sóc conscient que no serem mai igual.
A Terrassa hi ha la sensació que el BBVA no ha comptat gens amb directius provinents de Caixa Terrassa, i sí amb bona part de Caixa Sabadell i, proporcionalment, Caixa Manlleu. Només un dels deu membres del consell directiu és egarenc. Ha detectat aquest malestar?
Respecto molt les sensibilitats locals, i és inevitable que acabi sortint. Al BBVA tenim una política de meritocràcia, que passa per evitar qualsevol tipus de discriminació. Hem triat la direcció d'Unnim per estricta meritocràcia. Una consultora de recursos humans va fer un estudi exhaustiu per detectar el tipus de persones que volem. Hem pogut cometre alguns errors, però els hem anat corregint.
L'aleshores cap de l'àrea immobiliària, Enric Lizaso, es mostra molt dolgut per la destitució.
De vegades són qüestions estrictament personals, passa a totes les organitzacions.
Els polítics també lamenten la pèrdua de pes dels terrassencs a la cúpula d'Unnim. Ha rebut comentaris en aquest sentit?
La veritat és que no, si bé és cert que alguns empleats ho han comentat. Amb el fins ara alcalde de la ciutat, Pere Navarro, amb en Jaume Ribera, amb la CECOT i altres entitats, hem tingut força reunions. M'han transmès la seva preocupació perquè el banc no desaparegui de Terrassa i m'han mostrat la seva implicació. El nostre negoci necessita aquesta complicitat, i més si ve de persones que treballen per la ciutat.
Què passarà amb la marca Unnim?
Si haguéssim comprat Caixa Terrassa, la decisió hauria estat molt més difícil. En aquests moments no tenim clar què farem. Vam fer una primera medició de marca i ara n'estem fent una altra ara que el banc s'ha recuperat. Volem veure què aporta la marca Unnim, però el que és una realitat és que Unnim-Grup BBVA val molt més que Unnim. Quan tinguem els resultats, conclourem si és prescindible o no. Ens trobem molta gent que ens parla de Caixa Terrassa però no d'Unnim, però en tot cas abans de prescindir d'aquesta marca sabem que caldrà analitzar-la a fons.