Mor Andreu Alfaro, autor de la Dona Treballadora

Monument a la Dona Treballadora, de nit. Foto: Gabriel Horcajada

L'Escultor Andreu Alfaro va morir aquest dijous a la nit, als 83 anys, a València, després d'haver estat darrerament apartat de la vida pública per problemes de salut. Alfaro és considerat un dels artistes més rellevants de les últimes dècades a Catalunya i al País Valencià, on ha deixat un llegat de desenes d'escultures i monuments públics emblemàtics. A Terrassa, Andreu Alfaro és conegut per ser l'autor del Monument a la Dona Treballadora, un dels símbols de la ciutat des que va ser instal·lat.

Andreu Alfaro va néixer a València l'any 1929. Des dels anys cinquanta ha exposat les seves obres en desenes d'exposicions. Però és conegut sobretot per ser l'autor de nombroses escultures i monuments públics. De fet, l'artista valencià és considerat un dels més rellevants de les darreres dècades en aquest àmbit.

Els seus treballs són definits per l'estuctura geomètrica. Sovint destaquen pels canvis segons la posició des d'on s'observin i per una gran força plàstica. El cinetisme i el gran format també són presents en moltes escultures d'Alfaro.

Entre les seves obres més emblemàtiques a Catalunya hi ha el Monument a la Dona Treballadora de Terrassa o les Columnes de l'Autònoma, símbol del campus universitari de la UAB.

Condol de l'alcalde
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha expressat el seu condol per la mort d'Andreu Alfaro. Ballart va lamentar la pèrdua d'un dels escultors contemporanis més importants i va mostrar la seva solidaritat amb la família. Jordi Ballart valora el Monument a la Dona Treballadora, llegat d'Alfaro a la ciutat que "la ciutadania va fer seva" i que va esdevenir "un dels símbols de la ciutat més coneguts".

Per a l'alcalde, és "tot un orgull tenir a la ciutat una escultura tant emblemàtica com el Monument a la Dona Treballadora". "Sobretot, té un important significat: reconèixer el paper de les dones en la construcció de la ciutat", afegeix Jordi Ballart.

Símbol de ciutat
Inaugurada el 21 de desembre de 1996, el Monument a la Dona Treballadora està situat en un punt neuràlgic de la ciutat, a la cruïlla de la carretera de Castellar, passeig del Vint-i-dos de Juliol, avinguda de Jaume I i avinguda de Barcelona.
Destaca la seva alçada, de 40 metres, i la seva forma: un alt tirabuizò cònic d'acer de més de 60 tones de pes. La seva estructura està configurada per dos plans metàl·lics entrecreuats que s'estrenyen a mesura que l'alçada augmenta.

Com altres obres d'Alfaro, com les Columnes de l'Autònoma, el Monument a la Dona Treballadora segueix la tendència d'Alfaro vers les columnes helicoïdals. Les tres trenes entrellaçades que la formen, segons des de quin angle es contemplen, semblen evocar formes sinuoses del cos d'una dona. L'obra adopta tonalitats i colors diferents segons l'hora del dia i la llum.

Autor de prestigi
Andreu Alfaro va ser reconegut en vida, en nombroses ocasions, per la seva obra. Entre d'altres, va rebre el premi d'Honor Jaume I (1980), el Premio Nacional de las Artes Plásticas (1981) i el premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques de la Diputació de València (1991). L'escultor valencià també va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi l'any 1982 i el 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'Honor.

Segons el president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, Andreu Alfaro era "un personatge fora de sèrie, nacionalment parlant".