L'alcalde de Sabadell, Manel Bustos. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital El 'cas Mercuri' que s'ha destapat a l'Ajuntament de Sabadell per una presumpta trama de corrupció urbanística té uns tentacles llargs que arriben a Terrassa. La Fiscalia Anticorrupció vol esbrinar si alguns constructors van pagar comissions a càrrecs locals per obtenir l'adjudicació d'obres públiques.
Una de les empreses esquitxades és Maderas Rojas, un dels actuals patrocinadors del Centre d'Esports Sabadell, que té la seu a Terrassa. Curiosament, aquesta empresa comparteix administrador (Rafael R.) amb Constresnius, amb la qual també té una altra coincidència: el domicili social que consta al Registre Mercantil (carrer de Solsona, 39, i avinguda del Vallès, 368-372) no es correspon amb la realitat; en aquestes dues adreces no hi ha un trist rètol.
Dues línies d'investigació
Rafael R. va ser una de les dues persones detingudes pels Mossos d'Esquadra (tots ells han sortit en llibertat amb càrrecs) el 27 de novembre, dia en què els agents van escorcollar el Consistori sabadellenc.
La Fiscalia l'investiga per dos cantons: d'una banda, si els fons aportats a l'equip arlequinat eren una manera de desviar els diners de les comissions d'obres públiques, per la qual cosa els agents van confiscar expedients de patrocini.
De l'altra, Alfons I.R. i Xavier P.T., responsables de la funerària Torra i que han declarat com a imputats per la suposada trama, han assegurat al Jutjat d'Instrucció número 1 de Sabadell que l'exregidor i exmilitant del PP Jordi Soriano els va recomanar concedir les obres del cementiri a l'empresa constructora d'un dels detinguts.
L'octubre del 2009, Torra, que gestionava els serveis funeraris de Sabadell, va ser l'única que va optar al concurs públic per a la gestió privada del cementiri, i es va comprometre a realitzar obres d'ampliació i millora de les instal·lacions per valor de 8,7 milions d'euros.
Fons Estatal
La funerària de Sabadell tenia la concessió per gestionar la instal·lació i va subcontractar les obres a Constresnius. D'altra banda, les investigacions, que se centren a analitzar si hi van haver irregularitats en les partides del Fons Estatal d'Inversió Local que van arribar a Sabadell el 2009 han posat la lupa en empreses constructores mitjanes de Terrassa.
A banda del fet que Daniel Fernàndez era el número 2 de Pere Navarro al PSC català, sembla que hi va haver converses entre el ja exalcalde terrassenc i Manuel Bustos, imputat i que ha deixat temporalment l'alcaldia de Sabadell en esclatar l'escàndol just en el moment que s'havia d'inaugurar Ikea, el seu gran projecte faraònic.
Un canal autonòmic pel mig
El presumpte delicte de tràfic d'influències té a veure amb l'intent de Bustos de concedir un nou canal autonòmic a Nicola Pedrazzoli, fundador i amo de Canal Català (CCTV) i que també era un dels propietaris de l'antic diari gratuït ATerrassa.
Segons xerrades telefòniques realitzades el primer trimestre de 2012 i donades a conèixer per un diari madrileny, Bustos va dir a l'empresari italià que parlaria amb Navarro per "arreglar" el tema. Membres del Consell Audiovisual de Catalunya hi haurien posat pegues i l'afer es va encallar, malgrat que l'alcalde de Sabadell havia estibat tots els fils possibles.
Bustos hauria aconseguit que Pedrazzoli contactés amb Navarro. "Què et penses, que en Pere parlaria amb tu si no fos per les meves pressions?", va dir-li a l'empresari, que volia que el Grup Godó participés en l'operació, segons informacions d'ABC. Quan aquest acord es va trencar, tot se n'hauria anat en orris.
Gran hermetisme
Enmig de l'hermetisme que rodeja l'assumpte, que està sota secret de sumari, sí ha transcendit que les anomalies no són pas un fet aïllat sinó que la trama ve de lluny. Fa dos anys, a Terrassa alguns treballadors de la construcció s'haurien queixat que els havien ofert entrar en concursos però s'hi havien negat, segons han manifestat a La Torre immobiliàries de la ciutat.
A més, un arquitecte terrassenc que no ha volgut identificar-se ha explicat que hi havia "un tracte de favor notori" per adjudicar determinades obres públiques a Sabadell. "Fa temps que se sabia però havies de callar perquè si no ho feies no et donaven la llicència o es miraven els teus projectes amb vuit ulls." A aquest arquitecte, el sorprèn "la seguretat amb què Bustos apareix als mitjans", prova que confirma que ho té tot "molt ben lligat". I afegeix que el procediment es repeteix en d'altres consistoris, on el tècnic fa l'informe però és el polític el qui atorga en funció dels seus interessos i amistats.
El precedent de Copcisa amb l'alcalde Farrés
Les polèmiques sobre obres públiques no són precisament noves a Terrassa. L'exalcalde de Sabadell, el desaparegut Antoni Farrés (ICV-EUiA), va denunciar el 1995 un intent de suborn de l'empresari terrassenc Benet Carbonell, propietari de Terrassa Construccions i Obres Públiques i Civils, SA (Copcisa). Carbonell va ser condemnat, en primera instància, a sis mesos de presó, per haver-li ofert a Farrés tres milions de pessetes per finançar la campanya electoral del seu partit.
Farrés va explicar que va rebre l'empresari al seu despatx, en teoria per parlar de diferents obres, i que, durant la reunió, Carbonell li va lliurar una carpeta amb diners enmig de documentació. L'alcalde el va fer fora del despatx i el va denunciar a la Guàrdia Civil. En el judici, l'empresari va reconèixer que volia fer una donació a ICV perquè valorava la tasca que feia Farrés per a la ciutat però va negar que fos un intent de suborn.
A Anna Sala, se li van tancar les portes de l'alcaldia
La Fiscalia de Barcelona es va querellar el 2009 contra l'exregidora Anna Sala per haver adjudicat presumptament (a finals del 2004) tres contractes de consultoria i assistència tècnica per valor de 68.000 euros a la societat Consulting Formaplan, administrada per la seva parella sentimental. La fiscalia estimava que l'exregidora havia actuat "amb absolut menyspreu als fins comuns que han de guiar l'exercici de les funcions públiques".
Sala va renunciar al càrrec el novembre del 2004 "per motius personals i professionals" però també per les topades constants amb Josep Aran, amb qui compartia una de les àrees de govern vinculades a Urbanisme i Planificació Territorial. L'equip de govern d'aleshores va afirmar que els processos de contractació a l'Ajuntament eren totalment correctes i legals i estaven sotmesos a un control constant i diari. A Sala, se li va esfumar l'opció de convertir-se en una ferma candidata a l'alcaldia de Terrassa.