La riera del Palau es transforma en abocador

Abocador il·legal sota el pont de l'autopista Foto: Joan Manel Oller

La riera del Palau s'ha transformat en una veritable deixalleria il·legal a l'aire lliure al tram comprès entre els Jutjats de Terrassa i el camp de futbol de la UD Les Fonts.
Un recorregut pels 1.600 metres de camí de terra, amb  algun petit tros d'asfalt, permet descobrir fins a un total de 20 abocadors incontrolats. La majoria, de petites dimensions, però algun amb quantitats de deixalles força considerables i perilloses per al medi i la ciutadania. Hi ha una minideixalleria cada vuitanta metres. I el més curiós és que a poca distància, just a l'altre costat de la llera, existeix la Deixalleria Municipal de Can Casanoves, on els abocaments són controlats i es poden fer sense malmetre el medi ambient i a cost zero.

Les deixalles es troben, sobretot, al marge del camí que voreja la riera en una de les seves parts més brutes i menys cuidades, tot i que a l'estiu hi ha nens menors d'edat banyant-s'hi i que alguns pagesos utilitzen un motor per extreure-hi les aigües, portar-les cap a petites cisternes o bidons i per regar les hortes.

Però també apareixen restes als baixants del riu i fins i tot dins de les tanques que delimiten camps de conreu. La situació és més complicada al vessant est, la dels Jutjats i del camp de les Fonts, perquè al camí oest el problema és menor i pràcticament no s'hi observen deixalles. L'accés als dos llocs és igual de fàcil i s'hi pot arribar amb qualsevol tipus de cotxes. Els abocaments es fan de nit, quan a excepció del les nits de lluna plena la zona resta pràcticament a les fosques. Per a gran part d'aquestes accions incíviques no calen més de cinc minuts.

Pel que fa a les deixalles, destaquen especialment les runes, procedents d'obres domèstiques, però n'hi ha tota una miscel·lània.  Si es parteix dels Jutjats, a tocar del pla de la Guitarda, s'hi veu un abocament de reduïdes dimensions de plàstics diversos, ampolles i bosses de brossa. Caminant una mica es van trobant petites quantitats de runes disperses, cartrons i papers, fins arribar al túnel per sota de la variant de la N-150, on es descobreixen unes pedres llançades just a sota d'un grafit. La zona sempre està fosca, fins i tot de dia, i molta gent té certa recança a passar-hi per la poca llum i per la humitat que sempre es desprèn.

Fora del túnel
Al sortir del túnel, apareixen al fons els pisos del polígon de Can Jofresa, una imatge força agradable trencada per mil i un miniabocaments més a sobre de les herbes.
El camí de terra segueix i mentre es passeja o es va en bicicleta se sent la remor de l'aigua, i apareixen pneumàtics i altres parts de vehicles desballestats. I dins la llera tres matalassos d'escuma, dos de sencers i un mig trencat, i un palet de fusta abandonat a la seva sort al bell mig del camí.

En un racó, a sota d'uns horts situats en un pla elevat, una deixalleria il·legal presenta baixants d'un edifici, draps, robes de tots tipus, recipients de sucs industrials i una inacabable sèrie de caixes de plàstic on sembla que originàriament s'hi van posar fruites. El tram és el més farcit de petits abocaments.

Però un cop es passa per sota del pont de l'autopista C-58, hi ha un trencall a la dreta que du a horts i si se segueix fins a les Martines per darrere, just al costat de les columnes, i a uns trenta metres de la riera, hi ha l'abocador més gran de tots. És espectacular, i es reparteix per una superfície d'uns 15 per 6 metres.  Pot afirmar-se que és de caràcter industrial i fins i tot hi ha un antic contenidor dels que es fan servir com a canviadors en les obres.

Les runes es barregen amb sofàs i sillons, armaris, piques i tot tipus de mobles. Una part ocupa la carretera, i un dels pagesos de la zona diu que no és la primera vegada que hi passa i explica que n'hi ha un altre uns metres més amunt. Té raó, encara que és més petit i amb menys tipologia de materials.

Al tram asfaltat entre el pont i el camí de l'antiga pedrera de Can Guitard només hi apareixen un parell sacs de runes. La situació es repeteix fins al camp de futbol, amb un parell d'excepcions: un munt de pots de pintures i dissolvents a la llera de la riera i mig tapant una nevera, i unes restes d'una antiga cambra de bany. Des de les instal·lacions esportives fins al pont d'accés a l'estació del tren, i ja més enllà de l'aiguabarreig de les rieres de les Arenes i del Palau -on neix la de Rubí- no hi ha deixalles.