Un dels basars orientals que hi ha a la Rambla Foto: C.B. "Els lloguers són caríssims, també els del centre, i no és qüestió de culpa o no culpa però els comerciants xinesos paguen lloguers més alts i ho fan al comptat i sense cap problema." Les paraules de Maria Costa, gerent de Terrassacentre, il·lustren dues realitats: que un dels principals problemes per mantenir la viabilitat econòmica de la Rambla és el preu dels lloguers i que els botiguers estrangers (bàsicament asiàtics) estan disposats a pagar el que sigui per quedar-s'hi. Això provoca un efecte dòmino i impedeix que els propietaris, ja siguin particulars o immobiliàries, moderin les seves exigències.
La crisi i les obres dels FGC van deixar la zona pelada i el grup de treball creat específicament per a l'ocasió hi ha de fer sorgir brots verds. Un dels col·lectius que estan en el punt de mira és l'immigrant, que de mica en mica ha anat guanyant pes en el paisatge comercial de l'eix. Si bé encara representa un percentatge baix (12 dels 145 locals de tot el passeig) l'amplitud d'horaris i la diversitat d'oferta els converteixen un reclam atractiu i, al mateix temps, en una amenaça per a certs comerços de proximitat de tota la vida.
A més, tenen prou recursos per afrontar les mensualitats de manera puntual. "Els xinesos són els que et porten avals dineraris, per exemple de 18.000 euros, i en efectiu, s'ajuden entre ells per pagar l'aval, els grans magatzems de distribuïdors de Badalona els fan el préstec i els porten el gènere, saben que tornen els diners. Als comerços tradicionals o de marca coneguda se'ls demana menys avals", explica Pere Masachs, vicepresident de la Comissió d'Infraestructures i Mobilitat de la Cambra de Comerç, que recorda que no tot són flors i violes. "També en tanquen, de locals xinesos però proliferen perquè són low cost."
I constata que la mida sí que és important en aquests casos. "Busquen grans locals per posar-hi el màxim de gènere, perquè com més petit més car és el metre quadrat." D'això, en poden donar fe a Bijuteria Stil, un local proper als antics cinemes que paga 1.500 euros per 28 metres quadrats.
Res a veure amb els 1.200 que paguen a Zafir (més amunt del Mercat) per 60 metres quadrats, una xifra que ha pesat en la decisió de traspassar aquest establiment.
A la vorera de davant de Bijuteria Stil, quatre establiments asiàtics pràcticament consecutius farcits d'objectes de tot tipus. Són tres basars més la botiga Yin-Yin, amb un consultori d'acupuntura al primer pis.
Les dificultats lingüístiques, la por i la pròpia endogàmia del col·lectiu fan que no facilitin cap dada. En el mateix perímetre, un local mitjà com la llibreria Reading&Co afronta un lloguer de 2.000 euros, "raonable des que el vam negociar després de les obres", diu el dependent, mentre que a Grau&Grau la xifra oscil·la entre els 2.000 i els 3.000.
La botiga d'electrodomèstics Calbet, a la Rambla cantonada amb Iscle Soler, va haver de tancar fa poc perquè no podien satisfer els 9.000 euros mensuals i ara els seus successors, Cash Converters, en pagaran uns 7.000 per un establiment molt gran, mentre que pel lloc on hi havia l'Olivetti en demanen uns 2.500.
En el tram central hi ha un altre establiment regentat per estrangers, en aquest cas l'Egar Kebab. El cambrer troba "raonable" pagar 1.500 euros cada mes (per uns 50 m2), la mateixa sensació que tenen al Bar la Maduixa, prodel CAP Rambla, on n'abonen uns 1.000. En canvi, al Galaxy Star, tocant a la màquina de tren, es queixen d'un preu "molt alt". Pel que fa al tram de baix, el comprès entre el portal de Sant Roc i la Rambleta del Pare Alegre, la cosa canvia a mesura que el centre de la ciutat s'allunya.
Al Kebap que fa cantonada amb el carrer de Columeŀla paguen 2.000 euros per 75 metres quadrats mentre que al X Tots, establert des de fa vuit anys un cop passat Blasco de Garay, n'assumeixen 1.800 per un espai reduït. "És molt alt i treballem molt. És possible que haguem de tancar aquesta tardor", diu resignada la dependenta, a qui no serveix de consol haver rebaixat la quota inicial de 2.100 euros.
A la botiga de queviures Mirasol, els paquistanesos que hi treballen des de fa un mes consideren "caríssims" els 1.200 euros mensuals i asseguren que el deixaran si en troben un de 500. Finalment, al basar oriental proper a la rotonda del Pare Alegre, han aconseguit una rebaixa de 200 euros (de 1.800 a 1.600) per un local de 100 metres quadrats.
"Dret a guanyar-se la vida"
Alícia Mirabent, de Fabra Finques, no detecta que els comerciants d'origen asiàtic tinguin un comportament diferent al de la resta. "Paguen en efectiu, bitllet a bitllet, i regategen molt cada mes, però això ho fa tothom, per exemple grans cadenes d'alimentació, concretament de congelats." Respecte a la competència que fan, admet que són un recurs llaminer. "Tots sabem la qualitat que tenen però de vegades surts de la feina a les set de la tarda, has d'anar a comprar sopar i vas a aquests llocs, on obren els diumenges", indica.
Adverteix que no se'ls pot tractar de manera discriminatòria "perquè tenen dret a guanyar-se la vida" (la regidora de Comerç, Carme Labòria, recorda que les llicències d'activitats són reglades), avisa que "el temps posa cadascú al seu lloc" i assenyala l'especialització com a eina de resistència.
D'altra banda, Mirabent trenca una llança a favor dels empresaris, començant pel perfil. "No sempre són senyors amb barret, moltes vegades necessiten aquests diners per cobrir despeses." I recalca l'esforç que estan realitzant per adaptar-se a les circumstàncies actuals. "Estan disposats a rebaixar el preu i a renegociar a la baixa, perquè la Rambla no és un motor, és difícil que hi apareguin emprenedors i saben que més val 600 euros a la butxaca que el local buit.
A vegades ens pregunten: 'Tu a quin preu els posaries?' I els n'aconsellem un de mercat" que, segons ells, té una mitjana d'entre 10 i 15 euros el metre quadrat (en funció del tram). Masachs, que associa "lloguer barat i qualitat baixa", resumeix la situació explícitament. "Al centre un local de 100 metres quadrats et pot costar uns 3.500 euros al mes; a la Rambla, com que no es lloga res, te l'acaben llogant al preu que sigui."
Un descens del 40%, segons Joan Planas
El secretari de la Cambra de la Propietat, Joan Planas, nega rotundament que els preus a la Rambla siguin alts, "perquè han baixat entre un 40 i un 50% en els últims tres o quatre anys". Per a ell, la responsabilitat s'ha de traslladar al poder local. "Els xinesos són llestos i tenen diners, buscar enemics a fora és inapropiat i absurd, és no voler veure la realitat: que la Rambla no funciona perquè les mesures preses per dinamitzar-la no són bones."
En aquest sentit, Planas, igual que Masachs, es mostra contrari a la viananització de l'eix i demana a l'Ajuntament "que es replantegi el tancament als vehicles, que ampliï i permeti serveis, com per exemple oficines. No hi ha prou comerços i hi ha molts locals buits". Planas aposta per permetre novament l'accés al trànsit rodat i tancar el passeig els caps de setmana. "Si haig d'anar a buscar un vestit a la tintoreria, com que no hi puc anar amb cotxe, ho descarto. I fa poc ha tancat un lloc d'electrodomèstics, clar, perquè si haig de carretejar el microones..."