30
d'octubre
del
2012
Dissabte passat va tenir lloc una nova sessió de Diàleg Filosòfic. En aquesta ocasió el tema a debatre era "com podem morir i renèixer interiorment?". La trobada es va iniciar a les vuit del vespre i es va allargar fins a les dues de la matinada gràcies a la bona predisposició i ganes de xerrar dels assistents.
En iniciar el debat es van fer uns minuts de relaxació mentre els participants rumiaven què volien expressar i qui va obrir el debat va opinar que la millor manera era traient del mig les coses negatives de la nostra vida. Però es va dir que "morir" era més que això. La por a morir va ser un dels ítems en què el debat va versar força estona fins que es va arribar al punt de com es vol renéixer.
Es va arribar a la conclusió que cal patir realment un xoc i l'angoixa que expressava Kierkegaard, per renéixer i aixecar-se amb uns altres valors. Davant de la qüestió de si la gran crisi, la que provoca un veritable canvi sempre és externa o bé un mateix la pot triar, es va veure que "mentre estem bé, no ens ho plantegem, i que si no hi ha una causa externa definida, pot ser la conseqüència d'un cúmul d'experiències que, arribat a un determinat punt d'inflexió, provoquen el plantejament d'un canvi".
Un participant va manifestar que els estats contemplatius es donen quan les necessitats vitals estan assegurades, en el sentit de la piràmide de Maslow. I són un mal lloc per viure, perquè al nostre temps cal sortir del confort i fer constantment adaptacions al canvi. L'evolució de les circumstàncies marca que els fills fan coses diferents del que feien els seus pares. No hi ha temps per contemplar, o si de cas, això només pot succeir en una determinada etapa d la vida, fent referència a la vellesa. A aquesta intervenció se li va oposar una altra que deia que justament la contemplació no és estar dins de l'àrea de confort, sinó que és necessària per poder parar. Segons l'opinador, la contemplació es fa imprescindible per saber cap a on anem.
Sobre si morir i renéixer, és necessari, una persona va exposar que és una experiència i que és positiva. I en aquí el paper de la religió va entrar en escena. El debat va prosseguir fins a les tantes de la matinada i els participants van quedar satisfets de com havia transcorregut el diàleg.
En iniciar el debat es van fer uns minuts de relaxació mentre els participants rumiaven què volien expressar i qui va obrir el debat va opinar que la millor manera era traient del mig les coses negatives de la nostra vida. Però es va dir que "morir" era més que això. La por a morir va ser un dels ítems en què el debat va versar força estona fins que es va arribar al punt de com es vol renéixer.
Es va arribar a la conclusió que cal patir realment un xoc i l'angoixa que expressava Kierkegaard, per renéixer i aixecar-se amb uns altres valors. Davant de la qüestió de si la gran crisi, la que provoca un veritable canvi sempre és externa o bé un mateix la pot triar, es va veure que "mentre estem bé, no ens ho plantegem, i que si no hi ha una causa externa definida, pot ser la conseqüència d'un cúmul d'experiències que, arribat a un determinat punt d'inflexió, provoquen el plantejament d'un canvi".
Un participant va manifestar que els estats contemplatius es donen quan les necessitats vitals estan assegurades, en el sentit de la piràmide de Maslow. I són un mal lloc per viure, perquè al nostre temps cal sortir del confort i fer constantment adaptacions al canvi. L'evolució de les circumstàncies marca que els fills fan coses diferents del que feien els seus pares. No hi ha temps per contemplar, o si de cas, això només pot succeir en una determinada etapa d la vida, fent referència a la vellesa. A aquesta intervenció se li va oposar una altra que deia que justament la contemplació no és estar dins de l'àrea de confort, sinó que és necessària per poder parar. Segons l'opinador, la contemplació es fa imprescindible per saber cap a on anem.
Sobre si morir i renéixer, és necessari, una persona va exposar que és una experiència i que és positiva. I en aquí el paper de la religió va entrar en escena. El debat va prosseguir fins a les tantes de la matinada i els participants van quedar satisfets de com havia transcorregut el diàleg.