Marià Galí: «Probablement, l'atur encara no ha tocat fons»

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa es va constituir el 29 de juny de 1886. Va ser la primera a constituir-se a Catalunya i la tercera a l'Estat. El seu actual president és Marià Galí. Des que va assumir el càrrec la institució va fer una passa endavant i es va visualitzar molt més a Terrassa i a l'entorn.

Com veu el president de la Cambra la situació econòmica de Terrassa, d'Europa i del món?
La situació no és evidentment la desitjada. Tots ho sabem. Però les coses, en alguns àmbits, es fan prou bé, tot i que de manera més lenta del que voldríem, perquè la presa de decisions és molt complexa, sobretot a Europa.

Veu símptomes reals de recuperació?
N'observo alguns. En determinats elements es pot visualitzar un tomb positiu, apunten a una recuperació: les decisions del Banc Central Europeu i les baixades de la prima de risc són interessants, la pujada de la borsa acompanya...

L'enquesta de conjuntura econòmica del segon trimestre a la demarcació presenta algunes idees interessants.
Mostra un canvi de tendència a l'alça de l'índex de confiança empresarial a la demarcació de la Cambra de Terrassa. En determinats sectors que havien estat molt castigats en els darrers anys, com el de la construcció, també apareixen aspectes positius. És potser sorprenent, però, en tot cas, bastant esperançador. Hi ha empreses internacionalitzades que funcionen més que correctament. Moltes han fet els deures de reestructuració, reordenació i reorientació dels seus negocis i de la seva gestió. Tot això ha de donar els seus fruits i fer avançar cap a una recuperació important, a nivell macro i micro, del consum i de la demanda interna, i la del sector públic.

Pot traslladar tots aquests aspectes a Terrassa, baixar al nivell més local?
La ciutat de Terrassa ha patit, especialment, perquè va estar molt exposada d'una manera especial a la bombolla immobiliària. Hi havia un potencial de creixement urbanístic molt gran, i una bona part es va portar a terme. A partir del gener de 2007 -i amb l'agreujament posterior per culpa de la crisi financera del 2008- es va aturar de forma radical. Terrassa n'ha patit les conseqüències, en tots els sentits: davallada de la capacitat productiva, desaparició d'empreses mitjanes i petites associades al sector immobiliari i del poder financer de la ciutat, la Caixa Terrasa-Unnim. Poca broma. Parlem d'una modificació substancial dels diferents àmbits productius.

I , a partir de tot això, què cal fer per superar una situació molt i molt complicada?
Falta un esforç, el que ja s'ha començat a fer en els darrers anys i que es va apuntar amb l'aposta per les empreses innovadores, per captar inversions... Tot ha d'acabar de quallar i hem d'avançar més en la promoció econòmica de la ciutat. I espero que amb el pla estratègic anunciat per part de l'alcalde de la ciutat, Pere Navarro, totes les actuacions de promoció econòmica tinguin un paper més que rellevant, perquè se nse ella les accions en altres àmbits queden molt disminuïdes.

Però hi ha elements reals que facin pensar en l'aparició de brots verds?
Hem de fer molt bé la promoció econòmica de Terrassa, de portes enfora i de portes endins. Captant inversors i posicionant les nostres empreses en àmbits nacionals i internacionals públics i privats. Ens hem de dotar d'instruments útils.

Com per exemple?
S'ha de pensar, s'ha de pensar molt encara, s'ha de consensuar, s'ha de fer una tasca de posada en comú d'idees entre tothom, i de tots els sectors.

Malgrat la crisi econòmica i les altes xifres d'atur no hi ha hagut una revolució social.
En tot cas, hi ha cert risc, i n'hem tingut algunes proves. Esperem que les coses no vagin a més i que no hi hagi conflictes.

Hi haurà encara més atur, o ja ha tocat sostre?
És molt difícil de dir i no disposo d'una bola de vidre per endevinar-ho. Probablement l'atur no ha tocat fons, però potser ja no hi haurà un increment molt més substancial. De mica en mica hi hauria d'haver un rellançament de l'activitat. S'haurà de veure què passa i com funcionen les mesures preses pel govern espanyol i pel govern de Catalunya, que des d'un punt de visa social són difícils d'acceptar. Des d'un punt de vista econòmic, segurament són necessàries, tot i que no sé si han de ser les úniques. Ara veurem quina mesura més d'estímul es pren.

L'actual situació d'atur fins a on és suportable, quins són els límits?
Assumible puntualment ho és, però no ho és si és sostenible en el temps. És una evidència. Durant un període transitori es pot resistir. El que no podem és passar-nos cinc anys més en aquesta xifra d'atur.

I al seu parer, quants anys ens hi podem passar?
Segueixo sense tenir la bola de vidre.

En clau Cambra, quina és la situació econòmica de la institució egarenca?
La Cambra de Terrassa està bé, tenint presents les dificultats que hi ha en el món cameral, producte de la desaparició de les quotes obligatòries i de la crisi general que afecta tothom. La Cambra va fer un pla de viabilitat ara fa un any. Estem contents amb alguns aspectes, com en el de creixement de serveis. Això ens fa ser optimistes. Per altra part, es parla d'una nova llei de cambres a l'Estat de cara a final d'any, que possiblement portarà a redefinir algunes coses, però les seguirà dotant de funcions públiques i de suport econòmic, més enllà que han de seguir amb els serveis a les empreses i de proximitat, l'especialització.

En principi, no ha d'haver-hi problemes per sobreviure?
Si la nova llei arriba a temps i dóna més suport a les cambres com a institució de dret públic, si la internacionalització va endavant, el futur està assegurat. Ja veurem què passa i com es trasllada al model català.

S'ha pensat en la fusió amb altres cambres?
La fusió amb altres cambres està permanentment sobre la taula. I, lògicament, en funció de com acabi formulant-se la nova llei de cambres de l'Estat, veurem exactament com s'enfoca el futur, per fer-les més eficients i eficaces. En la fusió hi hem pensat.

Amb la de Sabadell?
No, en ningú en concret, de veritat.

Podem saber quina ha estat la reducció d'ingressos de la Cambra de Terrassa després de desaparèixer les quotes obligatòries?
La baixada important encara no s'ha produït, serà l'any vinent, el 2013. A grosso modo, el descens d'ingressos de la Cambra ha estat d'un 25-30 per cent del seu pressupost.

En alguns moments, hi ha hagut certa tensió amb la Cecot. Com està en aquests moments la situació?
Les relacions entre la Cambra i la Cecot són i han de ser bones. Potser anys enrere hi va haver alguna coseta que no es va entendre prou bé, però ja fa temps. Hi ha empresaris que estan als òrgans directius de la Cecot i de la Cambra. Des d'aquest punt de vista, cap problema. Potser en determinats aspectes les dues institucions fan coses semblants, paral·leles, que es toquen. La Cecot, avui, no és només una patronal terrassenca, sinó que la seva dimensió va molt més enllà de la ciutat i del Vallès. Ha crescut, s'ha desenvolupat i ha fet una tasca molt important pels interessos empresarials. És una patronal de referència. A Terrassa tenim sort de poder disposar de la Cecot, el que no passa a d'altres grans ciutats ni a algunes capitals provincials de l'Estat, i una Cambra de Comerç també potent.

Des de la Cambra, quina solució es veu per a la rambla d'Ègara, un eix que comercialment no funciona?
Un tema interessant. La Rambla necessita un revulsiu. Es va fer una gran obra de reforma i no ha ofert els resultats esperats. Sigui perquè hi ha encara massa trànsit, sigui perquè el moment econòmic no acompanya, sigui perquè no s'han renovat bona part de les botigues, sigui pels factors que sigui. S'hi ha de posar algun al·licient més, en matèria de trànsit -en un o altre sentit-, amb més promoció a la resta de la ciutat, fent-hi més activitats. Totes les propostes fetes pels actors implicats em semblen raonables. El problema és com compaginar-les totes perquè no es facin mal les unes amb les altres.

Alguna proposta concreta com a Cambra?
No. Nosaltres col·laborem amb totes les entitats de la ciutat i de la demarcació que ens ho demanen. I, repeteixo, hi ha un compendi de propostes i les persones que han de prendre les decisions han de fer un "mix" que sigui el bo i definitiu per aconseguir resultats. S'han de fer proves i, si no funcionen, fer-ne d'altres. Cal provar coses.

En els darrers dies la patronal Cecot ha fet un estudi sobre l'opinió de les empreses en relació amb l’Estat propi. I des de la Cambra de Vic han fet una iniciativa similar. Des de la Cambra de Terrassa, què se'n pensa?
La iniciativa em sembla correcta, ja que contribueix a donar una major informació sobre el posicionament de l’empresariat català que ha contestat a les preguntes que es formulaven. Quant al resultat, reflecteix una tendència clara cap a una de les opcions que es formulaven a les preguntes, dins d’una pluralitat de respostes que s’han donat a la pregunta.

On se situa la Cambra de Terrassa presidida per Marià Galí?
La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa formularà, en el seu moment i passades les eleccions autonòmiques, el seu posicionament en relació amb les qüestions cabdals que en aquests moments té plantejada la ciutadania de Catalunya.