La crisi ja ha arrasat el 17% dels autònoms de la ciutat

El pes històric de la construcció i el petit comerç expliquen la davallada d'un col·lectiu que és el 20,7% de la població ocupada del municipi

per Gemma Aguilera , 29 d'octubre de 2012 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La idea romàntica dels autònoms, professionals amb un nivell d'ingressos molt acceptable, socialment reconeguts i lliures de les incomoditats de ser empleat, s'ha esfumat.

Avui, molts d'ells tot just són mileuristes que malden per aguantar un petit negoci, mantenir encàrrecs de feina que no saben quan cobraran o, simplement, tirar endavant una idea amb la perspectiva de crear una empresa quan amaini la tempesta. D'ençà del 2008, la crisi ha arrasat el 17% dels treballadors autònoms de la ciutat. En concret, 2.423 persones han hagut de liquidar el seu negoci o cessar en la seva activitat, bona part de les quals es dedicaven al sector de la construcció.


La sagnia d'autònoms a Terrassa, que han passat dels 14.583 de 2008 als 12.160 del segon trimestre de 2012, és especialment greu si es compara amb la mitjana de Catalunya, on s'ha perdut el 8,2% dels autònoms en actiu ara fa cinc anys. Aquest col·lectiu representa el 20,7% de la població ocupada de la ciutat, un percentatge que, curiosament, és un 2,6% més elevat que fa cinc anys.

La raó és que, en aquest període, part dels treballadors que abans estaven inclosos en el règim general de la Seguretat Social han hagut de convertir-se en autònoms per mantenir la feina.


Les característiques del teixit econòmic de la ciutat, que ha vist tancar 2.075 empreses en els darrers anys, expliquen aquesta davallada extraordinària de treballadors autònoms. L'alta concentració d'empreses del totxo, atretes per un sòl especialment barat i abundant en comparació amb d'altres grans ciutats metropolitanes, ha fet que l'esclat de la bombolla immobiliària tingués conseqüències devastadores en la població ocupada, i especialment en els autònoms, que són la fórmula més emprada en aquest sector.

Negocis tancats
I, d'altra banda, el petit comerç, amb un pes econòmic molt important, s'ha vist colpit amb força per la crisi. Només cal passejar pels carrers comercials i de barri per trobar un munt de negocis tancats o amb rètols de lloguer o traspàs.

De fet, el 41% de la reducció d'autònoms en el període 2008-2012 correspon al sector de la construcció, on s'ha passat de 3.437 a 2.007 professionals, i en el sector serveis la pèrdua ha estat percentualment baixa, del 6%, però significativa, perquè cada autònom en aquest sector acostuma a ser titular d'un establiment, de 9.356 autònoms el 2008 a 8.803 enguany.

Per contra, a Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, la pràctica totalitat dels autònoms estan sobrevivint a la crisi -amb reduccions gairebé imperceptibles-, i fins i tot Matadepera ha experimentat un creixement del 2% dels treballadors per compte propi.

"Terrassa ha perdut una massa crítica d'autònoms molt importat que hem de recuperar com sigui, perquè són sinònim d'emprenedoria i, en conseqüència, són una porta oberta a la creació d'ocupació. Sense ells una economia no se'n surt", remarca Àngel Buxó, president de l'Organització d'Autònoms de Catalunya, integrada a la patronal Cecot.

Àngel Buxó lamenta que les administracions públiques, "que suposadament volen reduir l'atur, no estiguin potenciant l'emprenedoria, ajudant les persones que han perdut la feina a capitalitzar l'atur o la indemnització per iniciar un projecte professional, que en un futur crearia llocs de treball".

Aquesta manca de suport se suma al tancament perpetu de l'aixeta del crèdit per part de les entitats financeres del país, "que ha fet que molts negocis viables tanquessin perquè no tenien líquid per a les operacions ordinàries".

El president de l'Organització d'Autònoms de Catalunya també lamenta que les administracions, "des de l'Estat fins a la Generalitat i els ajuntaments, prefereixin encarregar projectes a grans empreses que després subcontracten que no pas donar directament la feina a  les petites empreses", rebla Àngel Buxó.

Tots els sectors afectats
El comerç i la construcció han estat els sectors més tocats però, com recorda Salvador Duarte, secretari general de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya CTAC- UGT, "la davallada generalitzada de productes i serveis, perquè el poder adquisitiu de les famílies cau en picat, ha ferit de gravetat tots els sectors de consum en què tradicionalment hi ha més autònoms, com el comerç, la restauració i el transport i, el que és més greu, la falta de confiança de les entitats financeres està escanyant molts projectes que no només són viables per a l'emprenedor sinó que podrien oferir ocupació fàcilment".

Aquesta situació afecta especialment el col·lectiu de joves autònoms, que a Catalunya s'ha reduït al 50% des del 2008: "Tenim joves ben formats i amb idees, però, a diferència d'altres països, en què s'estimula l'emprenedoria des de l'àmbit públic i privat, aquí queden arraconats i condemnats. Aquesta política absurda explica per què a casa nostra la taxa d'emprenedoria ha experimentat una davallada brutal en els darrers anys", sentencia el màxim cap de CTAC- UGT, Salvador Duarte.

D'empresaris al PIRMI
El treballador autònom és la baula més feble de l'economia. Desprotegit de bona part dels drets laborals d'un empleat, a més a més respon amb tots els seus béns presents i futurs davant de qualsevol factura impagada del seu negoci, sense poder acollir-se a la llei de morositat. Aquesta circumstància, sumada als estralls de la crisi, ha propiciat un increment del 200% anual d’autònoms que es veuen obligats a sol·licitar la renda mínima d’inserció, segons dades de CTAC- UGT Catalunya.

Molts, que fins fa poc eren petits empresaris amb una posició social estable, ara es troben en risc d’exclusió social, vivint amb 426 euros i assumint els deutes pendents. I és que el sistema de contingència fixat per als autònoms, que consisteix a fer una aportació voluntària que ronda els 30 euros mensuals i dóna dret a una prestació d’atur de dos mesos per any treballat, no ha tingut massa èxit.

Una part important dels afectats no sabien que havien d’avisar expressament la seva mútua i se'n van desentendre, pensant que la contribució era automàtica.
Quan han quedat al carrer no han tingut dret a percebre'n ni cinc. Davant del nombre
desproporcionat de ‘despistats’, a partir de l’1 de gener de 2013 aquesta contingència serà obligatòria.

 

Participació