Una dècada sense el compromís de Murià

Anna Murià és un dels noms propis de la literatura catalana del segle XX, al costat del seu company sentimental Agustí Bartra. Murià, terrassenca d'adopció des dels anys setanta, va morir el 27 de setembre del 2002, fa deu anys, a Terrassa.
Va conviure amb les convulsions del segle passat des del compromís per uns ideals, valors que es reflecteixen a la seva obra literària i periodística i en l'activitat política.
Anna Murià i Romaní va néixer a la ciutat de Barcelona l'any 1904. Era filla del cineasta Magí Murià i va ser decidida en l'estudi.

Com a periodista es va iniciar l'any 1925 al setmanari 'La Dona Catalana', dirigit pel seu pare, Magí Murià. Les seves col·laboracions van passar, des d'un periodisme femení clàssic de "llar i moda" a un més de reivindicatiu i compromès amb el paper de la dona a la societat. Sense considerar-se feminista, Murià sempre va tenir una preocupació per la qüestió femenina.

Els ideals i el compromís de Murià la van dur a implicar-se políticament, primer a les files d'Acció Catalana Republicana i, a partir del 1932, a Esquerra Republicana de Catalunya, fins que el 1936 va passar a Estat Català. Durant la República va col·laborar als diaris 'La Nau' i 'La Rambla'. Arran de l'esclat de la Guerra Civil va treballar a la Institució de les Lletres Catalanes.

El 1938 va esdevenir la directora de la capçalera d'Estat Català, el 'Diari de Catalunya'. La baixa dels redactors homes, que havien marxat al front, va situar Murià al capdavant de la publicació. "Murià és una persona vital, alegre, molt vinculada al temps que li toca viure", explica l'historiador Josep Maria Figueres, expert en la història del periodisme català, que destaca també el seu caràcter. "Anna Murià era l'esperit d'un temps, d'un periodisme".

Per Figueres, actualment no hi ha una periodista amb similituds amb Murià, sinó "tota una generació", atès que ara "és un fet normal la presència de dones a la redacció". Segons l'historiador, Murià va destacar "per les seves capacitats, pel talent i pel tarannà", amb un periodisme compromès amb els seus ideals. "Era militant d'un partit catalanista radical i hi estava implicada des de la premsa. Avui en dia aquesta implicació també hi és", diu Figueres, que malgrat això diferencia el periodisme de partit dels anys trenta i l'actual, "més professionalitzat".

Mare de l'independentisme
En una de les últimes entrevistes extenses a Anna Murià, publicada per Figueres l'any 1990, l'autora explica com essent directora del 'Diari de Catalunya' va substituir la paraula 'separatista', de moda a l'època, per 'independentista', a fi d'evitar la censura.

"La paraula 'separatista' la ratllaven sempre. La censura depenia del governador civil. Hi portàvem els textos i sovint ens prohibien articles o paraules com per exemple 'separatista'. Em vaig inventar la paraula 'independentista', que després ha fet fortuna fins a arribar a substituir 'separatista'. Ara es diu molt, però aleshores no s'havia dit mai. Vaig pensar, si ara no podem dir 'separatista', doncs direm 'independentista'. I va passar, tot i que, quan van adonar-se que volia dir el mateix, ens van prohibir d'escriure 'independentista'", explicava Murià.

La victòria del feixisme a la Guerra Civil va posar fi a la trajectòria de Murià a la premsa catalana. El gener del 1939 va exiliar-se a França, com molts altres intel·lectuals catalans. A Roissy-en-Brie va conèixer Agustí Bartra, amb qui passaria a compartir la seva vida.

Exili i literatura
El matrimoni Bartra-Murià va arribar l'any 1941 a Mèxic. Hi van romandre durant trenta anys, en els quals tant Bartra com Murià van desenvolupar bona part de la seva obra literària.

En aquesta època "va guanyant terreny la part literària i va perdent terreny la part periodística, d'intel·lectual que es mou", en Murià, afirma Jaume Aulet. Es consolida la seva imatge com a escriptora al costat de Bartra, "el poeta de l'exili", segons Aulet.
Anna Murià va dedicar la seva vida al seu marit, el poeta Agustí Bartra. La seva obra més coneguda, 'Crònica de la vida d'Agustí Bartra', es va publicar per primer cop l'any 1967, i va ser ampliada posteriorment. Aquesta obra "excepcional" és, segons Aulet, "la crònica de l'Agustí Bartra i alhora el seu retrat personal".

El retorn
En el seu retorn a Catalunya, Murià treu a la llum bona part de la seva producció, com l'assaig 'L'obra de Bartra' (1975), els llibres per a infants 'El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic' (1974), 'A Becerola fan ballades' (1978), 'Pinya de contes' (1980) i 'Les aventures d’una pota de ruc i altres contes' (2001), el recull de narracions 'El país de les fonts' (1978), 'El llibre d'Eli' (1982) i les novel·les 'Res no és veritat', 'Alícia' (1984) i 'Aquest serà el principi' (1986), a més de les 'Cartes a l'Anna Murià', de Mercè Rodoreda (1985).

Segons l'expert en literatura catalana Jaume Aulet, 'El llibre d'Eli' és la culminació de la seva prolífica obra literària. "Barreja la realitat amb la ficció, li dóna un punt testimonial", assenyala.

Quant al periodisme, Murià mai no el va abandonar del tot.Va exercir-lo en revistes i diaris catalans com 'Cavall Fort', 'Tretzevents', 'Serra d'Or', 'Oriflama', 'La Vanguardia' o l''Avui', així com a la premsa local terrassenca, amb 'L'Actualitat' i 'El 9 Nou'. Anna Murià va morir el 2002, vint anys més tard que Agustí Bartra, després d'una vida compromesa.

Sense un carrer per recordar-la
La importància d'Anna Murià per a Terrassa és innegable. L'escriptora va arribar amb Agustí Bartra a la ciutat l'any 1971 i la va fer seva durant 31 anys, fins al punt de donar el seu fons documental i fotogràfic personal a l'Arxiu Històric.

Els homenatges des de l'àmbit local van ser una constant amb Anna Murià en vida. L'Ajuntament de Terrassa va concedir-li el títol de Filla Adoptiva i la Medalla de Plata de la Ciutat, màxim reconeixement del Consistori a les persones que han excel·lit en el seu àmbit. El seu nom bateja, a mode d'homenatge, l'Escola d'Adults Anna Murià i el Casal de la Gent Gran Anna Murià, així com el premi literari Ciutat de Terrassa Anna Murià.

Anna Murià encara no té, però, un carrer dedicat a la ciutat on va viure durant 31 anys, malgrat complir amb tots els requisits establerts per la Comissió del Nomenclàtor d'Espais Públics de Terrassa.

Per a la denominació d'espais públics de la ciutat, la Comissió del Nomenclàtor proposa incorporar-hi, entre altres, noms de personatges "que hagin contribuït, des de la perspectiva local, del país o universal, a la causa del progrés de Terrassa i de la humanitat, en els àmbits social, cultural, polític i, que, en definitiva, formen part de la nostra vida col·lectiva, de la memòria històrica i dels senyals d’identitat de la ciutat". La comissió també preveu, per garantir la paritat de gènere i atès que històricament els carrers han rebut noms d'homes, incorporar-hi noms de personatges femenins que s'ajustin als requisits anteriors.

Han passat deu anys de la mort de Murià i el nom de l'escriptora ja pot ser inclòs al nomenclàtor terrassenc, que evita donar denominacions de persones en vida i "per tal de dotar la decisió de més perspectiva històrica, la incorporació al nomenclàtor de noms de personatges no es farà, en principi, fins que hagin transcorregut cinc anys des del seu decés". En cas d'haver-se considerat, des de fa cinc anys es podia haver batejat amb el nom d'Anna Murià un vial.

El seu marit, el poeta Agustí Bartra, sí que té una plaça dedicada a Terrassa, des de l'any 1994, al barri de Can Boada. Bartra, que el 1981 va rebre la Medalla de Plata de la Ciutat, també dóna nom a una escola pública de Can Jofresa. També té una placa dedicada a la plaça del Segle XX, a escassos metres d'on vivia el matrimoni. En l'actualitat i des de fa mesos, es troba en un lamentable estat de conservació fruit dels actes vandàlics.