El BBVA opta per directius de Sabadell per dirigir Unnim

Oficina d'Unnim a la Rambla d'Egara. Foto: Adrià Costa

Hi havia una vegada una caixa de proximitat centenària a Terrassa que... Podria ser l'inici d'un conte però és la realitat i no té el típic final feliç. L'aparició del BBVA ha acabat de difuminar el ja feble ADN egarenc d'Unnim. Després de la famosa fusió del 2009, l'equip directiu havia d'estar integrat equitativament per representants de Terrassa, Sabadell i Manlleu. O així ho havien anunciat els respectius directors generals de les tres entitats, Jaume Ribera, Salvador Soley i Joan Contijoch. Tres anys després aquella promesa no s'ha complert. El BBVA ja remena les cireres a Unnim, que entre l'octubre i el novembre firmarà l'acta de defunció a la darrera assemblea. Entre moltes altres conseqüències, l'absorció reduirà a la mínima expressió la presència terrassenca a la nova entitat.

A primera línia del nou consell de direcció només hi haurà un egarenc: Martí Crespo, responsable de Compres i Tecnologia. Dels altres nou, un ve del BBVA de Barcelona (Antoni Aubia, d'Unnim Real Estate), dos de l'antiga Caixa Manlleu (Jordi Bigas, responsable d'Auditoria, i Jordi Espona, de Serveis Jurídics i RRHH) i els altres sis provenen de Sabadell: el director general, Jordi Mestre, Joan Marín (Desenvolupament de Negoci), Albert Renté (Inversions), Pepi Font (Direcció Financera), David Meavilla (Mitjans i Operacions) i Belén Latorre (Comunicació, Publicitat i Imatge). La balança s'inclina clarament cap a la cocapital i ni rastre de proporcionalitat en la quota (1 de 10).

Reubicacions i jubilacions
Tres persones reubicades, una de destituïda, tres jubilacions i un altre cas pendent de resoldre expliquen l'escassetat de l'antiga marca Caixa Terrassa a la cúpula. Pel que fa als jubilats, el més mediàtic és Enric Mata (Antifrau va arxivar al febrer la causa que apuntava a presumptes irregularitats en el cobrament de pensions i indemnitzacions), Amadeu Guarch, que s'ocupava dels Recursos Humans, i Rafael Morillo, que va agafar aquesta àrea i tasques d'obra social i serveis jurídics.

A la llista de reubicats hi apareixen Ramon Flo, exsecretari general i que actualment s'ocupa de les relacions dels òrgans de govern (l'acaben de nomenar vicesecretari no-conseller del consell d'administració, vegeu el requadre de baix); Josep Castro, abans a control intern i ara en una gestoria, i Carles Vilarrubias, anteriorment immers en la xarxa comercial (ha estat substituït per Joan Marín) i ara relegat a director de zona.

Sense pèls a la llengua
El cas més flagrant és el de l'exdirector general adjunt Enric Lizaso, que ha anat directament al carrer. El van cessar fulminantment a finals de juliol, en un comiat segons ell poc ortodox. "Ells saben que no va ser procedent. Ho sé perquè he estat a molts comitès de disciplina. I tot això amb independència dels ajustaments que es produeixen en els casos de fusió". Lizaso, que es reserva l'opció d'emprendre accions legals, lamenta el relegament terrassenc de l'alta esfera. "No em  sembla la decisió més correcta ni més raonable, ni com a terrassenc ni com a professional. L'equip directiu havia demostrat la seva vàlua durant molts anys i, de cop i volta, aquest equip ja no serveix. Això no és real, no s'ha fet de manera decent".

L'exdirector general adjunt, de 48 anys, diu que n'ha ofert 22 a l'entitat. "He fet d'informàtic, he estat a control, a màrqueting... però veus que no es valora el que vas aconseguint". Lizaso admet que el canvi de mans equival normalment a neteja a la directiva. "El llibre blanc diu que quan es compra una entitat, s'hi posa un equip directiu nou, però aquestes coses s'acostumen a fer amb un cert estil". Segons ell, es tracta d'una metodologia que ja s'havia usat abans. "Quan el Jordi Mestre va accedir a la direcció general de Caixa Sabadell, uns anys abans de la fusió, va fer fora tres subdirectors generals en un procés idèntic a l'actual".

Mestre no ha volgut fer cap declaració i s'ha remès a la política interna de Recursos Humans. D'altra banda, hi ha una patata calenta amb nom i cognoms: Pere Gil, antiga mà dreta de Lizaso, i actualment adjunt a l'àrea de mitjans i operacions. Pendent d'acordar la jubilació, ha preferit no obrir la boca.

Preocupació política
L'anecdòtic rol egarenc a la directiva del BBVA-Unnim tampoc ha estat ben rebut per la plana política de la ciutat. El portaveu d'ERC, Isaac Albert, que va ser membre de l'assemblea d'Unnim, insisteix que l'ADN terrassenc "ja es va perdre a l'hora de la fusió i el més greu és que s'han carregat una entitat centenària i no ha passat res. La gestió va ser deficient i els culpables no són de fora, sinó que els teníem a casa, i des de feia temps".
Albert lamenta, sobretot, que "s'hagi destrossat un sistema financer català que trobarem a faltar a l'hora de construir un país, perquè dóna prestigi, autonomia i poder econòmic per generar riquesa al territori" però manté l'esperança de generar-ne "un altre de propi ben aviat". Manel Pérez, portaveu d'ICV i assambleari d'Unnim, ho considera negatiu des de l'òptica de ciutat perquè "hi haurà un desconeixement més profund de la ciutat". A Pérez el preocupa, sobretot, el futur de l'obra social. "A l'entitat que s'acabi creant és millor que hi hagi un representant de la ciutat que conegui les estructures de caixa i pugui donar un servei més acurat, real i proper".
Per la seva banda, el líder del PP terrassenc, Gabriel Turmo, també és partidari "d'una presència local important a l'entitat, per una qüestió d'arrelament" però reconeix que "les circums tàncies econòmiques manen". El dirigent popular també tem especialment com es traslladarà la pèrdua de protagonisme de la ciutat a l'obra social i es queixa de tenir poca informació directa.
 I Josep Rull recorda que la ciutat "ja va perdre llençols" amb la fusió del 2009 i que ara cal mirar el futur. "El més prioritari és que Unnim formi part d'una entitat solvent i forta que dóna seguretat als dipositaris de l'antiga Caixa Terrassa, i poder mantenir l'obra social. Però sí que lamentem que la presència terrassenca sigui inferior a la que voldríem".

Però l'actual director del grup ha anat més enllà a l'hora de fer 'sabadellenquisme'. Al segon graó de l'organigrama, format pels màxims responsables de províncies i per l'encarregat de la zona de la resta d'Espanya, tampoc s'inclou cap terrassenc. Al tercer graó, el de responsables de subzona, hi queden Joan León, que s'ocupa de Mollet; Rafael Casulleres, destinat a Sabadell, i Pere Chamorro, cap visible de l'entitat a Vic. Al quart graó (el dels adjunts dels càrrecs anteriors), cap representant egarenc i, al cinquè, n'hi ha dos de cinc: Xavier Faiges, de la subzona de Rubí, i Josep Purull, de la de Vilanova. Al sisè i últim nivell, el dels adjunts d'aquestes darreres subzones, hi ha Manuel Enric Villaplana, adjunt a la subzona de Barcelona Sud, Jordi Veguería, segon de la fila a Manresa i Carlos Camats, adjunt de Faiges.